Filosofia

1

Què és la filosofia?

A1. De què parlem quan parlem de filosofia?
(a) De vegades, en conversacions col·loquials, però també en alguns llibres o
programes de televisió seriosos, ens trobem amb el terme filosofia. Fes un recull
de frases en què aparega aquest terme o altres derivats ( filòsof, filosofar,
filosòficament, etc.). Explica el significat que té la paraula en cada frase.
(b)Què creus que és la filosofia? De quins temes o problemes s'ocupa la
filosofia? Intenta definir-la.
El terme filosofia prové del grec i significa amor a la saviesa (filo, amor; sophia,
saviesa). Etimològicament, la paraula arreplega la idea que la filosofia no és
pròpiament un coneixement del món, sinó més bé una actitud, una disposició que
s’inicia en el moment que s’assumeix la ignorànciasobre una qüestió o quan allò que
és ordinari i habitual es torna problemàtic. És una activitat constituïda per reflexions
que ens fem els éssers humans sobre el món, sobre el coneixement i sobre nosaltres
mateix.
Aristòtil (s. IV a.C) afirmà que l’actitud filosòfica naix de l’ admiració pel món que
ens envolta. L’admiració comporta, per una banda, el reconeixement implícit de la
ignorància, ialhora una aspiració a saber -ho tot sobre allò que s’admira. Aquest
reconeixement de la ignoràn cia ens duu a plantejar tota mena d’interrogacions i a
assumir una actitud crítica davant les veritats establertes.

Filosofia i Ciutadania. 1. Què és la filosofía?

1

Per la seua banda, Kant, a la introducció a les Lliçons de lògica, dictades per ell
mateix des de 1765 a la Universitat deKönigsberg, expo sa la seua idea de la filosofia:
El camp de la filosofia en aquest significat cosmopolita [filosofia mundana] es pot
resumir en les següents preguntes:
1. Què puc saber?
2. Què he de fer?
3. Què m’està permès d’esperar?
4. Què és l’home?
La primera pregunta la respon la metafísica, la segona la moral, la tercera la
religió, i la quarta l’antropologia. En el fons es potposar tot al compte de
l’antropologia, perquè les tres primeres preguntes es refereixen a l’última.
(Einleitung de la Logik, en Werke, III, pp. 447-448)

A2. Quines de les següents preguntes són filosòfiques? Per què?
 Per què hi ha éssers i no més bé
no res?
 Què és la vida?
 Per què morim?
 Per què suem?
 Quin sentit té el patiment?
 Per què plorem?
 ¿És aquesta existència unahistòria
absurda, o hi ha algun ordre
implícit en tot esdevenir?
 Què és una cèl·lula?
 Què significa “ésser”?
 Què és el temps?
 Quina relació hi ha entre el temps i
la velocitat?
 Com
podem
conèixer
el
comportament
social
de
les
formigues?
 Què és el conèixer?
 Què és la felicitat?

 Què són els impostos?
 Què és la llibertat?
 Què és el desenvolupament
sostenible? Quin és l'origen del mal en el món?
 Per què els humans som animals
bípeds?
 Quina és la composició química de
l’aigua?
 Pot provar-se l’existència del món?
 Han estat units els continents
alguna vegada en el passat?
 Un
experiment
científic
pot
determinar amb absoluta certesa la
veracitat d’una hipòtesi científica?
 Es pot conèixer amb total seguretat
o sempre hi hauràlloc per al
dubte?
 Quina relació hi ha entre el cervell i
la ment?

A3. Comentari de text:
El pensament filosòfic està a meitat de camí entre el pensament religiós i el
pensament científic. A diferència del teòleg, el filòsof no es refugia en forces o éssers
sobrenaturals ni tracta els seus problemes de forma dogmàtic a, sinó que examina les
coses per sí mateix, críticament; no fonamentala veracitat de les seues afirmacions
acudint a l'autoritat d'una revelació, sinó apel ·lant a la racionalitat de les mateixes.

Filosofia i Ciutadania. 1. Què és la filosofía?

2

Tanmateix, a diferència del científic, el filòsof no s'ocu pa de qüestions empíriques,
sinó de problemes especulatius; a més a més, no determina la correcció o incorrecció
de les seues respostes a aquests...