Comentario a "las distintas maneras de considerar la historia" de hegel

Filosofia de la Historia II. Erica de Dios Morales

Comentari de text: Hegel, Las distintas maneras de considerar la Historia.

El text de Hegel sobre el que versa aquest comentari, Las distintas maneras de considerar la historia, és el primer capítol de la introducció especial a les seves Lecciones sobre la filosofia de la historia universal. Aquestes foren les últimes lliçons que vaimpartir als voltants de 1830 a Berlín i el text està elaborat a partir dels apunts presos pels seus alumnes, tot i que no així aquesta introducció, escrita en part per ell mateix..
En el text, l'autor ens presenta una divisió segons la qual hi ha tres maneres de considerar la historia: la història immediata, la història reflexiva, de la que en distingirà tres models,i la història filosòfica.Tanmateix, val a dir que per a Gonçal Mayos, sovint es comet l'error d'interpretar els textos de Hegel a partir de les seves introduccions, i aquest en seria per a ell un clar exemple, tot i això, per a nosaltres aquest text servirà precisament com a introducció de la seva filosofia de la historia.
Al llarg del text i de les explicacions que fa de cada tipus d'història, Hegel va citant diversos autorsrepresentatius de cada una, així com comparant la manera de fer-les del poble francès en oposició al seu, el poble alemany,amb el qual es mostra molt crític.
Pel que fa a la primera manera de considerar la història, la història immediata, es refereix a autors com Heródot o Tucídides ambdós historiadors grecs del segle V a.C.. Aquests autors, van viure directament el moment històric que descriuen obé el van sentir relatar de primera mà. És a dir, van viure l'esperit del temps i dels esdeveniments que expliquen, i el seu propi esperit és el de la cultura de la seva època, podríem dir que més que historiadors son cronistes. Així doncs, sense una perspectiva prou allunyada, quest tipus d'història no s'ocuparà d'analitzar i reflexionar sobre els esdeveniments sinó únicament de relatar-los a fi deque, com diu Hegel, quedin guardats al temple de Mnemosyne a perpetuïtat. Aquest gest d'immortalitzar les gestes humanes a partir no només de la pròpia experiència sinó també de les referències d'altri, és per al nostre autor quelcom comparable a la feina del poeta, doncs ambdós elaboren una representació a través del llenguatge. Tanmateix, en destaca entre els dos una diferència essencial. Elspoetes, tot traduint la seva matèria primera a una representació més aviat sensible que no pas espiritual com faria l'historiador, no tenen al seu contingut la realitat determinada. Les representacions poètiques, llegendes, tradicions, etc. són segons Hegel producte d'una societat de consciència tèrbola, es a dir d'un poble que no té encara una consciència política comúna determinada. Sobretot, aaquests pobles els manca la consciència de la pròpia llibertat, i per això no estan encara preparats per a assolir el seu paper en l'evolució de l'esperit universal. Per contra, quan el poble s'eleva a la consciència es quan comença, per a Hegel, la història pròpiament dita. L'objecte d'aquest tipus d'història és el de plasmar en relats els fets del seu present atorgant-los així un estatutd'immortalitat.
El fet que el que és relatat formi, més o menys estrictament, part de la vida mateixa de l'autor, requereix que el relat no sigui d'un període excessivament llarg, que es refereixi a figures individuals i a trets singulars, sense lloc per a la reflexió, donat que l'autor, immers en l'esperit de la cultura de l'època, no l'ha transcendit i no gaudeix de una perspectiva des de la qualpensar-la. Es dona a més l'afegit de que essent l'autor part d'allò que descriu i sovint part de la classe que dirigeix el rumb dels aconteixements, els seus objectius coincidiran amb el de l'època, exemple d'això seria Cèsar amb els seus Comentaris. Hegel fa aquí una observació sobre la influència a les societats avançades de les diferències de classe en el moment de fer història, l'historiador a...