L'emigració gallega del segle XIX en la poesia de Rosalia de Castro




Introducció
El tema d’aquest treball consisteix en mostrar com es reflecteixen els processos de migració gallega en la literatura. Aquests processos van tenir inici a mitjans de segle XIX, icontinuaren cada vegada amb una major intensitat durant el segle XX. Els moviments migratoris foren causats per la manca de ma d’obra en el sector terciari i la precarietat dels minifundis gallecs. Elminifundi nasqué com un intent de distribuir de manera equitativa la terra entre els hereus de la família, subdividint i repartint les parcel·les de terra. Així, amb una taxa demogràfica molt alta,en poques generacions la terra va arribar a subdividir-se tant, que la majoria de les parcel·les van acabar sent tant petites que eren insuficients per sustentar una família o ser econòmicament viablesD’aquesta manera, i com va passar a tot el país, es va originar un èxode rural, en el que la població pagesa emigrà als nuclis urbans a fi de treballar en el latent desenvolupament industrial ques’estava produint.
Les ciutats receptores d’aquesta gran onada de migració es veieren incapaces d’absorbir tot l’excedent rural en les seves províncies. Com a característica d’aquestes migracions, caldestacar la gran mobilitat de la població que, en adonar-se de la gran concentració i superpoblació que s’estava donant a lloc, optaren per dues opcions: la primera fou la migració exterior, en la quecal destacar Galicia, on una gran part dels seus habitants decidiren emigrar a països de l’Amèrica del Sud, sobretot a Buenos Aires, Argentina; l’altra opció consistia en continuar els desplaçamentscap als grans nuclis de població ja desbordats.
A continuació veurem com es poden veure reflectits aquests fets en la poesia de Rosalia de Castro, el sentiment d’abandonar la terra on s’ha nascut idirigir-se a un nou destí, amb una nova gent i uns nous paisatges.

La poesia
Rosalia de Castro va néixer a Santiago de Compostela l’any 1837. Tingué emigrar, canviant de domicili diverses...