agricultura

L'agricultura
En un primer moment la humanitat la formaven grups nòmades de caçadors i recol·lectors, essent aquesta segona activitat, sovint reservada a dones i nens, la que devia donar els coneixements sobre els tipus de plantes, llocs on creixien, forma de reproducció i mètodes ràpids de recol·lecció que fonamentarien el següent pas: la intervenció humana en el procés biològic natural.Aquest procés sembla que va ser gradual i va representar una millora en l'alimentació que va portar a un creixement demogràfic que a la vegada va fer irreversible el pas definitiu a l'agricultura i a la vida sedentària.
La ramaderia, mentre la caça era abundant i la densitat humana baixa, no es devia considerar una necessitat tan imperiosa, en tot cas sembla que la domesticació d'animals ésposterior a la de les plantes i el primer va ser el gos que aviat va ser imprescindible per al pastor.
Les primeres proves de la domesticació de plantes, en concret de cereals, es troben en el Pròxim Orient a l'epipaleolític a Síria cap al 9.500 a C.
Els primers conreus van ser el blat, l'espelta, l'ordi, el pèsol, la llentia, el cigró i el lli.
Cap al 6.800 aC. va aparèixer l'agricultura a l'ÀsiaOriental, en aquest cas basada en l'arròs, un cereal adaptat a zones càlides i humides. Poc després s'establia a l'Amèrica Central i del Sud fonamentada en el blat de moro i la carbassa.

Els primers imperis fonamentats en l'agricultura
Cap el 5.500 aC. a Sumer l'agricultura estava ja perfectament estructurada en una organització política que va permetre aixecar el primer imperi de la humanitat.A Mesopotàmia el regadiu era imprescindible al sud de la regió i calia més obra d'enginyeria (canals, rescloses etc) que al Nil. A més ja van experimentar el problema de la salinització. Al sud de Mesopotàmia hi predominaven els dàtils mentre que al centre i nord el sèsam era el principal conreu oleaginós.
Egipte va seguir i eixamplar aquest camí imperial amb la diferència tècnica de dependretotalment del regadiu i de les crescudes naturals del riu Nil, que es produïen entre juliol i octubre i obligaven a mesurar els límits territorials. Els tres conreus principals dels antics egipcis van ser l'espelta, el lli i l'ordi.

L'esclavisme a Grècia i Roma
La mà d'obra en aquestes dues societats era, en els casos de les grans finques, formada per esclaus. Malgrat que en aquells moments esvan escriure els primers tractats sobre agricultura, no hi va haver grans innovacions tècniques, excepte en l'arribada des d'Orient de noves espècies de plantes i animals per exemple el gall (que en principi només es feia servir per a sacrificis rituals com es desprèn de les darreres paraules de Sòcrates).
En temps dels romans, els celtes ja havien inventat un carro que facilitava la collita decereals, però una mà d'obra, esclava, tan barata i abundant va frenar qualsevol innovació tècnica. El comerç marítim tan a Grècia com a Roma va facilitar l'especialitat productiva en uns conreus comercials com el vi i l'oli d'oliva i també l'establiment de grans latifundis.


Els innovadors àrabs
Article principal: Revolució agrícola àrab
L'ímpetu religiós dels àrabs els va portar desdel segle VIII a una conquesta ràpida de gran part del Mediterrani i bona part d'Orient, el què va permetre que fossin els introductors a Occident de molts tipus de conreus: l'arròs, els cítrics, o la morera (aliment del cuc de la seda) entre molts d'altres.
Fruit de la seva inquietud cultural, van deixar per escrit els primers estudis que es poden qualificar de veritablement agronòmics. A laPenínsula Ibèrica, els primers regadius a gran escala daten dels temps dels romans però van ser els àrabs els que els eixamplaren i modernitzaren introduint mecanismes com la sínia que van perdurar fins el segle XX.

Els segles d'estancament tècnic
L'Edat mitjana va representar un període d'incertesa i inseguretat que va tenir l'expressió culminant en el feudalisme, on els serfs tenien l'obligació...