Escuela nueva vs autogestionaria

“A l’ Escola Nova els alumnes no són totalment lliures, estan mediatitzats per l’adult”.

Josefa Martín Luengo, mestra de l’escola lliure Paideia de Mérida.

Faig una crítica a l’Escola Nova com a element real de transformació social i com a pedagogia alliberadora. No podem negar que comparteixo gran part d’idees transformadores i molt diferents a la pedagogia de l’escola tradicional ambaquesta pedagogia, tot i així, l’Escola Nova no és del tot alliberadora com ho pot ser l’escola autogestionària no directiva. Jo crec en la capacitat del nen per autorregular i gestionar la seva vida sense necessitat d’influència ni direcció, que desviaran el camí que l’alumne ha d’escollir lliurement.

El que es ven com a llibertat de l’alumne a l’hora de prendre decisions individuals o com acol·lectiu a l’Escola Nova no és real. El mestre que té com a tasca ajudar, guiar i dirigir amb la seva opinió ja mediatitza a l’alumne. Tot i que l’alumne té l’última paraula i la llibertat de d’elecció, el mestre el condueix cap al seu terreny, de manera que l’alumne arribi a creure que la seva decisió ha estat fruit de la seva deliberació voluntària.

Per altra banda, l’Escola Nova és un pasendavant, ja que és una pedagogia progressista que busca el canvi de la societat a través de l’educació, i de la que comparteixo algunes idees i pràctiques. L’Escola Nova fa una crítica a la pedagogia tradicional, el mestre deixa de ser el centre d’interès i de sabiduria, els nens no són bancs de coneixements on pots anar dipositant continguts i conceptes. El mestre és guia, i entèn que hi ha unarelació entre ensenyar i aprendre molt propera de la qual els alumnes i educadors en són partícips, a través de la comunicació, el diàleg i la participació de la comunitat. A més a més, els educands són, a la pedagogia d’Escola Nova, el centre d’atenció i l’escola i l’educador s’han d’adaptar a ells. En aquest sentit, la pedagogia autogestionària de Paideia, la qual defenso, comparteix amb l’Escola Novaque el nen és el centre d’interès, paidocentrisme. També compartim que la comunicació, el diàleg i la participació és bàsic en la vida comunitària, però ha d’anar imprescindiblement lligat a la llibertat individual, aquesta llibertat tindrà un límit evident: que no destorbi la llibertat dels altres. A l’Escola Nova es potencia el treball lliure i en grup, desde Paideia el treball és sempre lliurei aquests són lliures de treballar en grup, perquè en convivència es dóna la necessitat de treballar en grup i d’aquesta manera aprendran a afrontar els problemes que a la vida se’ls presenti, d’aquesta manera l’adult no ha d’intervenir i influenciar amb les seves idees de el que és correcte o millor i el que no ho és. Compartim entre les dues pedagogies el basar l’ensenyament en l’observació il’experimentació així com les sortides a la natura i el contacte constant amb el medi natural que ens envolta, idea defensada per Montessori i Freinet que s’engloben dins de la pedagogia d’Escola Nova, que també promovia el treball a través dels sentits.

Totes aquestes semblances entre la nostra escola, Paideia i la pedagogia de l’Escola Nova han demostrat que l’educació és un motor de canvisocial i a continuació passaré a exemplificar algunes d’aquestes evolucions a Paideia.

El nen deixa de ser reprimit i obligat i per tant va perdent la sensació d’angustia de les constants prohibicions i càstigs. Per tant s’introjecta el valor de la no violència. Juntament amb l’eliminació de la represió dels adults i la convivència amb d’altres companys, i després d’afrontar molts problemesquotidians, s’arriba a establir una comunitat i respectuosa entre ells i per tant el valor de la no discriminació així com del diàleg com a forma de solucionar els conflictes. La cooeducació també és un altre element en comú. Entre aquestes idees que compartim amb l’Escola Nova i la llibertat individual, l’inexistència del càstig i la no direcció de l’educador hem aconseguit anar més enllà. Com que...