Caso philips
Páginas: 19 (4570 palabras)
Publicado: 7 de febrero de 2012
COMPTABILITAT FINANCERA II:
CAS PHILIPS
Anàlisi de les ràtios financeres
A continuació analitzarem les ràtios principals per estudiar la liquiditat, endeutament, l’eficiència dels actius, així com les rendibilitats de l’empresa durant els anys 2004, 2005 i 2006. En alguns casos compararem aquest últim any amb els seus principals competidors (Siemens, GE).
Una ràtio és un quocient entredues magnituds que tenen una certa relació i per aquest motiu es comparen amb ràtios ideals generals per veure en quina situació es troba l’empresa en relació al que es considera raonable.
En primer lloc analitzarem les ràtios de liquiditat per veure la solvència de l’empresa a curt termini. Si dividim AC entre PC veiem que durant els dos primers exercicis la ràtio de liquiditat se situa alvoltant de 1.46, i tenint en compte que els valors òptims se situen entre l’1 i el 1.5 (preferible) l’empresa no té problemes de solvència. L’any 2006 la ràtio assoleix un valor d’1.64, superior al valor ideal, per tant podríem dir que l’empresa disposa d’actius ociosos i està perdent rendibilitat.
Pel que fa a la competència, Siemens i GE durant aquest mateix any tenen una ràtio del 1.33 i 1.17respectivament, per tant, tot i que s’allunyen una mica de l’1.5 no hi ha perill de que l’empresa no pugui fer front als deutes. L’òptim com hem comentat és de 1.5 però és un valor massa prudent, ja que, estem suposant que les existències no es convertiran en tresoreria.
De totes maneres si calculem les ràtios de cobrament i pagament podrem veure si l’empresa necessita més o menys disponible per afer front als pagaments.
Una altra ràtio que podem tenir en compte a l’hora de mirar la liquiditat de la companyia és la ràtio de disponibilitat que es calcula dividint el disponible entre l’exigible a curt termini i d’aquesta manera es calcula la part del deute a c/t que es pot tornar en el supòsit de tenir ventes nul·les i no cobrar dels clients. El valor òptim de la ràtio és un 0.3 i en elnostre cas, durant tots els anys el valor és superior (0.47,0.51 i 0.66 ). La ràtio augmenta molt per tant poden existir disponibles ociosos que facin perdre la rendibilitat.
Ara passarem a analitzar les ràtios d’endeutament per veure la política de finançament que porta a terme l’empresa.
La principal ràtio que cal tenir en compte per veure com es finança l’empresa i diagnosticar laquantitat i qualitat del deute és la ràtio d’endeutament que es calcula dividint el total del passiu exigible entre el total del passiu.
En el cas de Philips observem que és del 0.51 al 2004, 0.50 al 2005 i decreix fins a un 0.40 al 2006. Aquests resultats es poden considerar bons, ja que el finançament mitjançant el deute ha de ser com a molt del 0.6 i en aquest cas se situa entre un 0.4 i 0.5, pertant, principalment financen l’actiu amb patrimoni net i això fa disminuir la rendibilitat de l’empresa.
Si el valor fos superior al 0.6 indicaria que el volum de deutes és excessiu, de la mateixa manera que indicaria que l’empresa s’està descapitalitzant i funciona amb una estructura financera massa arriscada. Aquesta situació descrita anteriorment és la que presenten les empreses com Siemens iGE, les ràtios de les quals assoleixen un 0.68 i 0.83 respectivament.
La ràtio de tresoreria (Realitzable + disponible) / exigible c/t, indica que per no tenir problemes de liquiditat el valor ha d’estar al voltant d’1. L’empresa presenta una ràtio creixent, comença tenint un valor de 0.95 al 2004 i assoleix un 1.18 al 2006. Pel que fa als dos primers exercicis, la ràtio és lleugeramentinferior a 1 (0.95), això podria comportar una situació de suspensió de pagaments per a l’empresa ja que no disposa dels actius líquids suficients per fer front els pagaments de l’empresa. Ara bé, com hem dit la ràtio tot i ser inferior en uns anys i en d’altres superiors al valor ideal, aquesta empresa no presenta risc d’insolvència ja que a partir del 2006 el valor ja incrementa un 20% més que...
CAS PHILIPS
Anàlisi de les ràtios financeres
A continuació analitzarem les ràtios principals per estudiar la liquiditat, endeutament, l’eficiència dels actius, així com les rendibilitats de l’empresa durant els anys 2004, 2005 i 2006. En alguns casos compararem aquest últim any amb els seus principals competidors (Siemens, GE).
Una ràtio és un quocient entredues magnituds que tenen una certa relació i per aquest motiu es comparen amb ràtios ideals generals per veure en quina situació es troba l’empresa en relació al que es considera raonable.
En primer lloc analitzarem les ràtios de liquiditat per veure la solvència de l’empresa a curt termini. Si dividim AC entre PC veiem que durant els dos primers exercicis la ràtio de liquiditat se situa alvoltant de 1.46, i tenint en compte que els valors òptims se situen entre l’1 i el 1.5 (preferible) l’empresa no té problemes de solvència. L’any 2006 la ràtio assoleix un valor d’1.64, superior al valor ideal, per tant podríem dir que l’empresa disposa d’actius ociosos i està perdent rendibilitat.
Pel que fa a la competència, Siemens i GE durant aquest mateix any tenen una ràtio del 1.33 i 1.17respectivament, per tant, tot i que s’allunyen una mica de l’1.5 no hi ha perill de que l’empresa no pugui fer front als deutes. L’òptim com hem comentat és de 1.5 però és un valor massa prudent, ja que, estem suposant que les existències no es convertiran en tresoreria.
De totes maneres si calculem les ràtios de cobrament i pagament podrem veure si l’empresa necessita més o menys disponible per afer front als pagaments.
Una altra ràtio que podem tenir en compte a l’hora de mirar la liquiditat de la companyia és la ràtio de disponibilitat que es calcula dividint el disponible entre l’exigible a curt termini i d’aquesta manera es calcula la part del deute a c/t que es pot tornar en el supòsit de tenir ventes nul·les i no cobrar dels clients. El valor òptim de la ràtio és un 0.3 i en elnostre cas, durant tots els anys el valor és superior (0.47,0.51 i 0.66 ). La ràtio augmenta molt per tant poden existir disponibles ociosos que facin perdre la rendibilitat.
Ara passarem a analitzar les ràtios d’endeutament per veure la política de finançament que porta a terme l’empresa.
La principal ràtio que cal tenir en compte per veure com es finança l’empresa i diagnosticar laquantitat i qualitat del deute és la ràtio d’endeutament que es calcula dividint el total del passiu exigible entre el total del passiu.
En el cas de Philips observem que és del 0.51 al 2004, 0.50 al 2005 i decreix fins a un 0.40 al 2006. Aquests resultats es poden considerar bons, ja que el finançament mitjançant el deute ha de ser com a molt del 0.6 i en aquest cas se situa entre un 0.4 i 0.5, pertant, principalment financen l’actiu amb patrimoni net i això fa disminuir la rendibilitat de l’empresa.
Si el valor fos superior al 0.6 indicaria que el volum de deutes és excessiu, de la mateixa manera que indicaria que l’empresa s’està descapitalitzant i funciona amb una estructura financera massa arriscada. Aquesta situació descrita anteriorment és la que presenten les empreses com Siemens iGE, les ràtios de les quals assoleixen un 0.68 i 0.83 respectivament.
La ràtio de tresoreria (Realitzable + disponible) / exigible c/t, indica que per no tenir problemes de liquiditat el valor ha d’estar al voltant d’1. L’empresa presenta una ràtio creixent, comença tenint un valor de 0.95 al 2004 i assoleix un 1.18 al 2006. Pel que fa als dos primers exercicis, la ràtio és lleugeramentinferior a 1 (0.95), això podria comportar una situació de suspensió de pagaments per a l’empresa ja que no disposa dels actius líquids suficients per fer front els pagaments de l’empresa. Ara bé, com hem dit la ràtio tot i ser inferior en uns anys i en d’altres superiors al valor ideal, aquesta empresa no presenta risc d’insolvència ja que a partir del 2006 el valor ja incrementa un 20% més que...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.