Ressenya del llibre: Això és (i no és) Allò.

Ressenya del llibre: Això és (i no és) Allò. Autor: Jesús Tuson.


A més d’un docent prestigiós, Jesús Tuson és també un dels autors de divulgació científica de més èxit. Ha escrit, entrealtres, El luxe del llenguatge (1986), Mal de llengües (1988), Una imatge no val més que mil paraules (2001), Patrimoni natural (2004) i Lletres sobre lletres (2006). Tot i que ha publicat altres títolsrecentment, ens cal centrar-nos a l’obra Això és (i no és) allò (2008); aquesta és un petit i entretingut assaig dedicat a les metàfores, que pren com a referència l’obra Metaphors We Live By dellingüista George Lakoff i el filòsof Mark Johnson, amb què Tuson ens recorda que vivim envoltats de segons sentits i ho justifica quan escriu el següent: “Les nostres metàfores diuen molt sobre com som, sobreels patrons amb què organitzem el nostre imaginari. Per les nostres metàfores ens coneixeran i ens coneixerem”.
A Això és (i no és) allò Jesús Tuson explica com la metàfora invadeix la vidaquotidiana del nostre món, del nostre dia a dia. Aquest assaig s’endinsa en el camp de les metàfores per fer fàcil allò que ens resulta difícil. Així doncs, l’autor sosté que “les metàfores són el nostre pade cada dia. I sense les metàfores potser no podríem arribar a dir ni la meitat de les coses que diem, que volem expressar, que necessitem fer fora.” (pàg. 7).
L’obra s’estructura amb capítols breus iclars, englobats en tres parts. A la primera part, “Com fem les metàfores”, l’autor explica que la metàfora és un procediment lingüístic econòmic, perquè permet designar nous elements sense lanecessitar d’augmentar el lèxic d’una llengua. Així ens ho corrobora quan diu: “n’hi ha prou d’aplicar de manera generalitzada el principi analògic o de semblança: això és (com) allò. Un principi que és labase de qualsevol metàfora, de les literàries incloses.” (pàg. 21- 22).
A la segona part, “Que fem amb les metàfores”, ens explica que la metàfora té la funció de fer conegut allò desconegut, és...