Història De La Filosofia

Paula Comella Alonso

2n Batxillerat

Història de la filosofia

1. Història de la filosofia
1.1.
-

Filosofia antiga (comprèn 1000 anys, hi ha molt pocs documents  S. VI aC – S. V dC )

Filosofia de la naturalesa (VI – V aC)
La filosofia va sorgir a Grècia per tres característiques: la religió, l’art i
les condicions socioeconòmiques.
La religió es diferenciava d’altres llocs perquè a Grècia nohi havia cartes
sacerdotals ni llibres sagrats. A més, la religió estava molt emparentada
amb l’art, concretament amb la poesia.
o Homer – L’Ilíada i l’Odissea
o Hesíode – Teofania i Treball i dies
o Orfeu – Introdueix la immortalitat de l’ànima
I per últim, les condicions socioeconòmiques, que van passar de
l’economia agrària a l’economia de comerç.
En aquella època es buscava una únicaexplicació comuna i universal
basada en la raó, que valgui tothom, que va acabar amb el naixement de
la filosofia. La primera explicació que van buscar va ser sobre la
naturalesa.
Els primers filòsofs vivien en colònies gregues a l’actual Turquia. Eren
monistes (explicaven l’origen de tot amb un element):
 Tales: Va ser el primer filòsof. No hi ha cap escrit d’ell, el
coneixem de que altres autors ensparlin. Es plantejava que
l’origen de tot el que existeix era l’aigua, ja que allà on hi ha
aigua o humitat, hi ha vida. Aquesta va ser la primera proposta
racional de la vida.
 Anaximandre: D’aquest filòsof si que tenim escrits. Té un
llibre que parla sobre la naturalesa. Va ser el primer en
dibuixar un mapa del món que es coneixia en aquella època.
Per ell l’origen de tot no podia ser un elementfísic determinat,

1

Paula Comella Alonso

2n Batxillerat

Història de la filosofia

sinó un element indeterminat (apeiron) que es concreta a
cada cas.
 Anaximenes: Considera que l’origen de tot ha de ser el més
incorpori (el que té menys consistència), és a dir, l’aire.
 Heràclit: Li deien “Heràclit el fosc” perquè era molt difícil
entendre els seus escrits, ja que no tenien signes de
puntuació.Tenia un principi que el considerava com l’origen de
tot: el foc. Deia que a la naturalesa tot es mou, tot canvia, no
hi ha res permanent. Per exemple, no et pots banyar dos cops
al mateix riu. També deia que la naturalesa era una guerra de
contraris, on tot vol canviar. Allò madur, vol ser verd.; allò jove
vol ser vell... La realitat és aquesta si ho mirem a través dels
sentits, però si ho mirema traves de la raó, allò contrari
només ho és en la seva aparença (“l’altre cara de la moneda”).
La realitat només és una, (harmonia de contraris – lógos)
encara que en aparença siguin diferents.
Heràclit diu que la filosofia és mirar més enllà dels sentits,
mirar la realitat també amb la raó.
Els següents són del sud d’Itàlia:
 Pitagòrics: Era un grup on Pitàgores era el cap. Tenien com acultiu les matemàtiques. Van incorporar a la filosofia les idees
religioses del Orfisme. Eren molt observadors dels moviments
de la naturalesa, els quals es podien explicar i quantificar
segons la seva regularitat. Deien: “Tot el que veiem no és
caòtic, té un ordre que podem conèixer i entendre: l’univers no
és un caos intel·ligible, és un odre”. A aquesta realitat li van
anomenar cósmos, que significaordre.
Els Pitagòrics van incorporar el concepte d’ànima de la religió
d’Orfeu. Deien, que l’anima s’ha de purificar però no per
rituals, a través del saber. Purificar l’ànima era alliberar-se del
cos per ser més espiritual i seguir un camí diferent, i no
reencarnar-se en un cos inferior. Però l’ànima mai mor, vol
2

Paula Comella Alonso

2n Batxillerat

Història de la filosofia

viure com elsDéus. Van crear un concepte de purificar
l’ànima: “Vida teorètica”.
 Parmènides: Coneixia als Pitagòrics, i el seu pensament
s’assemblava al seu. Té un poema bastant extens on hi
exposa els seus pensament. Diu que per aquest poema li ha
inspirat una divinitat (una Dehesa). Aquesta dehesa li va
proposar dos camins a seguir: el camí de la veritat (raó) que
és allò segur i el camí de l’error...