EL PODER, filosofia politica

Assignatura: Filosofia I 1r Batxillerat .

El Poder
1. Aproximació conceptual

El poder està per tot arreu; no és que ho englobe tot, sinó que ve de tot arreu

(M. Foucault).
Segons el filòsof francés Michel Foucault (1926-1984), el poder no és una cosa,
tampoc no és un ingredient de les coses,és una relació social complexa. Dir que el
poder no és una cosa significa afirmar que ni en lanaturalesa humana ni en les
nostres societats existeix alguna cosa la qual siga essencialment idèntica a allò que
anomenem “poder”. Aquest aclariment té sentit perquè habitualment en els discursos
polítics s'utilitza l'esquema teòric de la “apropiacio” del poder, com si aquest fos un
objecte el qual posseim o no posseim. Foucault s'oposa a aquesta manera d'entendre el
poder quan afirma queel poder no és més que "el nom que se li dona a una situació
estratègica complexa en una societat determinada". La pregunta que hem de
contestar no és que és el poder? sinó com apareix?, açò és, com apareixen les
relacions de poder?
La paraula “poder” amenaca introduir diversos malentesos. Malentesos sobre la seua
identitat, la seua forma, la seua unitat. Per poder no vull dir “el poder”, entant que conjunt
d'institucions i aparells els quals garanteixen la subjeccio dels ciutadans en un estat
determinat. Tampoc no indique una manera de subjecció que, per oposició a la violència,tindria
la forma de regla. Finalment, no entenc per poder un sistema general de dominació exercida
per un element o un grup sobre un altre, els efectes del qual, mercé a successives derivacions,travessarien el cos social sencer. L'analisi en termes de poder no ha de postular,com dades
inicials, la sobirania de l'Estat, la forma de la llei o la unitat global d'una dominació; aquestes
són més bé formes terminals. Em sembla que per poder cal comprendre, primer, la
multiplicitat de les relacions de forca immanents i pròpies del domini on s'exerceixen i son
constitutives de la seua organització[...]
La condicio de possibilitat del poder no ha de ser buscada en l'existència primera d'un punt
central, en un focus únic de sobirania del qual irradiarien formes derivades i descendents [...]
Omnipresència del poder: no perquè tinga el privilegi de reagrupar-ho tot sota la seua
invencible unitat, sinó perquè es produeix a cada instant, en tots els punts, o millor dit, en
tota relació d'unpunt amb un altre. El poder està per tot arreu; no és que ho englobe tot, sinó
que ve de tot arreu [...]
Cal ser nominalista, sens dubte: el poder no es una institució, i no és una estructura, no és
certa potència de la qual alguns estarien dotats: és el nom que se li presta a una situació

estratègica complexa en una societat donada.
Michel Foucault, La història de la sexualitat. Vol. I Lavoluntat de saber. (1976)

Les relacions de poder apareixen quan es realitzen accions humanes. Totes les
pràctiques o accions humanes són relacions: parlar, treballar, gaudir, aprendre, obeir,
amar. Ara bé, per què anomenar aquestes pràctiques “relacions de poder”?
En un primer apropament al concepte de poder, sembla correcte afirmar que es tracta
d'una relació binària entre agents (siguenpersones o organitzacions) els quals s'oposen i
lluiten per augmentar i enfortir-se. Dins d'aquesta idea general de "poder", es pot
distingir:
- entre la potència o capacitat dels individus en el domini de les coses, es a dir,
l'activitat dels individus per augmentar el seu poder en el terreny de les habilitats sobre
les coses i
- el poder pròpiament dit com exercici de dominació d'unsindividus sobre altres. Vegem
acò un poc més detingudament.
La dualitat del poder: capacitat (autoritat) i dominació (potestat). El
terme "poder" té
un doble sentit:
● "Poder" com "ser capaç de", es a dir, posseir la
capacitat de fer alguna cosa o exercir influència
sobre algú en virtut del domini d'un cert saber.
Aquest significat està unit al de "autoritat"
(auctoritas). Es tracta d'una...