Desenvolupament Psicomotor

1- EL DESENVOLUPAMENT PSICOMOTOR
És en l’ètapa de zero a sis anys que es produeixen els canvis més significatius en el desenvolupament global de l’èsser huma. A través de la relació amb els altres els infants construeixen en aquesta etapa una primera representació del mon i de si mateixos En aquest capítol s’analitzen els aspectes més rellevants del

desenvolupament dels infants durant elsprimers anys de vida i el paper fonamental que hi exerceix el moviment i l’acció dels infants, identificant els autors i les teòries més rellevants que l’expliquen i l’interpreten

1.1 LA MOTRICITAT EN EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ La bibliografia referida a l’estudi del moviment humà és extensa i variada. La seva consulta evidencia l’existència de diferents teories i línies de treball relatives al’estudi del moviment i el seu desenvolupament. Abandonarem d’entrada aquelles que es limiten a descriure l’evolució del moviment identificant i seqüenciant les habilitats motrius tal i com apareixen al llarg del desenvolupament i centrarem l’atenció en aquelles altres que es proposen comprendre el paper que té el moviment en la construcció del coneixement i en el desenvolupament de la personalitat. Sónnombrosos els autors que des de l’àmbit de la investigació i de la pràctica educativa argumenten que el moviment està en la base dels processos de desenvolupament infantil i de construcció de la personalitat (H. Wallon, J. Piaget, J. Ajuriaguerra, L.S.Vygotsky, M. Montessori, N. Kephart, L.Picq i P. Vayer, J. Le Boulch i altres). Les obres de H. Wallon mostren la importància del moviment en eldesenvolupament psicològic de l’infant. En els primers anys de vida les experiències viscudes amb el cos i a través del cos i del moviment i les seves interaccions, són fonamentals per la construcció de la personalitat infantil i per l’adquisició de la pròpia identitat. L’autor, argumenta que el moviment és una font inesgotable d’experiències, és origen del coneixement i dels afectes que, quans’exterioritzen es converteixen en el primer llenguatge d’expressió de la persona. Deslligar el moviment del coneixement i dels
1

1

A.Gessell, 1945; A.Harrow, 1978; N.Kephart, 1960; R.Rigal, 1987 entre altres

1

aspectes emocionals resulta difícil. Tot i que durant molts anys s’ha considerat la persona més com un ésser que pensa i que sent més que com un ésser que actua, quedant l’activitatmotora en un segon terme. J. Delval argumenta que l’emoció està en el moviment i en el pensament i és la que proporciona l’energia per l’acció. “La acción es para el niño una necesidad afectiva e intelectual”. Coincidint amb l’autor quan diu que moltes de les teories actuals sobre l’aprenentatge defensen que aquest es produeix per la influència dels altres i de la transmissió verbal, descuidant elpaper que té el moviment i l’activitat en l’aprenentatge. La activitat motora de la que l’infant es serveix per explorar i reorganitzar el medi que l’envolta és fonamental per el seu desenvolupament. És mitjançant el moviment i l’acció que descobreix el món, adquireix el coneixement de las coses i d’ell mateix, i també li permet, expressar les seves necessitats i poder donar respostes ajustades ales diverses situacions. Com diu G. Cenerini “El niño es autor de su crecimiento y de su espontaneidad de movimento y de expressión; y éstos son la base de la elaboración de sus procesos emocionales y de pensamiento”. La mobilitat del fetus va en augment degut al desenvolupament neuromuscular, de tal manera que dos mesos abans del naixement s’observen modificacions tòniques a la part superior deltronc i també, l’existència de reflexes primaris. Mentre que a partir del moment de néixer, s’aprecia que ha desenvolupat la musculatura del tronc superior i que els reflexos primaris son més evolucionats. Per tant, la primera manifestació de la motricitat del nadó, els primers i únics moviments que pot realitzar són moviments reflexos, aquests són innats i responen a reaccions inconscients...