Comentari Ausiàs March

Comentari de Text
Quins tan segurs consells vas encercant – Ausiàs March

Aquest poema es va escriure al segle XV, època de l’Humanisme o antropocentrisme (l’home és el centre) on s’intenta aconseguir la revifalla de la cultura clàssica i l’imposició del llatí. Sorgeix un gust per la literatura i apareixen molts escriptors amb la convicció que cal buscar el fonament de tota la cultura en lesarts del llenguatge, factor essencial dels estudis de les humanitats: la llengua i la literatures clàssiques, mostres de claredat i bellesa, han de ser la porta d’entrada a qualsevol doctrina o projecte.
Dintre aquest moviment trobem Ausiàs March (València 1400-1459), el gran poeta de la primera meitat del segle XV, és el poeta més importants de la nostra llengua i va ser el representant de larenovació en el tractament de l’amor de la tradició trobadoresca. La seva obra literària es caracteritza per la fusió de dos estils: l’Amor Cortés (la tradició) i el Dolce Stil Nuovo (la modernitat). Per aquest motiu se’l considera com a poeta original i innovador, que esdevingué un model per als poetes posteriors. La seva obra, formada per 128 poemes, es classifica en: Cants de mort (dedicats a lamort de l’esposa), Cant espiritual (dirigits a Déu), Cants morals (amb reflexions ètiques) i Cants d’Amor (amb un senyal trobadoresc a la tornada).

L’argument del poema es pot diferenciar en tres parts:
a) Estrofa I, II i III: Pregunta al propi cor quins consells busca per deixar de sofrir i es contesta ell mateix dient que no li fan falta consells, que el que necessita és la mort.Seguidament pinta la mort com aquella qui persegueix a aquells que no la busquen però que deixa en pau a aquells que la volen, deixant clar que ell la desitja imperiosament. Finalment ens ensenya la seva visió de la vida amb “cara de terror” i la contrasta amb la mort.
b) Estrofes IV i V: Es mostra com la persona que més a patit per amor i pertant el mestre en aquest tema, explica que aquell quivulgui saber d’amor i el vegi, maldirà i dirà que aquest sofriment mai els passarà però si els explica el plaer que també comporta l’amor, veuran el que s’han perdut. I torna a repetir la idea que ell pateix per amor, que sent una gran tristor i que no troba mà que l’ajudi.
c) La tornada: Part concloent i sintètica de les motivacions del poeta on es dirigeix a la “lir entre carts” (la dona,l’amant) dient que la seva vida s’acaba, que la seva ànima viurà al món desemparada i entreveu una súplica, una necessitat d’ajuda.

El poema ens explica l'agonia i el desig de mort del poeta per motius amorosos, la presentació de la mort com a únic final possible d'una experiència dolorosa. És un poema que se'ns presenta bàsicament marcat per una concepció pessimista de l'amor, entès com a un sentimentabsorbent i absolut.

Analitzant l’estructura observem cinc estrofes de vuit versos i una tornada de quatre versos. Són versos decasíl·labs amb rima consonant, cesura masculina en quarta que divideix en dos hemistiquis, de desigual nombre de síl·labes (4+6), el vers. La primera cesura és interna i va sempre després de mot agut; la segona, cau després de paraula plana o bé aguda. Està construïtsota l’esquema creuat ABBA-CDDC. Les cobles s'enllacen a través de la tècnica del capcaudament, en aquest cas d'una sola rima, la qual repeteix al final de la cobla anterior i al començament de la següent. Els versos són d'art major. És un vers clàssic en la poesia catalana medieval i emprat gairebé sempre per Ausiàs March al llarg de la seva obra.

Analitzant les figures retòriques trobem:• A la primera part del poema trobem que a l’estrofa I s’utilitza la retòrica en les dues interrogacions que inicien el poema (v. 1 i 4). A la mateixa estrofa trobem invocacions metafòriques al cor del poeta (v. 2 i 3). I una personificació de la mort: "la mort falaguera" (v.8). A l’estrofa II es torna a personificar a la mort: “[…] melodiós cantar de sa veu hoig, dient:” (v.11-12) i ens...