Antropologia pedagogica uoc

ANTROPOLOGIA PEDAGÒGICA

PAC 3
Curs 2010/2011 (2on semestre)

Anna Calero Andújar
acaleran@uoc.edu

“La recerca antropològica i la intervenció social.”

Antropologia: del grec anthropos (home/humà) i logos (coneixement) es una ciència que estudia els aspectes biològics i de comportament de l’ésser humà com a part del conjunt de la societat[1].
Però i etnografia? Que entenem per aquestterme? Ens referim al resultat del treball mitjançant determinades tècniques de camp es realitza per tal de descriure els estils de vida d’un grup de persones que comparteixen un espai de vida[2].

Per tant, podem arribar a la conclusió que l’etnografia és el procediment a partir del qual els antropòlegs realitzen estudi de camp per tal de poder estudiar l’ésser humà com a tal.
Procedimentbasat en sis passos bàsics tal i com ens proposa Ziglio (2004):
1. Estudi previ del context on conviu l’ésser estudiat.
2. Formular les hipòtesis sobre el terreny, modificant-la segons els esdeveniments que ocorrerien.
3. Repetició de les observacions per tal de captar tot allò que succeeix.
4. Descobrir la visió que l’altre (allò estudiat) té sobre si mateix.
5. Fer explícit el que ésimplícit: fer constar allò que fins el moment no ha constat com a tal.
6. Alternar la observació amb l’acció comunitària (entrevistes, enquestes...) per tenir una dimensió amb més exactitud.

Aquests sis passos junt amb la idea d’estar implicat dins de la situació que es vol estudiar és fonamental per tal de que es produeixi un procés etnogràfic amb resultats satisfactoris. Una importància que BillCondon fa evident també a través de la seva pel·lícula Kinsey.

A Kinsey podem parar atenció a diferents successos que es donen i que fan reflexionar en relació al procés d’estudi etnogràfic:

• Mètode a fer servir: Kinsey comença la seva investigació mitjançant unes simples enquestes als seus alumnes, enquestes que de seguida comproven que no són suficients per portar a terme l’estudi ja queles seves respostes poden no ser tan reals com es necessita; i es decideix donar pas a entrevistes personalitzades. Amb aquest canvi de mètode, tal i com proposa Moscovici, es pretén augmentar les possibilitats d’informació i tenir un contacte més intens i profund amb els subjectes que s’estudien (en aquest cas amb la seva sexualitat).

• Com fer les entrevistes: molt rellevant pel procésetnogràfic com Kinsey instrueix als seus deixebles (aquells que realitzaran les entrevistes) en les formes de fer les preguntes. Insisteix en no realitzar preguntes subordinades que puguin facilitar evitar la resposta, no fer servir eufemismes sinó termes en el llenguatge col·loquial o científic de l’entrevistat, tenir una determinada postura corporal i situacional dins la sala (inclòs fa referència albigoti d’un dels membres), iniciar aquestes entrevistes mitjançant preguntes banals per crear un clima de predisposició a la resposta... és a dir, tot un seguit de característiques que “aclimatin” i individualitzi les entrevistes per tal de treure’n el màxim d’informació real.

• Medis emprats: Kinsey fa servir en el seu estudi material audiovisual en la gravació de vídeos per poder analitzaraixí aspectes propis del coit i poder analitzar i detectar a posteriori aspectes que a primera vista passarien inadvertits per l’antropòleg, i que mitjançant la seva repetició es poden tenir en compte de cara als resultats (pas número 3 de Ziglio).
Tanmateix, és interessant l’ús que fa de diapositives i de mapes relacionals per exposar el seu llibre, ja que amb aquests, emfatitza en elsresultats obtinguts.

• Implicació: a la pel·lícula es mostra clarament com Kinsey pretén la màxima involucració dels seus científics amb el procés, ja que intenta formar una petita comunitat propera a ell, on el sexe (objecte d’estudi) toma especial rellevància dins el grup.

Vista la pel·lícula i vista la crítica que Michael Apple escriu a Ideología y currículum, podríem considerar Kinsey com a...