Assaig

L’assentament de la societat del risc després de la globalització
La societats contemporànies han patit tres canvis sense precedents en les últimes dècades. Per una banda, la globalització de les principals activitats econòmiques, dels mitjans i la comunicació electrònica i la globalització de la delinqüència (CASTELLS, 1999); en segon lloc , l’ecologització amb la qual els riscs ecològicss’han transmutat en perills pel capital i el mercat i, alhora, s’han configurat com una reestructuració d’ocasions financeres. I, finalment, la digitalització que equival a una nova alfabetització on , amb paraules de BECK, 2000, “qui no domina el llenguatge informàtic es veu exclòs del circuit de la comunicació social”.
Aquests canvis, equivalen a la desnacionalització i desestatificació de lainformació, que ha provocat el naixement d’una por difusa a la inseguretat, creant així una societat del risc, és a dir, una economia política de la inseguretat, el dubte i la des-fronterització.
La globalització ha convertit la societat, com a conseqüència de les des-regularitzacions i flexibilització de les relacions de treball (BECK, 2000). Ha fet augmentar els índex d’atur i pobresa, tan aEuropa con als EEUU, però no per crisis econòmiques cícliques, sinó per la substitució en gran part de la mà d’obra individual per tecnologies, és a dir, com a resultat d’un capitalisme desenvolupat tecnològicament. D’aquesta manera, la feina s’ha tornat precària, les bases de l’Estat assistencial han anat en escreix, les biografies individuals s’han tornat inconsistents, i les empreses han reclamatflexibilitat, és a dir, la realització de contractes laborals curts i el fàcil comiat. Així doncs, l’Estat i l’economia han col·locat els riscs sobre les persones.
En addició “el nucli de la globalització es reflexa en les desterritorialització d’allò social” (BECK, 2000, p.34) ja que ha fet créixer la interdependència exterior entre societats; s’han creat agents internacionals, i lesidentitats culturals s’han vist atacades amb la des-fronterització, on les migracions han fet tremolar l’ordre dels blocs monolítics de les societats nacionals, que s’han convertit ara en societats multiculturals. I, ha suposat a més, una ratificació de les diferències ja presents entre les societats desenvolupades i les subdesenvolupades.
La des-fronterització del Món Occidental que ha comportat laglobalització ha accentuat les migracions en recerca d’oportunitats de treball i de benestar més plausibles. Això no obstant, les migracions en el si dels Estats nacionals s’anomenen mobilitat i són altament desitjades. Per contra, la mobilitat entre els diferents Estats nacionals es conceptua com a migració, en aquest cas, no desitjada. En les barreres de l’Estat- nació, la flexibilitat nodesitjada es transforma també en migració no desitjada. Així, aquesta des-fronterització ha s’ha seguit d’una re-frontarització en la regulació d’aquestes “onades d’immigració” no comunitària, que són assenyalades per les polítiques immigratòries prohibicionistes que criminalitzen a aquests grups per la seva situació davant la “legalitat” del país acollidor. Aquesta criminalització dins l’imaginaricol·lectiu es construeix com “l’altre demonitzat” (ESCOBAR, 2010).
D’altra banda, la globalització de la criminalitat ha suposat una nova economia criminal amb diferents tràfics il·legals que li reforça aquest poder. Són el tràfic de drogues, d’ armament, de material tecnològic, de persones i òrgans, d’obres artístiques, de materials altament radioactius, així com també d’assassins a sou, que tenensentit per la possibilitat d’introduir en el mercat els diners aconseguits amb tals accions, és a dir, mitjançant el blanqueig de capitals.
La digitalització unida a la globalització ha permès també que la comunicació permeti l’exercici de la violència política per infondre el temor i la intimidació. Aquesta és, per exemple, la tàctica del terrorisme, que s’empra de demostracions de...