dfghj

El microscopi òptic i la preparació dels
teixits per l’estudi microscòpic

BIOLOGIA II

1

Donat el caràcter i la finalitat exclusivament docent i eminentment il·lustrativa de
les explicacions a classe d’aquesta presentació, l’autor s’acull a l’article 32 de la
Llei de Propietat Intel·lectual vigent respecte de l’us parcial d’obres alienes com
ara imatges, gràfics o altre materialcontingudes en les diferentes diapositives

2

PRÀCTICA 1: El MICROSCOPI ÒPTIC
Descripció bàsica. Components mecànics i òptics. Maneig del microscopi
i observació de preparacions. Micrometria.

3

Descripció bàsica. Components mecànics i òptics
El microscopi consta d’uns components òptics: l’ocular, l’objectiu i el condensador que tenen com
a funció la formació de la imatge; i d’unscomponents mecànics que serveixen de suport de la part
òptica (vegeu la figura 1.2).

4

El microscopi. Formació de la imatge i augment.
El microscopi és un instrument òptic format per un sistema de lents que dóna lloc a imatges virtuals i augmentades d’
objectes molt petits.
Essencialment el microscopi compost, anomenat normalment microscopi, consta de dos sistemes
òptics: objectiu iocular, situats en els extrems d’un tub amb un eix òptic comú. L’objecte que s’estudia se
situa davant i a prop del pla focal de l’objectiu , així s’obté una primera imatge real, augmentada i invertida,
de l’objecte, anomenada imatge primària del microscopi. L’ocular forma la imatge final virtual, més gran i
dreta, de la imatge primària situada a la distància mínima de visió distinta o perfecta-aproximadament a
250 mm de l’ull de l’observador- (vegeu la figura 1.1).

En el microscopi compost l’augment final és el resultat de dues amplificacions o dos augments parcials: un, el
de l’objectiu, i l’altre, el de l’ocular. El producte d’aquestes dues quantitats és l’augment total del microscopi, que
equival a la relació entre les dimensions de l’objecte i les de la imatge final.
5Amicroscopi = Aobj x Aoc = LT/fobj x 250/foc

Elements òptics del microscopi
Objectiu
És un sistema de lents convergents situat a l’extrem inferior del tub del microscopi que té com a finalitat
obtenir una imatge real, augmentada i invertida de l’objecte.
Els objectius es troben formats per sistemes complexos de lents (doblets i triplets) que s’utilitzen per corregir les
aberracions geomètriques(esfericitat, astigmatisme, coma, distorsió i curvatura del camp) i cromàtiques inherents
a les lents úniques. ((vegeu la figura 1.3). Segons quin sigui el grau de correcció cromàtica que presenten els
objectius, es classifiquen en acromàtics, semiapocromàtics i apocromàtics, aquests últims amb un grau més alt
de correcció. Això s’aconsegueix substituint algunes lents de vidre per altres defluorur de calci (fluorita), que és
un mineral que té un poder de refracció molt baix i una dispersió cromàtica molt petita respecte al vidre.

Els objectius poden ser secs, quan entre el cobreobjectes i l’objectiu hi ha l’aire o d’immmersió si entre la lent frontal de l’objectiu i el
cobreobjectes hi ha una gota d’un líquid, que normalment és l’oli d’immmersió, que té un índex de refracció igualque el de vidre de
les lents de l’objectiu, i també del cobre i del portaobjectes, és a dir, de n=1,515 (vegeu les figures 1.4 i 1.5)
Els objectius muntats en els microscopis moderns són parafocals, indiquen que tenen la mateixa distància entre
6
l’extrem superior de l’objectiu i l’objecte que s’observa, cosa que facilita el procés d’enfocament.

Les principals caracteristiques delsobjectius són l’augment i l’obertura numèrica:
•Augment. És la relació entre la grandària de l’objecte i la de la imatge que d’aquest forma l’objectiu. Els
augments més freqüents són 4 x, 10 x i 20 x (objectius de petit augment), 40 x i 60 x (objectius d’augment
mitjà) i 100 x (objectiu de gran augment).
•Obertura numèrica (ON). Equival al producte de l’índex de refracció del medi (n) que hi ha...