carner

Páginas: 13 (3072 palabras) Publicado: 15 de abril de 2014

EL NEOPOPULARISME

EL NEOPOPULARISME
El neopopularisme va ser un corrent poètic que va sorgir al segle XIX a partir del postromanticisme. Aquest va influir especialment en la generació del 27, un reconegut grup de poetes del segle XX. Van conrear aquest estil: Federico García Lorca, RafaelAlberti, Emilio Prados, Gerardo Diego, Dámaso Alonso i Bartomeu Rosselló-Pòrcel , entre altres.L’ORIGEN DEL CORRENT
L’origen del neopupularisme es troba en el grup de poetes postromantics inspirats per Heinrich Heine, dels quals destaquen: Gustavo Adolfo Bécquer, Augusto Ferrán i Rosalía de Castro. Amb la finalitat d’oposar-se a la poesia del modernisme i als moviments d’avantguarda.
CARACTERÍSTIQUES LITERÀRIES
- La imitació de la mètrica i de l’esperit popular de la lírica tradicional.
-L’interès per la ingenuïtat, la ignorància i la senzillesa
- L’ús d’onomatopeies, diminutius i elements populars.
- La preferència pel romanç i el vers lliure.
- La recuperació de l’estrofa i el ritme.
- L’exaltació de la imatge.
OBRES MÉS DESTACADES
Rafael Alberti “Marinero en tierra” (1925)
Rafael Alberti “El alba del alhelí” (1927)
Federico García Lorca “Romancero gitano” (1928)
POEMESNEOPOPULARISTES Cançó després de la pluja, Rosselló-Pòrcel: Matinet matí, les bruixes es pentinen. El sol és aquí. Ai! Que es menja la calitja! Mallorca, 1935 ,




L’escola mallorquina. Definició i abast del terme
Característiques de l’escola

Definició i abast del terme.
El terme Escola mallorquina es pot entendre en sentit ampli o en sentit estricte: en sentit ampli faria referència al’aportació dels escriptors mallorquins a la literatura catalana, per la qual cosa naixeria a la Renaixença i se prolongaria fins a la postguerra, quan el terme ja cau en desús. En sentit estricte (que és com l’estudiarem en aquesta unitat) designaria un corrent molt concret, que abasta sobretot la poesia, i que recull l’aportació de dues generacions d’escriptors, la de 1906 i la de 1917.Influències
Influència de Carducci, Leconte de Lisle (parnassianisme francès).
Concepció de la poesia
Coincideixen amb els plantejaments noucentistes d’obra ben feta (s’oposen, per tant, a les posicions espontaneistes o maragallianes): voluntat de perfecció formal, un cert academicisme.
Aspectes formals i lingüístics, o, diguem-ne, característiques de la poesia de l’Escola Mallorquina
- Voluntatde perfecció formal; rigor
- Un cert academicisme: res de violències ni d’audàcies.
- Contenció, equilibri, bon gust, elegància.
- Domini de la preceptiva mètrica (academicisme).
- Musicalitat del vers.
- Nacionalisme tradicionalista
- Equilibri en la contenció emocional
- Recerca de l’obra ben feta arbitrarisme
- Distanciament emocional, res d’impúdics lirismes, de sentimentalismesromàntics.
- Mediterraneïtat classicisme (com a sinònim de perfecció formal i, a nivell ideològic, d’una ètica burgesa o conservadora: ordre, seny, harmonia, serenitat, equilibri, etc.)
- Temàtica: priorització del paisatge com a tema. Aquesta és una diferència amb el Noucentisme, que tendeix a prioritzar la Ciutat.

Poesia de tradició simbolista
Orígens del simbolisme
- El manifestsimbolista va ser publicat l'any 1886 per Jean Moréas (‘Le Symbolisme, Le Figaro,).
- Els simbolistes creien que l'art havia de tenir el propòsit de capturar les veritats absolutes a les quals només podia accedir-s'hi per mètodes indirectes. Així, escrivien d'una manera altament metafòrica i suggestiva, dotant a imatges o objectes particulars dun significat simbòlic.
- Neix a França a finals delXIX. Charles Baudelaire fou principal poeta.
- Està en contra del realisme i del naturalisme, i és espiritual i oníric.
- Escriptura altament metafòrica i suggestiva, dotant les imatges mostrades d’un significat simbòlic.
- Evocació enfront de la descripció -
- Llibertat formal, ús del vers lliure.
La poesia simbolista
- La poesia simbolista cerca vestir la idea d’una forma...
Leer documento completo

Regístrate para leer el documento completo.

Estos documentos también te pueden resultar útiles

  • carnes
  • carne
  • Carne
  • carnè
  • Que es la carne
  • carnes
  • Carne
  • La Carne

Conviértase en miembro formal de Buenas Tareas

INSCRÍBETE - ES GRATIS