ciències del món

TEMA 5. VIURE MÉS, VIURE MILLOR
Salut: (OMS) Organització Mundial Salut. És un estat complet de benestar físic, mental i social.
Malaltia: alternació permanent o transitòria d’un benestar físic, mental o social.
Qualitat de vida: grau de felicitat, satisfacció que li permet a la persona sentir la vida de forma positiva.
Esperança de vida: indicador que estima l’edat mitjana que pot viureuna persona.
La salut és fruit del genotip i fenotip de cada persona.
Fenotip: condicions ambientals i /o externes que alternen l’estat de salut. Poder ser:
Factors físics: la radiació solar, el soroll..
Factors químics: substàncies químiques que podem trobar a l’aire, aigua, aliments...
Factors biològics: virus, bacteris, fongs, paràsits. Éssers vius que alteren l’estat de salut de lapersona (malalties infeccioses) .
Genotip: tota l’ informació genètica que té un individu en l’ADN. Hi ha malalties genètiques on s’altera algun gen, hi ha predisposició escrita els nostres gens a tenir una certa malaltia. Les malalties s’anomenen congènites quan l’individu ja neix amb la malaltia. Normalment son degudes algun trastorn produït en el desenvolupament embrionari.
1. Diagnòsticmalalties
Procediment pel qual s’identifica la malaltia d’un pacient. Per poder fer un diagnòstic cal:
Entrevista: el metge pregunta al pacient de fora objectiva.
Exploració física: proves que s’utilitzen per complementar l’entrevista (dins la consulta).
Exploració complementària: proves (normalment fora de la consulta). Anàlisi de sang, radiografies, TAC, ressonància. Ajuden a complementarl’exploració física.
Aquesta informació es recopilada en un document que s’elabora al llarg del temps n hi ha tota la relació de metge i pacient. Es confidencial i s’anomena historial mèdic.
2. Tractament
Es pot realitzar quan s’ha fet un bon diagnòstic. En hi ha de diferents tipus:
Fàrmacs: medicament que tenen un principi actiu (compost químic que fa l’acció). Poden ser d’origen químic o vegetal. Iun excipient (acompanya al principi actiu sense dur a terme cap acció). Els fàrmacs sempre contenen una dosis pautada ( 1 x 8h) i tenen en compte interaccions amb altres fàrmacs i el propi pacient (al·lèrgies). S’utilitzen com a tractament i com a prevenció .
Cirurgia: intervencions quirúrgiques que es fan per solucionar el problema del pacient.
LES PREGUNTES DE LES MALALTIES INFECCIOSES LESTENIM EN UN FULL QUE VAM IMPRIMIR JEJEJ NO SE SI LES TENS :P


TEMA 6: GENÈTICA
1. QUÈ ÉS LA GENÈTICA?
Part de la ciència que estudia l’herència, és a dir, la transmissió de caràcters no adquirits (naixem amb ells).
Caràcter: qualsevol tret o característica d’un individu ( color cabell, predisposició a malaltia...).
Tota aquesta informació ve determinada per l’ADN (DNA) que és allò quedetermina tots els caràcters d’un individu.
2. ASPECTE EXTERN
El què un individu manifesta exteriorment dels seus caràcters (fenotip).
La informació genètica està continguda en unes unitats d’herència anomenades gens. De cada gen existeixen diferents variants, els al·lels. (Ej. Color dels ulls pot ser blau, verd, marró, negre)
Quan heretem un caràcter sempre ve determinat per dos al·lels, el dela mare i el del pare.
Diferència de genotip i fenotip:
Fenotip: manifestació externa dels caràcters d’un individu.
Genotip: al·lels que tenim de cada caràcter en els nostres gens (pare i mare). Les diferents varietats que podem trobar d’un caràcter poden ser:
Dominants: perquè es manifestin exteriorment amb un sol al·lel n’hi ha suficient.
Recessius: perquè es manifestin exteriormentnecessitem que els dos al·lels siguin iguals.
Codominants: cap de les dues varietats domina sobre l’altre = varietat entre mig.
3. G.MENDEL (1822-1884)
Monjo austríac que es dedicava a cultivar pèsols i fer-ne creuaments. És el pare de la genètica. En els seus creuaments va realitzar tres accions molt importants:
a) Estudiar un sol caràcter.
b) Va assegurar-se de que les espècies fossin pures...