Historia De La Psicologia PAC 4

Universitat Oberta de
Catalunya
Història de la psicologia
20/12/2014
PAC 4
Meritxell Milà Culí

PAC 4 (Unitat 6).

Milà Culí, Meritxell

Com i on es troba la memòria?

Després de les repercussions que van tenir les idees i teories sobre la
similitud entre màquina i persona, a l’any 1943, la creació del concepte de
“retroalimentació informativa”, va crear un gir revolucionari en el que diferentsautors reprenen novament aquestes idees i teories considerant la metàfora
ordinador - ment. Tot plegat va crear grans debats entre els defensors de la
“intel·ligència artificial” i els seus oposats: els defensors de la “intel·ligència
natural”.

F. J. Gall discrepa en que les facultats de l’ànima (o del cervell) són
fantasies. Concretament, Gall opina que totes aquestes facultats (enteniment,voluntat, sensació, memòria, desig, imaginació, llibertat, atenció, el judici...) són
reals però també són abstractes. Per tant, no es poden estudiar detalladament.
Això porta al plantejament de la següent qüestió: estic fent ciència quan estudio
allò que no puc demostrar empíricament?

“Todos los cuerpos tienen peso, todos tienen medida, todos son impenetrables, pero
no todos los cuerpos son de oro ode cobre, ni una planta en particular, ni un animal
en particular. ¿Para qué le sirve al naturalista los conceptos abstractos y generales
de peso, extensión e impenetrabilidad? Si considerásemos sólo estas abstracciones,
todavía estaríamos en la ignorancia más profunda en todas las ramas de la física y de
la historia natural”.
Gall, 1825 (pp. 51-63)

Per la seva banda, J. Bruner, defensa el modeloriginal de la revolució
cognitiva criticant aquells pensaments (corrents i teories) que se n’allunyaven
adquirint un caràcter objectivista i reduccionista.
Corpòriament critica l’asil que va adquirir el conductisme en la psicologia
cognitiva degut a la creació de la metàfora ordinador – ment que va provocar el
zetgeist d’aquella època. Bruner no està d’acord amb les noves teories delprocessament de la informació ja que aquestes ho redueixen tot a “simples
processos” sense donar lloc al que Bruner considera “significat”. Per tant, Bruner
enlloc d’ignorar la relació i la influència de l’entorn en la persona (com fa el
reduccionisme) es fixa, a més a més en allò que fa l’home, en el significat que
adquireix tot plegat per a ell.

“[...] No había ninguna necesidad de trapichear con los“procesos mentales” o con el
significado. El lugar de los estímulos y las respuestas estaba ocupado ahora por la
entrada (input) y salida (output), en tanto que el esfuerzo se veía lavado de su tinte
afectivo convirtiéndose en un elemento de control que retroalimentaba al sistema,

2

PAC 4 (Unitat 6).

Milà Culí, Meritxell

haciéndole llegar información sobre el resultado de las operacionesefectuadas. En la
medida en que hubiera un programa computable, había “mente”.
Bruner, 2006 (p.26).

F. J Gall parteix d’una perspectiva determinista en la que redueix els
processos mentals (inclosa la memòria) a les funcions especials del cervell, on cada
òrgan cerebral s’encarrega d’una funció en concret.

“Son estas disposiciones, cualidades y facultades las que constituyen el conjunto de
fuerzasfundamentales del alma, las funciones especiales del cerebro; estos son los
puntos fuertes que yo considero innatos en el hombre y en parte en los animales, y
cuya manifestación está sujeta a la organización.” […] Entiendo, y voy a probarlo en
los siguientes volúmenes, que cada órgano cerebral está marcado por una tendencia
determinada, que cada órgano tiene una función interior, una fuerza, unafacultad,
una impulsión, un sentimiento especial. Tan pronto como los órganos relacionados
han adquirido su desarrollo y su actividad finales, las funciones que resultan también
se determinan.”
Gall, 1825 (pp. 51-63)

Per tant, es podria raonar que Gall redueix i determina la memòria al
desenvolupament dels òrgans cerebrals encarregats de les funcions mnemòniques.
Aquesta visió de Gall es podria...