L Anàlisi Narratiu Treball





L’ANÀLISI NARRATIVA
JEAN LOUIS SKA



Jordi Mondragon Bricullé



CURS 2014-2015




Facultat de Teologia de Catalunya
CONTINGUTS :
1- Introducció
1.1 Sobre l’autor
2- Alguns principis bàsics
2.1 Precursors
2.2 L’Òptica
2.3 Preguntes a un relat
2.4 El lector i la seva tasca
3- Les etapes principals de la anàlisis
3.1 La trama
1) Definició
2) Els moments de la intriga o trama d’acció
3.2 Lessubdivisions de la trama
1) El model clàssic
2) Altres models
3) Les «escenes típiques»
3.3 Els personatges o els actors
1) Observació preliminar
2) L’acció dels personatges
3) La manera narrativa (Telling)
4) La manera escènica (Showing)
4- Recapitulació
5- Bibliografia



1- Introducció 1
«L’exegesi narrativa proposa un mètode de comprensió i de comunicació del missatge bíblic que correspon ales formes de relat i de testimoniatge, modalitats fonamentals de la comunicació entre persones, característiques també de la Sagrada Escriptura. L’Antic Testament, en efecte, presenta una història de salvació el relat eficaç esdevé substància de la professió de fe, de la litúrgia i de la catequesi (cf. Sal 78,3-4; Ex 12,24-27; Dt 6,20-25; 26,5-11). Per la seva banda, la proclamació del kerigmacristià comprèn la seqüència narrativa de la vida, de la mort i de la resurrecció de Jesucrist, esdeveniments dels quals els evangelis ens ofereixen el relat detallat. La catequesi es presenta també sota forma narrativa (el. 1Cor 11,23-25​​). Particularment atent als elements del text que concerneixen a la intriga, a els personatges i al punt de vista adoptat pel narrador, l’anàlisi narratiu estudiala manera com s’explica una història per implicar el lector en el “món del relat” i en el seu sistema de valors».
1.1- Sobre l’autor
Jean Louis Ska és jesuïta, és professor d’Antic Testament a l’Institut Bíblic de Roma. Estudiós de la història de la redacció del Pentateuc, és un dels més reconeguts especialistes francòfons en l’anàlisi narrativa dels relats bíblics.

2- Alguns principis bàsics 2L’anàlisi narrativa és un tipus d’anàlisi que s’aplica únicament al gènere literari dels relats. Forma part d’un moviment que es va desenvolupar en l’àmbit dels estudis literaris de fa uns cinquanta anys i que es diu: New Criticism, Werkinterpretation, explication du texte. En el terreny de l’exegesi, els primers defensors d’aquest mètode van criticar a fons els mètodes més clàssics, en particular elhistòric-crític. Un major coneixement de les tècniques narratives, emprades pels autors bíblics, permet evitar judicis precipitats sobre les que podrien semblar incoherències i, que es revelen més aviat, en un profund examen, com a normes literàries convencionals. L’anàlisi narrativa estén la seva investigació a les tècniques de composició emprades pels redactors de textos reelaborats o pelsautors d’afegits redaccionals. La seva finalitat fonamental, és diferent, consisteix en preguntes que se li fa al text, els elements de resposta que pot trobaren el mateix text, les impressions, les idees, els valors i els judicis que se li ofereixen, així com la síntesis que només ell pot portar a cap.
2.1 Precursors 3
L’anàlisi narrativa té llunyans precursors. Aristòtil va posar les seves bases enla seva Poètica en elaborar conceptes tan fonamentals com l’intriga, el personatge, el reconeixement, el desenllaç, etc. Per la seva banda, l’exegesi rabínica i, fins i tot, patrística (cf. el De doctrina christiana d’Agustí) van practicar, «sense saber-ho», l’anàlisi narrativa. Més proper a nosaltres, una de les millors exposicions sobre la matèria segueix sent la de Hermann Gunkel, en laintroducció del seu comentari al llibre del Gènesi. Altres grans noms de l’exegesi històrico-crítica, com G. von Rad o C. Westermann, no han descuidat en les seves principals obres explorar, moltes vegades amb finor, diversos aspectes del relat bíblic.
2.2 L’Òptica 4
Hi ha moltes maneres de narrar una mateixa història i la forma de narrar no és indiferent al sentit que es dedueix i l’efecte produït....