Autisme infantil

5. L’AUTISME INFANTIL, COM INTERVENIR

Leo Kanner, cap a l’any 1942, va descobrir l’autisme, o si més no el va identificar. En un primer moment el va denominar early infantile autism, “autisme infantil precoç”, ja que considerava que aquest es manifestava sempre des del seu naixement. Això va ser un error, ja que posteriorment es va poder comprovar que alguns nens van desenvolupar la sevaconducta autista després d’un període aparentment “normal”. Com ja he definit anteriorment què és l’autisme no voldria repetir-me, ja que les característiques infantils i adultes són semblants, tot i que amb el pas dels anys els símptomes acostumen a agreujar-se, i algunes conductes com l’agressivitat són més difícils de controlar; per tant em centraré en la seva intervenció.
S’han desenvolupatdiferents tipus d’intervenció per assegurar el millor desenvolupament possible dels nens i nenes autistes i ajudar-los, tant a ells com a les seves famílies, a afrontar els problemes que es plantegen. M’agradaria diferenciar entre intervenció i teràpia. Aquesta última utilitza mètodes que procuren la cura d’una malaltia o discapacitat, però malauradament l’autisme no té cura tot i que hi hagi existènciade casos en que suposadament s’hagi aconseguit. Trobo que aquests casos són els formats per nens que posseeixen trets autistes, però no pas en nens o nenes que ho siguin realment.
A partir de tota la informació i experiència, arribo a la conclusió que els nens i nenes autistes no són un grup homogeni, i per tant no presenten les mateixes característiques, tot i que si comparteixin alteracionssocials, per tant la intervenció haurà de ser especialitzada, individualitzada i adaptada en cada cas concret. He pogut agrupar algunes característiques considerades generals en la gran majoria d’autistes (tot i que per alguns autors estiguin presents en tots autistes, fet amb el que no hi estic d’acord ja que cada autista es un món) i d’aquesta manera crear una intervenció en aquest cas mésgeneral, com és treballar les alteracions de la conducta, les dificultats d’interacció i treballar a partir d’elements motivadors, característica present en qualsevol tipus d’educació. També és molt important treballar amb les famílies, ja que no és gens fàcil conviure amb una persona autista, és per això que es desenvolupen teràpies de grup i família. Trobo que aquestes no han evolucionat gaire pel quea la meva experiència respecta. Les teràpies de grup a les que he assistit en la meva infància són pràcticament iguals a les desenvolupades actualment per part de psicòlegs i psiquiatres.
Parlaré del centre d’Educació Especial Carrilet, creat l'any 1974 per un grup de professionals preocupats per la falta d'atenció a infants afectats amb autisme i psicosi infantil i el seu entorn familiar. Estàconsiderat com el primer centre específic a l’estat espanyol i reconegut pel Departament d’Educació com a centre específic de Barcelona. És un centre d’iniciativa privada, està concertat pel Departament d’Educació i té conveni amb el Departament de Salut.
Actualment l’equip de professionals del Centre de Tractaments està format per professionals autònoms dels camps de la psicologia, la salut il’educació, especialitzats en les diferents disciplines clíniques i amb experiència en el camp dels Trastorns Generalitzats del Desenvolupament, la qual cosa ens permet poder oferir als nostres usuaris els diferents tipus de tractaments.
Integren aquest equip un psiquiatra, set psicòlogues, dos logopedes, una especialista en psicomotricitat, un musico terapeuta, un art terapeuta i una mestrad’educació especial. M’agradaria comentar que el centre és bastant petit i antic, i disposen d’espais molt reduïts. Fa deu anys, el nombre d’alumnes de l’escola era de 21. Actualment tenen 46 alumnes en el mateix espai. Tenen un projecte en marxa per a la realització d’una planta que permetrà poder realitzar-hi totes les activitats sense necessitat de llogar altres espais. Em pregunto si aquests...