El ensayo en Theodor W Adorno

Els seus conceptes de lassaig no es construeixen a partir de res primer ni shi arrodoneixen en res dltim (15 i 16) All que illumina els seus conceptes de lassaig s un terminus ad quem meta o fi cap on el sentit els porta all ltim ocult en lassaig mateix, no pas un terminus a quo base des de la que es construeix el sentit all primer descobert (37) 1.2 Larquitectura de la complexitat. Lassaig nopromou menys sin, al contrari, ms la interacci dels seus conceptes en el procs de lexperincia intellectual (35) Tots els seus conceptes han de ser exposats de manera que es recolzen mtuament, que cadascun dells sarticuli segons la seua configuraci en relaci als altres (37) Lart s la mgia alliberada de la mentida de ser veritat. (citat en PFC, 83) Conviene legislar sobre las consecuenciasindeseables de la memoria sectaria del poder, pero, en lo que toca a las memorias personales o grupales, lo que procede es que se confronten, se rebatan y se repiensen. La novela contribuye poderosamente a ello porque es la manera ms frtil de reducir la Historia a conciencia crtica del pasado... Jonathan Littell... ha escrito en un francs -peculiar pero esplndido- Les bienveillantes (Las benvolas)... unalarga pesadilla que no ha brotado de la memoria, sino de la bibliografa, y que, a modo de rapsodia, enlaza ficciones e ideas previas acerca del mundo del nazismo. (Jos Carlos Mainer, Babelia, El Pas, 27/10/07, la negreta s meva) Aquest crtic reconeixia la poderosa eina que pot arribar a ser una novella de ficci, com ara Les benignes, sense que li calgui tenir altre fi com desenvolupa en la resta delarticle que el ser una obra dart ben feta (dies ms tard, en el mateix diari, en la separata diria de Cultura, un altre periodista del que no recordo el nom va rebutjar la mateixa obra sense citar-la directament justament perqu era una ficci duna realitat). Si llegim atentament la cita, no costa molt de veure un fort parallelisme entre la forma (el com) que el crtic, i catedrtic de LiteraturaEspanyola, Jos Carlos Mainer demana per fer crtica (confrontar, rebatre, repensar, i que ho dona per aconseguit per Jonathan Littell) i la base del llibre (que no sn directament els objectes de la seva memria, sin els textos llibres i pellcules que all sinterpreten hiperinterpretaci) que conformen el qu (el llibre) amb all que el propi Adorno exigeix dun text per ser un assaig. En tant que ficci (iper aix intuci creativa i no deductiva) no ser merament un assaig, per no sent merament intutiu (estem davant dun reflexi basada en una multiplicitat de referncies conceptes duna realitat lholocaust jueu) sallunyar del parany al que Adorno es refereix en (20) no ser una literatura que defugi de sotmetre a crtica els conceptes bsics, les dades sense concepte, els clixs ms rebregats ni tampoc un artque vulgui ser directament cincia (histrica, en aquest cas) (23). Lopini del segon crtic cau en lemboscada tamb advertida per Adorno la compartimentaci (necessria mentre no esdevingui dogmtica i infranquejable, com la que obligaria a separar forma i contingut (18 W-3)) que mutatis mutandis demana doneu a lart res ms que el que s de lart i a la cincia histrica el que s de la cincia, exigint unacincia a prova de crtica (a prova de cops i dempentes) i un art tan sols intutiu (i desprovet de conceptes), porta visible la marca dun ordre repressiu (24). I ser en aquest sentit que lobra dart ens proporciona una coneixement (un punt de vista) orgnic de la realitat hem dabastar dun cop dull tota lobra (com fem davant lassaig hem darribar fins la darrera paraula, fins la darrera verbalitzaci) perpoder entendre-la (38). La necessria tensi entre els components, que noms sens fa present en la prpia singularitat de la trama (de la seva exposici visual o verbal, de la seva estructura (55)) i que depn tant dels components (intucions o conceptes, o una barreja de tots dos) com de la forma escollida per lautor per fer-nos-els evidents, estableix un nou parallelisme entre art i assaig si en el...