L’Europa Central, 1939-1953. De Hitler a Stalin

Jordi Rojas López

Món Actual

17/02/2015 

 
L’Europa  Central,  1939­1953.  De  Hitler  a  Stalin​
.  Produïda  per  Gaumont. 
Nacionalitat : francesa. Any : 1991. Durada : 60’ aprox. 
 
Qüestionari 
 
1.­  Assenyala  quins  són  els  països  de  l’Europa  Central  aliats  d’Alemanya  a 
l’inici de la guerra. 
 
Al  començament  de   la  Segona  Guerra  Mundial,  Alemanya  va  comptar  amb el 
suport  de  dos  importants  territoris  de  l’Europa  central:   Romania  i  Hongria. 
Romania  havia  perdut  numerosos  territoris  durant  els  anys  39­40,  fent  que  el 
govern  de  Carles  II,  llavors  rei,  perdés  força,  tot  i  que  havia  conservat  la 
neutralitat  del  país  en  la  guerra.  L’any  1940,  però,  el  general  Antonescu  va 
intentar  fer  abdicar   el  rei  i establir  una  dictadura  militar.   No  ho  va  aconseguir 
fins  al  41,  quan  el  fill  del  rei,  Miquel  I,  va  establi   el  país  sota  el  control  del 
general  Antonescu.  Llavors,  Romania  va  entrar  a  la  guerra  com  aliada  de  
Alemanya. Hongria,  per la seva part, va entrar a formar part de les potències de 
l’eix  amb  el  Pacte  Tripartit,  celebrat  a  Berlín  l’any  1940. Aquest  pacte,  que 
formava  bàsicament  els  govern  d’Alemanya,  Itàlia  i  Japó,  s’hi  van  afegir 
diversos  territoris,  com  per  exemple,  Hongria.  Ho  va  decidir  l’almirant  Horthy, 
que regentava el país des de 1920. 

 

 
2.­ Quins tractats o pactes internacionals apareixen al documental? Explica’ls. 
 
Apareix  el  pacte  de  no  agressió  germano­soviètic,  conegut  com  el pacte 
Ribbentrop­Mólotov,  que són els  noms  dels  dos  ministres  de  afers exteriors  de 
Alemanya  i la  URSS,  respectivament.  Aquest pacte establia que els dos països 
no  s’atacarien  mútuament  i  no  entrarien  a  cap  coalició  en  contra  de  l’altre.  El 
pacte va ser trencat per Alemanya amb la operació Barbarroja l’any 1941. 
 

També  apareix  el  pacte  entre  Ante  Pavelich  i Alemanya,  que  va  suposar 
l’enfortiment  de  Pavelich  en  el  control  de  Croacia,  amb  la  incorporació  de 
Bosnia i Herzegovina.  
 
3.­ Què fou l’Operació Barbarroja? 
 
La  operació  Barbarroja  va  ser  l’atac  que  van  protagonitzar  les  forces  de  l’eix 
encapçalades  per  Alemanya  a  la  Unió  Soviètica,  trencant  el  pacte 
Ribbentrop­Mólotov  i  declarant  la  guerra a la URSS.  Va ser un atac molt  ràpid 
que  deixarà  molts  soldats  russos  morts  i  molt  rendits,  a  part  de  grans 
destrosses  materials.  Això  va comportar l’inici  de  la invasió  de  Russia  per  part 
de Hitler.   
 
4.­ Explica l’actitud dels ocupants alemanys a Polònia durant la guerra mundial. 
 
La política  alemana va ser,  sobretot, agressiva. Executaven soldats que havien 
defensat el  territori  i  els  enterraven  en  foses  comunes  per  tot  arreu,  sense 
honors.  La  població  era  maltractada,  el  menjar  és  regulat  i  repartit  entre  la 
població.  Es  deporten les  persones  contraries  al règim alemany. Els  jueus  són 
col∙locats  en  ghetos  tancats  i  vigilats.  Només  surten  per  treballar.  Són  més 
maltractats  que  la  resta  de la  població.  Les SS  són  brutals  i sanguinaris contra 
tothom. 
 
5.­  Caracteritza  les  resistències  nacionals  contra  l’ocupació  alemanya. 
Especialment la resistència polonesa. 
 
Davant  la  forta  opressió  alemana,  als  diversos  territoris  ocupats  s’hi  van  crear 
fortes  comunitats  de  resistència  al  règim  nazi.  Una  de  les   més  importants,  la 
creada  per  la   població  de  Polonia, creant  una  important  resistència  contra  el 
feixisme.  Operant  des  de  la  clandestinitat,  van  poder  salvar  molts  ciutadans 
jueus,  amagant­los  dels  soldats  nazis.  A  de  més,  van  tallar  el  pas  de 
suministres  entre  territoris  feixistes  i   van  ajudar  els  britànics  amb  inteligència 

militar.  Finalment,  van  ser  una  força  clau  en  ajudar a la  alliberació ...