Educacion inclusiva

MÒDUL: APRENENTATGE I DESENVOLUPAMENT DE LA PERSONALITAT
ASSIGNATURA: DIVERSITAT, INTERCULTURALITAT I EDUCACIÓ INCLUSIVA

EIX TEMÀTIC I. INTRODUCCIÓ I CLARIFICIACIÓ CONCEPTUAL DEL NOU PARADIGMA DE L’E.E.
INTRODUCCIÓ I CLARIFICACIÓ
- Actituds socials durant de les persones amb discapacitat al llarg de la història:
Eliminació/Infanticidi/Rebuig
1. Molt freqüent fins l’Edat Mitjana ->l’Església va entrar i va dir que no podíem eliminar éssers, condemna l’infanticidi.
2. A les societats antigues era freqüent l’infanticidi s’observaven anormalitats en els infants acabats de néixer -> grecs i egipcis.
3. Vers persones amb discapacitat -> fora del nostre context social (MORT).
4. Encara és present, però, reduïdament -> miosíntesi (els eliminen abans de néixer); xinesos (només 1 o 2criatures) Ex: dona amb 23 agulles dins.
Separació/Segregació/Aïllament/Confinament
1. Al segle XIX la societat pren consciència de la necessitat d’atendre a les persones amb trastorns en el seu desenvolupament, però aïllant-los de la societat. Són considerats un perill.
2. Montjuic i el Tibidabo -> centre per gent amb discapacitat (ALLUNYATS). -> excuses: respiren millor, hi ha arbres, envoltatsde natura...
3. Encara és present però van desapareixent les simplement per sords, cecs...
Acceptació/Normalització/Integració/Inclusió
1. A principis del segle XX s’inicia l’escolarització obligatòria.
2. Els infants són classificats segons un diagnòstic i reben una educació diferents -> són etiquetats.
3. Mitjans de segle, es creen moltes escoles per a sords, cecs, amb retard mental... peròsegregats dels centres ordinaris.
4. 1959 -> Dinamarca incorpora a la seva legislació el concepte de NORMALITZACIÓ (Bank-Mikkelsen – mobilitat reduïda). Canvi de mentalitat a Europa i Amèrica del Nord -> Bank va reivindicar que tots els països tinguessin aquestes lleis. Tot ciutadà ha de tenir la mateixa educació, no per ser discapacitat has de canviar de llei (Final II Guerra Mundial -> portàmutilacions, discapacitats...).
5. Any 2010 -> continuem pensant això, que les lleis per discapacitats són creades per discapacitats o familiars.
- Etapes en l’atenció educativa a les persones amb trastorns en el seu desenvolupament:
ETAPA INICAL -> segle XIX.
1. La societat comença a adonar-se d’això, a tenir sensibilitat per l’atenció educativa.
2. Finals de segle -> s’estronca per lesGuerres Mundials, civils...
3. S’inicia però s’atura fins a un remuntatge de postguerra).
(Com tots sabem, si una cosa afecta a una minoria, el Govern ho deixa per final).
ETAPA BENÈFICA I ASSISTENCIAL -> 1900 - 1950.
1. L’atenció educativa predomina en un caire benèfic i assistencial.
2. Reben beneficis de col·lectes i recol·lectes.
3. La gran finalitat era que els nens estiguessin coberts de lesnecessitats bàsiques (higiene, nutrició, sanitat...).
ETAPA MÈDICO-TERAPÈUTICA -> 1960 - 1980.
1. Predomina el model clínic: diagnòstic, classificació i necessitat d’especialitats.
2. S’inicia la preocupació per les persones amb trastorns en el seu desenvolupament, però oferint una atenció especial i diferencial per a ells.
3. Creació de centres educatius separats dels ordinaris.
4.Responsabilitat dels serveis socials i de salut.
5. Fase descriptiva i molt necessària per arribar a la següent.
ETAPA EDUCATIVA (1980 – endavant).
1. Es consideren a les persones amb trastorns en el seu desenvolupament com a ciutadans amb dret a l’educació.
2. L’educació ha de dur-se a terme a l’escola ordinària sempre que aquesta escolarització sigui possible.
3. Cal proporcionar ajudes i serveiscomplementaris a l’alumne per al seu bon progrés.
4. La responsabilitat recau sobre l’administració educativa.
- Concepcions psicològiques implícites en els diversos plantejaments educatius:

Genètica/estàtica Ambientalista (Ex: Gennie, Víctor).
INTERACCIONISTA
Interaccionista -> actualment es creu que el desenvolupament de la persona és segons genètica i ambientalista (herència i...