Cançoneta lleu e plana

COMENTARI DE TEXT
Aquesta obra, Cançoneta lleu i plana, va ser escrita per Guillem de Berguedà (1138-1196), trobador català del qual ens han arribat més textos. Va ser un noble bel•licós i buscabregues, fill gran del vescomte Berguedà que depenia del comtat de Cerdanya. Va destacar pel seu temperament agressiu, ja que va estar enemistat amb el rei, el bisbe i la majoria de nobles feudals ambqui tenia relacions de veïnatge. Utilitzava la poesia, per tant, com a arma política, per atacar els seus enemics i desintegrar-los públicament. Gran part de la informació d’aquest home ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions. Als cançoners dels trobadors que es conserven hi sol figurar una breu vida. "Apareix com a propietari de cinc castells: el dePuig-reig, el de Montmajor, el de Casserres, el d'Espinalbet i el de Madrona [...] el veiem participar activament en lluites feudals" Lluità contra Ramon Folc de Cardona, al qual donà mort, i va anar a viure a terres occitanes. També tal com diu la seva “vida”: «va fer bons sirventesos on deia mal dels uns i bé dels altres, i es vantava de les dones que sofrien d'amor per ell. Li esdevingueren moltesaventures d'armes i de dones, i grans desventures».
Es conserven trenta-una composicions poètiques del trobador, entre les quals destaquen tres cicles de sirventesos adreçats, respectivament, a Pere de Berga, Arnau de Preixens, bisbe d'Urgell, i el noble Ponç de Mataplana (del qual no consta que fos marquès). Utilitza el sarcasme i l'insult per atacar tant l'aspecte físic com el comportament moraldels seus adversaris. La música que acompanya aquestes peces líriques acostuma a ser manllevada d'altres cançons conegudes a l'època, com és habitual en el gènere.
Tan violentament com va viure va morir, assassinat per un soldat que segurament complia les ordres d'algun dels seus enemics. La mort ocorregué aproximadament l'any 1196.
Com que es tracta d’un noble trobador que va viure durantel segle XII, el situem directament a l’època de l’Edat Mitjana (segles V-XV), on predominava la monarquia absoluta i la societat estamental. La societat estava dividida en tres classes: la classe alta (noblesa i clergat), la classe mitjana (cavallers) i la classe baixa (pagesos i artesans). A més, existia el feudalisme, que consistia en que els nobles contractessin a vassalls per a que cuidessinuna part de les seves terres a canvi de protecció. Per últim, s’ha de destacar que a l’Edat mitjana la religió tenia un paper molt important, ja que actuava com a focus principal de cultura. Per tant, els únics que sabien llegir i escriure eren els cleros i els nobles.
En aquest context històric doncs, va néixer la poesia trobadoresca, una poesia aristocràtica que es va desenvolupar a lesrefinades corts d’Occitània i Catalunya durant els segles XII i XIII. És lírica i culta, composa per un trobador i interpretada per un joglar. Està escrita en una llengua vulgar, l’occità i s’adreça a un públic cortesà. Cal destacar l’amor cortès, ja que reflecteix la societat feudal d’aquella època, és a dir, al igual que el vassall havia de servir i ser fidel al senyor feudal, el trobador havia de tenirles mateixes característiques cap a la dama (midons, dona...). En la poesia trobadoresca predominen tres gèneres poètics en funció del tema a tractar: la cançó, gènere més popular de temàtica amorosa al qual se li vincula l’albada, la pastorel•la, el comiat i la viadeira; el sirventès, guerrera o satírica i el plany que serveix per lamentar la mort d’una dama, un amic o un noble protector deltrobador.
El text que ens ocupa, per tant, és un sirventès, ja que va adreçat a Ponç de Mataplana, amb la intenció clara de criticar-lo.
Centrant-nos en la seva forma, podem dir que s’estructura sobre cinc cobles de cinc versos heptasíl•labs (d’art menor) cadascuna amb dos més de tornada, apariat que rima amb el darrer amb forma de refrany. Tots els seus versos tenen una rima consonant.
El tema...