El sí de las niñas

Proposta d’anàlisi de text dramàtic:
“EL SÍ DE LAS NIÑAS”

1) Primera part: Introducció
Autor:
Leandro Fernández de Moratín (1760 – 1828), va néixer a Madrid i va rebre una formació molt culta ja que el seu pare, Nicolás Fernández de Moratín, fou un il·lustrat. Aquest important autor va ser un afrancesat, és a dir, va donar suport als Borbons i a José Bonaparte. Va viure com a burgèsintel·lectual i fou un gran defensor de la reforma del teatre espanyol.
Se’l reconeix com l’autor dramàtic més important de l’escola neoclàssica espanyola, tot i que només va escriure cinc obres de teatre: “El sí de las niñas”, “El barón”, “El viejo y la niña”, “La mojigata” i “La comedia nueva o el café”. També va escriure poesia lírica i poesia satírica.
Finalment va morir exiliat a París l’any1828.

Obra:
“El sí de las niñas” escrita al 1801 i representada al 1806. No se sap per quins motius Moratín va esperar tants anys a estrenar-la. Es creu que l’obra, podria tenir de qualque manera elements autobiogràfics, donat que l’autor va viure situacions similars a les de Don Diego a la seva vida sentimental.

Època històrica de l’autor:
Al segle XVIII, després de la guerra de successió, hihavia dues corrents teatrals a Espanya: la primera és la tendència reformista francesa que segueix les pautes de la il·lustració. La segona és basa en una tendència per continuar potenciant el teatre popular espanyol, de la comèdia barroca.
La corrent reformista intenta canviar aquest teatre popular i entre les figures més rellevants trobem a Nicolás Fernández de Moratín. Els dos Moratín, pare ifill, conjuntament amb Ignacio de Lazán van posar les bases per a una reforma il·lustrada de l’escena espanyola. Gràcies a la seva tasca es crearen uns estatuts polítics per donar pautes orientatives de com s’havia de fer teatre a Espanya.

La creació de la junta per a la reforma dels teatres l’any 1799 va ser una data clau per tal de reformar el panorama escènic de Madrid i d'altres indretsdel país. Va ser precisament Leandro Fernández de Moratín el primer en dirigir aquesta junta, que prohibia certes obres i en recomanava d’altres.


2) Segona part: L’anàlisi
Argument:
En una posada d'Alcalá de Henares es troba Don Diego un home de seixanta anys ben situat econòmicament, amb Doña Irene que ha tornat de Guadalajara, després d'anar a buscar a la seva filla, Doña Francisca la quals'està educant en un convent. Don Diego es vol casar amb Doña Francisca, una dona molt més jove que ell. El que no sap és que la seva futura dona només ha acceptat el matrimoni per respecte a la seva mare, Doña Irene, ja que de qui realment està enamorada és de Don Carlos, que finalment resultarà ser el nebot de Don Diego.
Quan Don Diego descobreix la veritat decideix permetre el casament entreels dos joves enamorats.

La trama:
Al primer acte trobem a Don Diego i al seu criat Simón que esperen a la posada l'arribada de Doña Francisca i Doña Irene. Doña Francisca es presenta com una noia educada i obedient, mentre que la seva mare és mostra controladora i estricte.
Més tard apareixen les criades i Rita comunica l'arribada de Don Carlos.
El segon acte comença amb un diàleg entre DoñaFrancisca i Doña Irene, la qual recrimina a la seva filla haver estat molt freda i distant amb Don Diego. Doña Francisca diu que es vol fer monja, tot i que això només és una estratègia per no casar-se amb aquest. Don Diego nota la fredor de Doña Francisca i vol saber si realment es vol casar amb ell.
Més tard arriba Don Carlos, sota el nom de Don Félix, i ara és ell que obeeix les ordres delseu oncle, que el fa marxar. Això fa entristir a Doña Francisca, però més tard el seu enamorat torna per oferir-li una serenata i tot seguit li llença una carta dedicada.
Desgraciadament aquesta carta arriba a mans de Don Diego, que descobreix la veritat i intenta fer confessar a Doña Francisca. Ella ho nega tot i afirma que es casarà amb ell.
Posteriorment informen a Don Diego que l’enamorat...