Bones Pràctiques De L'Educació Inclusiva. Cap 1

Capítol 1- El model educatiu que volem
La inclusió escolar de l’alumnat amb necesstitats educatives especials per raó de discapacitat comença a ser ja, a casa nostra, un procés carregat d’experiències que ha passat per diferents períodes, alguns dels quals no han estat exempts de polèmica ni de conflicte.
S’han realitzat molts avenços des d’aleshores, però ens manca molt, per estar mínimamentsatisfets del que s’ha fet fins ara i per assolir un únic sistema educatiu comú que sigui inclusiu per a tothom en les etapes d’educació u¡infantil, primària i secundària obligatòria.
Educació inclusiva si però com?
* Parlar d’inclusió escolar implica paralr del model d’educació que volem i, necessàriament, del tipus de societat que tenim intenció de construir.
* Cal un marc legislatiu ipolític explícit, inequívoc i clar que declari la inclusió escolar com un objectiu que cal assolir.
* Els recursos s’han de posar on és l’alumne, no pas posa l’alumne on són els recursos.
* La responsabilitat de la noia o del noi amb discapacitat és, en primera instància, de tot el claustre del centre d’educació ordinària. El tutor o la tutora de l’alumne amb discapacitat ha de ser el del’aula ordinària. Fins i tot quan comparteix docència dins la classe amb un altre professor especialista en educació especial.
* El primer recurs és un mateix, el professor o la professora, buscant fórmules, estratègies docents, metodologies.
* Les escoles d’educació especial constitueixen una font important de recursos per a l’escolarització i la inclusió de l’alumnat amb discapacitat a lesescoles i als instituts d’ensenyaments ordinari.
* Cal redefinir funcions i repensar serveis, equips i figures ja exisitents.
* La relació entre iguals constitueix una font de recursos en si mateixa.
* Les metodologies cooperatives entre professorat del mateix centre i entre centres és també un recurs que permet aprofitar l’experiència dels altres docents.
* Les bones pràctiques,quan es difonen, esdevenen un recurs que aporta idees, identificar errors que caldria evitar i ajuden a aconseguir que tot el sistema educatiu avanci més ràpidament i millor.
* Cal esgotar tot allò que forma part de l’educació ordinària abans d’activar, per a aquells alumnes, espais o activitats alteratius diferenciats dins del propi centre.
* Cal proporcionar formació inicial i permanent atot el claustre sobre l’educació especial i l’atenció a la diversitat.
* Els pares i les mares de tot l’alumnat del centre també necessiten formació i informació.
* Cal avaluar allò que es fa.
* Cal preguntar als alumnes amb discapacitat què ha anat bé i què anat malament.
“Volem una escola per a tothom que no faci cap distinció per raó de procedència, color, sexe, llengua, religió,discapacitat, sobredotació, origen social o qualsevol altre condició”
“Una educació inclusiva que no solament ofereixi a tothom garanties d’accés al sistema general d’educació, sinó que també representi el compromès permanent per identificar i eliminar les barreres existents per a la participació, la socialització i l’aprenentatge de tots i cadascun dels alumnes i de les alumnes en el conjunt del’entorn educatiu”
Suport: és tota activitat que augmenta la capacitat d’un centre per atendre la diversitat dels alumnes.
Algunes modalitats de suport
* Ensenyament cooperatiu entre professionals: el professor o la professora treballa conjuntament amb altres docents amb la direcció del centre i/o amb uns altres professionals. L’ensenyament cooperatiu inclou tant l’assessorament il’intercanvi d’experiències entre docents, com el treball conjunt dins l’aula.
* L’aprenentatge cooperatiu entre aprenents que s’ajuden els uns als altres, especialment quan tenen nivells diferents de capacitat, i que es beneficien dels avenços conjunts.
* Resolució col·laborativa de problemes: consisteix a establir unes regles clares, un conjunt de límits i uns incentius acordats entre...