globalizacion

UB-Societat, Salut i Benestar

Introducció a la globalització i preguntes



Parlar de globalització
La globalització és el terme que a partir dels anys 60 economistes, polítics i sociòlegs, i posteriorment periodistes i crítics comencen a fer servir per parlar de l’estat del desenvolupament econòmic al planeta terra. Als anys 80 aquest terme ja forma part de l’imaginari col.lectiu(l’espai mediàtic) i és interpretat en un doble sentit: de forma normalitzada i integrada per part dels promotors, animadors i partidaris de la globalització i de forma apocalíptica pels seus crítics, detractors i disconformes.

Què hi ha darrera de la globalització?
El fenomen de la globalització està relacionat amb tres elements: l’economia de mercat, les narratives de la democràcia i la culturacapitalista.
D’una banda, els països desenvolupats han estat capaços de crear uns nous instruments de modernització i generació de riquesa anomenats empreses multinacionals. Per assolir aquest objectiu produeixen i comercialitzen bens de consum i/o serveis a gran escala. Aquí, gran escala, significa, potencialment tots aquells territoris de la geografia del planeta terra on hi ha suficientscondicions com per assegurar l'obertura de nous mercats i l’èxit del seu negocis.
En segon lloc, el fenomen de la globalització també està relacionat amb la progressiva creació d’institucions d’abast mundial que, després de la II guerra mundial, van ser impulsades pels països desenvolupats per organitzar el nou ordre mundial i garantir la propietat, els drets humans i el lliure mercat. En aquest context,els països desenvolupats van assumir la tasca de fomentar el desenvolupament al món amb la doble intenció d’incrementar la seva qualitat de vida i benestar. Aquí, “qualitat de vida” s’ha d’entendre en relació a la progressiva oferta de productes de consum disponibles en un mercat global i en una situació de lliure mercat. El terme “benestar” s’ha d’interpretar a partir del benentès que unamillora de la salut, de l’educació i de la seguretat entre la població hauria de garantir la prosperitat dels estats nació, és a dir, el treball i el consum. Si això era així, i el model funcionava, s’hauria d’entrar en un cicle virtuós de pau, prosperitat i progrés que, idealment, permetria el progressiu enriquiment, millora de qualitat de vida i benestar “al món”. Però qui és el món?
Pensar en termesd’un “món globalitzat” era quelcom nou en la historia de la civilització humana. Els diferents països s’haurien d’acostumar a pensar en termes de viure en un “món globalitzat” i adaptar-se a les noves condicions que comportava la progressiva globalització econòmica, social i cultural dels estats nacions del món i dels seus ciutadans. Globalitzar el món, però, té conseqüències: apareixen novesinstitucions a la vegada que institucions i ordres anteriors es veuen desplaçats, substituïts o debilitats davant del nou ordre emergent. La globalització, doncs, és un procés complex que està canviant (redefinint) la manera de fer, de ser, d’estar i de tenir de les persones, les famílies, les comunitats, els estats i les unions d’estats. És a dir, la globalització està canvia la cultura i lasocietat.
En tercer lloc, el fenomen de la globalització està relacionat amb l’evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació. No es pot entendre la globalització sense les conseqüències de la revolució informàtica. Des de darreries del s. XVIII, la revolució industrial va iniciar una espiral d’invencions i desenvolupaments en el sistema d’objectes que a mitjans del s. XX va provocarl’invent d’aparells electrònics que processarien informació amb cada vegada més capacitat de càlcul (el hardware) i la creació de llenguatges informàtics que permetien comunicar l’home amb les màquines (el software). A partir dels anys 60 el món de les telecomunicacions va aconseguir connectar els ordinadors en xarxes (La Internet) i, a finals del s. XX, una cosa anomenada world wide web ja era...