Cançó De Sant Ramon Joan Maragall
Páginas: 5 (1166 palabras)
Publicado: 14 de mayo de 2012
La cançó de Sant Ramon
cantada per una russa
«La Mare de Déu — un roser plantava»,
l'immobil donzella — cantava encisada,
els ulls admirats — del propri miracle,
en llavis eslaus — la mèl catalana.
«D'aquell sant roser — naixia una branca.»
Cantava cançons — de la meva mare,
que quan jo era infant — ja me les cantava,
i ara que soc gran — les canta l'eslava.
«Nasqué Sant Ramon,— fill de Vilafranca.»
Si sap lo que diu, — no sap lo que alcança,
i canta indecisa — la suau cançó estranya,
ull-presa del flam — que encén en els altres.
«Confessor de reis, — de reis i de papes.»
La canta d'aprop — i sembla llunyana.
Llunyana la veig — i encara allunyar-se.
La veig que sen va — per l'estepa blanca,
cantant Sant Ramon, — fill de Vilafranca.
«La Mare de Déu —un roser plantava.»
Setembre 1895
Introducció del poema
El poema “La cançó de Sant Ramon” és una poesia del recull de poemes conegut com Visions & Cants, escrit per Joan Maragall entre el 1895-1900, on conté alguns dels seus poemes més importants i influents. En aquestes poesies, Maragall abandona els trets decadentistes i desenvolupa la línia més regeneracionista vitalista.
Aquestpoema pertany a l’apartat de l’Intermezzo. Per tant es tracta d’un poema que s’inicia en el present, actualitzant el passat. El romanç “ Sant Ramon de Penyafort” és una canço de bressol que podria ser fruit de les festes de la canonització. Al 1895 es va fer una harmonització que va ser estrenada per la Capella Nacional Russa que es trobava de gira a Barcelona. Va ser una noia russa qui va cantaraquesta cançó catalana de manera formidable. Joan Maragall va asssistir a aquest esdeveniment, i va quedar molt admirat perquè aquesta cançó era la mateixa que li cantava la seva mare i per la forma i per la forma que la noia russa la va cantar li va recordar molt a la seva mare. Això va donar peu a aquest famós poema, amb un origen històric i tradicional, buscant l’essència de la idealitatcatalana amb els mites catalans. Aleshores Maragall al poema “ La cançó de Sant Ramon” tracta fets de la seva vida que desvetllen en el jo poètic, des de la distància i la maduració de Maragall.
Sant Ramon de Penyafort era un sant, i el nom de Penyafort correspon al nom del castell on va néixer, prop de Vilafranca del Penedès.
Va néixer al segle XIII en el sí d’una família de la noblesa que tenia enpossessió el castell de Penyafort.no va ser fins al segle XVII que aquest sant va ser canonitzat i alhora va ser reivindicada la seva figura intelectual i humana. No hi ha camp mena de dubte que RAAMON DE Penyafort és un dels personatges intelectuals més importants de Catalunya de la seva època per les seves aportacions relacionades amb l’economia, amb el comerç i sobretot la seva contribucióintelecutal en el camp del dret. D’aquí ve que la seva figura estigui adoptada com a patró dels advocats. Diverses accions de Sant Ramon de Penyafort fan d’aquest personatge un simbol de concòrdia i benevolència, ja que va actuar en diversos conflictes entre senyors feudals que estaven enfrontats i gairebé sempre aconseguia arribar a acords entre les pasts en disputa. Així tenim que els tres gransàmbits d’acció de Sant Ramon de Penyafort a Vilafranca van ser sobretot: intervenir en conflictes socials, intervenir en les obres socials que l’església començava a fer i convertir i protegir als jueus.
DESENVOLUPAMENT DEL POEMA
Eposició de la idea central i de com es desenrotlla
La idea central d’aquest poema són els records familiars, en especial la cançó de Sant Ramon que de petit licantava la seva mare i tants records li porta. Es tracten fets de la vida de maragall que desperten en el poeta la contemplació poètica que li era pròpia, després de la vida que ha viscut. Trobem motius com festivitats religioses,la cançó de sant Ramo cantada per la noia russa, lloances de dones i encisos pels fenòmens de la natura, i com es sovint en molts deus seus poemes, trobem algun tret...
cantada per una russa
«La Mare de Déu — un roser plantava»,
l'immobil donzella — cantava encisada,
els ulls admirats — del propri miracle,
en llavis eslaus — la mèl catalana.
«D'aquell sant roser — naixia una branca.»
Cantava cançons — de la meva mare,
que quan jo era infant — ja me les cantava,
i ara que soc gran — les canta l'eslava.
«Nasqué Sant Ramon,— fill de Vilafranca.»
Si sap lo que diu, — no sap lo que alcança,
i canta indecisa — la suau cançó estranya,
ull-presa del flam — que encén en els altres.
«Confessor de reis, — de reis i de papes.»
La canta d'aprop — i sembla llunyana.
Llunyana la veig — i encara allunyar-se.
La veig que sen va — per l'estepa blanca,
cantant Sant Ramon, — fill de Vilafranca.
«La Mare de Déu —un roser plantava.»
Setembre 1895
Introducció del poema
El poema “La cançó de Sant Ramon” és una poesia del recull de poemes conegut com Visions & Cants, escrit per Joan Maragall entre el 1895-1900, on conté alguns dels seus poemes més importants i influents. En aquestes poesies, Maragall abandona els trets decadentistes i desenvolupa la línia més regeneracionista vitalista.
Aquestpoema pertany a l’apartat de l’Intermezzo. Per tant es tracta d’un poema que s’inicia en el present, actualitzant el passat. El romanç “ Sant Ramon de Penyafort” és una canço de bressol que podria ser fruit de les festes de la canonització. Al 1895 es va fer una harmonització que va ser estrenada per la Capella Nacional Russa que es trobava de gira a Barcelona. Va ser una noia russa qui va cantaraquesta cançó catalana de manera formidable. Joan Maragall va asssistir a aquest esdeveniment, i va quedar molt admirat perquè aquesta cançó era la mateixa que li cantava la seva mare i per la forma i per la forma que la noia russa la va cantar li va recordar molt a la seva mare. Això va donar peu a aquest famós poema, amb un origen històric i tradicional, buscant l’essència de la idealitatcatalana amb els mites catalans. Aleshores Maragall al poema “ La cançó de Sant Ramon” tracta fets de la seva vida que desvetllen en el jo poètic, des de la distància i la maduració de Maragall.
Sant Ramon de Penyafort era un sant, i el nom de Penyafort correspon al nom del castell on va néixer, prop de Vilafranca del Penedès.
Va néixer al segle XIII en el sí d’una família de la noblesa que tenia enpossessió el castell de Penyafort.no va ser fins al segle XVII que aquest sant va ser canonitzat i alhora va ser reivindicada la seva figura intelectual i humana. No hi ha camp mena de dubte que RAAMON DE Penyafort és un dels personatges intelectuals més importants de Catalunya de la seva època per les seves aportacions relacionades amb l’economia, amb el comerç i sobretot la seva contribucióintelecutal en el camp del dret. D’aquí ve que la seva figura estigui adoptada com a patró dels advocats. Diverses accions de Sant Ramon de Penyafort fan d’aquest personatge un simbol de concòrdia i benevolència, ja que va actuar en diversos conflictes entre senyors feudals que estaven enfrontats i gairebé sempre aconseguia arribar a acords entre les pasts en disputa. Així tenim que els tres gransàmbits d’acció de Sant Ramon de Penyafort a Vilafranca van ser sobretot: intervenir en conflictes socials, intervenir en les obres socials que l’església començava a fer i convertir i protegir als jueus.
DESENVOLUPAMENT DEL POEMA
Eposició de la idea central i de com es desenrotlla
La idea central d’aquest poema són els records familiars, en especial la cançó de Sant Ramon que de petit licantava la seva mare i tants records li porta. Es tracten fets de la vida de maragall que desperten en el poeta la contemplació poètica que li era pròpia, després de la vida que ha viscut. Trobem motius com festivitats religioses,la cançó de sant Ramo cantada per la noia russa, lloances de dones i encisos pels fenòmens de la natura, i com es sovint en molts deus seus poemes, trobem algun tret...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.