Comentario Cançoneta Lleu I Plana

CANÇONETA LLEU I PLANA

“Cançoneta lleu i plana, és un poema escrit per Guillem de Berguedà al 1172 i que pertany per tant a l’Edat Mitjana, caracteritzada per la societat de classes que hi havia, la noblesa i el feudalisme. En aquesta época, la religió també era molt important. Dins d’aquest context medieval, en la literatura destacaven tres principals gèneres: en primer lloc la literaturaépica, que parlava de les gestes heroiques dels paladins i guerrers del moment, escrites pels trobadors i recitades pels joglars. En segon lloc, la lírica que lloa l’amor cortès en composicions fetes també per trobadors, i per últim, la lírica popular, dins de la que trobem aquest poema que estic comentant. Guillem de Berguedà (1138 – 1195/6) va ser un noble, señor de Madrona i Puigreig, queutilitzaba la poesia com a arma política i al servei dels propis interessos. El poema, podem veure com és un sirventès, que era un dels diferents tipus de composicions que es podien fer. Els sirventesos, eren composicions que feien servir el sarcasme i l’insult per atacar tant l’aspecte físic com el comportament moral dels seus adversaris. De l’obra de l’autor es conserven 31 composicions poètiques, entreles que destaquen tres cicles de sirventesos adreçats a Pere de Berga, Arnau de Preixens i al Ponç de Mataplana, respectivament.

Observant la mètrica del poema, podem veure com la obra s’estructura en 5 cobles formades per 7 versos heptasíl·labs, dels quals els dos últims són un refrany que es va repetint al llarg del poema “A, Marques, Marques, Marques d’engany etz farsitz e ples.” El poema ésd’art menor, i la rima és consonant en el primer, segon i quart vers de cada estrofa, i en el tercer i cinquè vers també. El refrany, també té rima consonant. Per tant, podem dir que que el poema rima en aababbb. En la obra, podem veure com a cada estrofa, la primera rima consonant (a) va canviant, mentre que la segona rima (b) es manté al llarg del poema –es.

Com he dit abans Cançoneta lleu iplana és un sirventès, adreçat a Ponç de Mataplana, amb la intenció de criticar aquest noble. Durant la seva vida, Guillem de Berguedà li va dedicar 4 sirventesos a Mataplana, i també un plany elogiant-lo quan mor. En el poema, es pot veure com Guillem i Ponç discuteixen per uns territoris, i Guillem crea aquest sirventès per deixar en evidència a Ponç de Mataplana, i d’aquesta manera aconseguiraquest territoris. La crítica la fa al voltant de les qualitats que defineixen a un cavaller, com són l’honor, la lleialtat, la força física, la valentia en la lluita i la cortesia amb les dames, ja que critica aquests aspectes de Mataplana, amb la intenció de que la gent s’adoni que no val res. Durant el poema, l’autor anomena a Mataplana Marquès, tot i que Ponç mai va obtenir aquest títolnobiliari, perquè en la societat del moment això era imposible, ja que el rei era tan sols un compte.

Analitzant el poema podem observar com es divideix en 3 parts. La obra comença amb una primera estrofa introductòria, on ens diu que farà una composició senzilla, fàcil i lleugera, per a que arribi al màxim de gent, i per a que tothom pugui entendre el missatge i la finalitat del poema. En aquestapart Guillem ja comença atacant-lo, anomenant-lo traïdor, perquè està farcit d’engany, aquesta acusació la manté al llarg del poema, ja que apareix en el refrany a cada estrofa. La segona part, la formen la segona i la tercera estrofes del poema, i en aquesta part Guillem de Berguedà critica aspectes físics de Ponç de Mataplana. En la segona estrofa, li retreu no ser bon cavaller, i es burla de lesseves dents, que sembla ser que les tenia molt grans. Fa referència a un episodi històric, ja que Mataplana participà amb Alfons I en un guerra prop de Someires (actual Sommières, a Nimes), on realment va caure del cavall. Per aquest motiu la primera crítica física li ve per això, per caure del cavall, ja que considera que un bon cavaller ha de ser un bon genet. Quan cau, el marquès va picar...