Article

Article: El cerebro agresivo
Aquest article anomenat “El cerebro agresivo” apareix a la revista “Mente y cerebro”, en concret aquesta va ser publicada entre el Gener i Febrer de 2007. L’article enqüestió, apareix a la pàgina 60, i te una llargada de 7 pàgines que els autors, Daniel Strübler, Monika Lück y Gerhard Roth, van trobar convenients per exposar el tema de manera completa.
Les branquesde la psicologia que podem relacionar al text son múltiples. Per començar, esmentarem la branca de psicologia fisiològica que hi es present en l’explicació que ens donen en quant a l’arrel del’agressivitat. Aquesta pot venir de diferents causes, com propensions genètiques o experiències negatives, que combinades es reforcen unes a altres en els seus efectes. Però l’arrel, en altres casos,hipotèticament parlant, podria trobar-se en el cas de delinqüents violents en la fisiologia cerebral. La neurologia ha descobert que en certs casos s’observen freqüents alteracions anatòmiques o fisiològiques endeterminades àrees de l’escorça cerebral, concretament en l’escorça prefrontal, tot i que també en el sistema límbic. Aquests camps cerebrals, tots s’associen a l’aparició y control de les emocions,incloent els impulsos agressius . Es per això que en les enquestes realitzades en 1999 es mostra que els subjectes es deixen enredar un cop rere l’altre en baralles que fan mes estricte la sevaestança a la presó, i quan han de respondre a la pregunta de perquè persisteixen en aquella conducta tan perjudicial per ells mateixos, molts diuen que no ho saben, possiblement perquè la seva consciencia noarriba a entendre el perquè de tot. Així doncs, sobre aquesta creença es fomenta la hipòtesis del cervell frontal, el qual diu que en el defecte dels camps mencionats podria trobar-se la raó delscomportaments antisocials i impulsius que els subjectes presenten, però tot i així es desconeix si es valida en el cas de les dones.
Altres estudis van donant encara mes raó de pes a l’ hipòtesi...