Concepto educación

1. CONCEPTE D’EDUCACIÓ Anàlisi etimològica i conceptual dels termes “educació” i “pedagogia” Etimològicament, el terme “educació” prové del verb llatí “educatio”, que té dos accepcions:  educo –as, -are: alimentar, criar, nodrir.  educo -is, -ere: extreure, treure de dins cap a fora, conduir d’un lloc a l’altre, procés. La idea d’acció està molt present en les dues accepcions. D’aquestes duesconcepcions etimològiques, que són o haurien de ser complementàries, sorgeixen dos tipus d’educació:  l’Educació tradicional: ve de fora (alimentar), l’educand empassa de fora cap a dins; esperar que t’arribin els coneixements. Molt èmfasi en l’educador i el sistema que educa, sense tenir tan present l’educand. Se centra en els continguts (més en el “què” que en el “qui”). Heteroeducació. Exemple:Herbart.  l’Educació nova: parteix de l’activitat de l’educand, infravalorant el paper de l’educador. Extreure de dins cap a fora. Autoeducació. Exemple: un precursor de l’Escola Nova va ser Rousseau. L’educació és una esfera que necessita dels dos tipus d’educació. Si en algun moment no podem trobar el punt mig, millor anar-se’n al costat de l’Educació Nova. La combinació de les dues ésl’ideal. Etimològicament, el terme “pedagogia” prové del grec i vol dir “conduir al nen”. Conduir o acompanyar. El pedagog era un esclau cultivat que acompanyava al nen al lloc on rebia educació i era el mateix pedagog qui l’educava. La concepció actual es refereix a aquest acompanyament cultural i intel·lectual. L’educació és un concepte impossible d’acotar, de definir-lo concretament i categòrica. Éstransmetre, passar d’un a l’altre. Té a veure amb els processos comunicatius. Gira entorn uns continguts. És una necessitat humana, tan a nivell individual com col·lectiu (de tota la societat). Ha de servir per entendre millor la vida, la realitat quotidiana, la realitat d’interacció amb els altres. Sinó, no és una bona educació. És aquella que tu fas teva, l’interioritzes; ho fas teu, ho treballes,tan si te la quedes com si la rebutges, et serveix per configurar la pròpia opinió. Té a veure amb els valors, amb una doble accepció del terme “valors”:  Els objectius per establir l’acció educativa es graduen en funció d’uns valors

1

 Utopies que ens guien i ens permeten entrar en relació amb l’altre, com per exemple els valors de la pau, la justícia, la igualtat, etc. L’educació ésimpregnada de tots aquests valors. La bona educació és aquella que desenvolupa a un mateix com a persona, un desenvolupament integral (autoeducació). L’educació com a desenvolupament integral, evolució. Ha d’intentar atendre cada característica personal, una educació per cada persona, és a dir, adreçada a les característiques de cadascú (individualitat). Alhora, ha de ser social, en relació alsaltres. Dimensió individual i social. Educació és: • Transmissió (de tot el necessari -> relació amb la cultura, Natorp). Com a concepte ampli, la cultura és qualsevol producció humana comunicable, tot allò que fa la persona amb la intensió de comunicar-se. La cultura és la que ens fa més humans, la que ens socialitza. Per Natorp, l’educació és més social que individual i per això, se’l considera elfundador de la pedagogia social com a ciència. • • • • Una necessitat humana Interiorització de valors Desenvolupament i autodesenvolupament Reciprocitat; qui transmet rep i qui rep transmet. Tots som educadors i educands, és un acostament més intens, més compromès i solidari amb l’altre (educació horitzontal) > Freire. Contraposició amb l’educació bidireccional; més freda, distant i acadèmica. • •Procés permanent Dóna recursos, és una educació viva, amb una finalitat útil

Autoeducació i heteroeducació Autoeducació: la persona es forma a si mateixa. És l’educació que jo em dono a mi mateixa, que em surt de dins. No predomina la funció transmissora de l’educador. Heteroeducació: la persona és formada. L’educació que jo rebo d’una altra persona o un element diferent a mi. Ve de fora,...