Evolucion De Los Continentes

1. L'evolució dels continents
La península Ibèrica forma part del marge sud oest de la placa Eurasiàtica, i limita amb al sud amb la placa Africana i a l'oest amb la Nord-americana. Si observem la geologia peninsular podem observar la presència de dos tipus de roques d'aspectes diferents. Parlem d'uns materials més antics constituïts per roques ígnies i metamòrfiques, intensament plegades ifracturades anomenats sòcols o basament i d'uns altres materials més moderns, constituïts per roques sedimentàries principalment, que anomenen cobertora i que es troben discordants damunt del sòcol. Això ens permet dividir la història geològica d'aquesta regió en dues etapes: el cicle hercinià i el cicle alpí. Cada cicle consta d'una etapa de distensió i sedimentació, ben llarga, seguida d'una etapade compressió o orogènesi, relativament curta. 1.1 La distensió al paelozoic Fa uns 600 milions d'anys, la Terra estava constituïda per uns quants continents: Sibèria i la Xina formaven Angara; l'Amèrica del Sud, l'Àfrica, Austràlia, l'Antàrtida i el sud d'Europa formaven Godwana, i el nord d'Amèrica estava unit al nord d'Europa. Europa estava dividida i enmig hi havia l'oceà Mitjà Europeu. Durantbona part del paleozoic, es va anar produint sedimentació en aquest oceà. El que posteriorment seria la península Ibérica eren terres submergides.

1.2 L'orogènesi herciniana
Cap al mitjà del paleozoic, al devonià, es va inicar una aproximació de l'Amèrica del Nord-Bàltic cap a Godwana. Això va implicar una subducció de Godwana sota l'Amèrica del Nord-Bàltic, fins que al final del paleozoic vanacabar col·lidint: l'oceà Mitjà Europeu havia desaparegut i en mig va emergir l'orogen hercinià, una serralada bicontenal que uneix Àsia amb l'Índia (l'actual Himàlaia). Mentrestant, també havien col·lidit Angara amb l'Amèrica del Nord-Bàltic i es van formar els Urals. D'aquesta manera es va crear el suepercontinent Pangea. Ilustració 1: Situació dels continents després
de l'orogènia herciniana1.3 La distensió mesozoica
Acabat el cicle de hercinià amb la formació de Pangea, s'inicia el cicle alpí. Els materials anteriors, sotmesos a l'orogènesi herciniana corresponen al que en dèiem basament, mentre que els materials que comencen a sedimentar en aquesta etapa representen la cobertora. Al juràsic, l'Amèrica del Nord comença a separar-se i es forma l'Atlàntic nord, a la vegada queapareix una gran fractura entre la península Ibérica i Àfrica. Durant el Cretaci, la península Ibérica s'individualitza i dóna lloc a un mar que entre pel nord de la Península i es va obrint cap al golf de Biscaia i, finalment, per tota l'àrea dels actuals Pirineus fins al Mediterrani. A la zona mediterrània de la Península es dóna una important sedimentació carbonada, ja que es troba submergida,mentre que el nord i l'oest romanen emergits.

1.4 L'orogènesi alpina
Al final del cretaci, el sud d'Europa i el nord d'Àfrica col·lideixen, i atrapen diverses microplaques, això continua durant el paleogen i dóna llocs a l'alineació de serralades del sud d'Euràsia des dels Pirineus fins a l'Himalàia, passant pels Alps, el Rif, el Caucas, etc. Aquesta col·lisio provoca el tancament del mar deTetis (Mediterrani) i l'aparició de mars residuals enmig. En la microplaca Ibèrica, al final del cretaci, s'inicia una rotació antihorària i una subducció, que dóna lloc a la formació dels Pirineus. D'aquesta manera, la península Ibèrica queda definitivament unica al sud de la placa Eurasiàtica.

Com que el marge nord de la microplaca ibèrica havia absorbit la col·lisió d'Àfrica i Euràsia, elsesforços es van transmetre a altres zones, i més tard es van formar la Serralada Ibérica i la serralada Costanera Catalana, i es van aixecar alguns blocs de l'antic massís Ibèric a la zona central i occidental, com ara les monts de Toledo, el Sistema Central i la serralada Cantàbrica. Al final del paleogen i al principi del miocè, al sud-est d'Ibèria, la microplaca d'Alborán queda pinçada, i...