El Moviment Feminista

EL MOVIMENT FEMINISTA

En l’actualitat existeixen un gran nombre de reconeixements i de noves lleis que la majoria de dones de la nostra societat actual entenem con a normals. Per això crec que cal recordar que no sempre ha estat així, ja que hi ha una gran lluita en el passat per tal de poder aconseguir l’estatus social del que gaudim en aquest moment. En aquesta activitat es farà,també, un anàlisis comparatiu de dos tipus de moviments socials, per una part el moviment del 15M, el qual té un curt recorregut ja que fa un any de la seva aparició, i el segon moviment serà el moviment feminista, reconegut a nivell mundial com a moviment social. Però abans de començar a fer aquesta comparació durem a terme una explicació més exhaustiva de la construcció del moviment, el seu recorreguthistòric i el motiu pel qual el podem, i és considera, un moviment social com a tal.

Aquest va iniciar la seva gestació en el context de la Revolució Francesa l’any 1789, per tant es d’esperar que aquest presenti un nombre determinat de característiques que el fan diferent d’altres tipus de moviment que han sorgit posteriorment. En aquesta època hi ha una vinculació a l’esperit de lail·lustració, al liberalisme burgés i a un fort desig de igualtat i emancipació. Els grans canvis socials del moment associats als processos de modernització, industrialització, urbanització i secularització possibiliten l’explicitació del malestar de moltes dones generat per la prohibició de la seva participació en la vida política i pública i la seva exclusió social de l’exercici de la declaraciódels drets humans del règim liberal.
Les feministes de la que podríem denominar com la segona onada van partir del punt on les lliçons sufragistes ho havien deixat. Els grans moviments de masses eren principalment masculines i, en el cas espanyol, la dictadura havia acabat amb els avenços promoguts per la Segona República. A finals dels seixanta, en els últims anys de la dictadura i influenciat pelmoviment del ‘68, de les lluites en Itàlia, etc., va començar a fer-se patent per a les dones, la necessitat d’organitzar-se al voltant d’altres inquietuds més pròpies i quotidianes que no eren recollides ni pels partits d’esquerra ni pel moviment obrer autònom. Als anys setanta van pensar que les coses podien canviar de forma, i així va ser, encara que la manera en el que es va clausurar latransició, el que donaria pas al desencant generalitzat que va sorgir en el anys vuitanta. Es van definint conceptes tan importants pel feminisme com els de patriarcat, gènere, política sexual o diferencia sexual, que van permetre llegir la realitat des d’altres coordenades. Durant el transcurs de la dècada dels vuitanta es va anar constatant que aquesta unitat no era tan sòlida como s’haviaimaginat, i que la dóna no representava a totes les dones. El rellançament de la democràcia i el desenvolupament de les polítiques neoliberals, l’escenari es va modificar de forma radical i el moviment feminista es va ressentir, perdent forces de manera progressiva. A finals dels anys vuitanta, la dispersió i la debilitat eren les notes predominants del feminisme espanyol, en la que va sorgir la sevafragmentació definitiva en la dècada dels noranta.
La tercera onada del feminisme sorgeix en aquest context de crisis, apareixen noves temàtiques, es fragmenten els grups, emergeixen d’altres pràctiques, s’expandeixen les diferencies, es qüestionen les identitats i s’assisteix al final del subjecte únic. Es crea una nova manera d’entendre el feminisme que ja no està definida per una línia de sentitúnic ni per uns interessos necessàriament compartits. Les noves pràctiques feministes que sorgeixen en aquest context, el que denominen com a “nous feminismes”, sorgeix com una manera no només d’anomenar alguna cosa que ha reformulat de manera irreversible el moviment feminista, sinó també com una forma d’articular un nou marc de problemes i estratègies en el context dels nous circuits oberts...