filosofia

TEORIA DE L'ÀNIMA

 
EL PROBLEMA DE L'ÀNIMA I EL CONEIXEMENT (Teoria de la anàmesi)

Per Plató l'home és un compost de dos elements (cos i ànima). El cos és una identitat purament sensible, ha estat format pel Demiurg que és un petit déu d'origen pitagòric. Segons els pitagòrics el Demiurg va crear el món sensible donant-li formes geomètriques. El Demiurg va crear el món amb matèria i pertant el va fer imperfecte, canviant, mutable,...etc. En canvi les ànimes no són matèria, sinó un principi espiritual, una força o un principi vital gràcies al qual els éssers es poden moure.
En el diàleg " Alcibíades ", Plató ens diu: L'home és ànima i el cos és la seva presó. És el tema del soma/sema (soma: cos / sema: presó) L'ànima no és matèria, a diferència del cos i per això ha de fer unesforç per enlairar-se per sobre dels límits que li vol imposar el cos; tota vida humana considerada en allò que té de valuós consisteix en aquest esforç de superació dels límits que la matèria ens vol imposar... Com a tal l'ànima prové del món de les idees (no pas del cos) i per això aspira a posseir-les, a gaudir-ne.
En Plató el coneixement és la funció de l'ànima. Tot coneixement digned'aquest nom és sempre considerat com una espiritualització: constitueix un procés de millora (purificació) de l'ànima. L'ànima humana espiritualitza l'enteniment, i en aquesta mesura és similar a la ment dels déus i participa, doncs, de la naturalesa divina.
En Plató el coneixement és sempre explicat com un record o una reminiscència (anàmnesi). Conèixer és reconèixer. La part més excel·lent del'ànima aspira a la saviesa perfecta que és la característica bàsica dels déus.
L'ànima prové del món de les idees: ha estat en contacte amb elles i les coneix; però per recordar-les ha de fer un procés d'espiritualització. Cal tenir sempre present que l'ànima no és matèria, ni pot ser entesa amb un pur criteri material. L'ànima té una capacitat per arribar a conèixer les Idees però aquesta capacitatestà com emboirada pel cos; quan l'ànima s'encarna oblida el món suprasensible, podríem dir que "dorm"; per això cal despertar-la a través de la pràctica de la virtut i del coneixement intel·lectual.
L'ànima que coneix la Idea en realitat l'està re-coneixent. Per això hi ha diversos nivells en l'ascensió dialèctica. La sensació és el punt de partença del coneixement i per elevar-nos finsl'intel·ligible necessitem l'esforç de la raó i de la dialèctica, que permeten a l'ànima retrobar-se amb el nivell superior que li és propi (les Idees).
 
PER QUÈ L'ÀNIMA ÉS IMMORTAL?

L'ànima existeix abans que el cos i continuarà existint un cop el cos hagi mort. Els arguments a favor de la immortalitat de l'ànima es troben en el diàleg Fedó , on Plató intenta de provar "científicament" aquestaopinió provinent de la mística òrfico-pitagòrica.
Tres proves són avalades per la teoria de les Idees.
1.- Si tot coneixement és reminiscència de les Idees contemplades, se'n dedueix la preexistència de l'ànima, perquè és l'ànima qui contempla les idees abans de "caure en el món dels sentits". En el món hi ha realitats visibles i invisibles. Les primeres estan lligades al cos i les segones al'ànima. Tot el que és visible es corromp i mor; l'invisible és immutable i etern; per tant l'ànima serà immutable i eterna.
2.- L'home troba el coneixement dins la seva ànima, perquè es presenta en forma de record de les coses que hem après en vides anteriors. El coneixement que l'ànima té de les idees demostra que hi ha una familiaritat entre les unes i l'altra. Si les idees són eternes, també hoserà l'ànima.
3.- Els contraris no poden coexistir en una mateixa cosa. Si un cos és fred no pot ser calent. Un ésser viu perquè té ànima; si morís voldria dir que la idea de mort ha expulsat la idea de vida, és a dir, l'ànima. Les coses són com són perquè participen de les idees. Però una cosa no pot participar de dues idees contradictòries. Si l'ànima participa de la idea de vida, no pot...