Història De L Art 2
Páginas: 70 (17319 palabras)
Publicado: 6 de octubre de 2015
Època contemporània (II)
Pavelló alemany
Fitxa tècnica
Títol: Pavelló alemany
Autor: L. Mies Van Der Rohe
Cronologia: 1929
Estil: Racionalisme arquitectònic
Tipologia: Pavelló d’exposició, civil
Materials: Marbre travertí, ònix, vidre,
ònix daurat, acer
Localització: Barcelona
Context històric
Al 1918 Alemanya perd la Primera
Guerra Mundial i s’hi instaura una
república que tindrà la intenció de
regenerarse i mostrarse al món com
un païs modernitzat.
Per mostrarse al món, Alemanya
utilitza les exposicions internacionals, entre elles la de Barcelona del 1929 on hi construeixen el Palau
Alemany. Barcelona después de l’èxit de la Exposició del 1888 que va comportar la remodelació de el Parc de la
Ciutadella i un gran avanç econòmic, va tornar a fer una exposició al 1929.
Aquesta va comportar la modernització de els terrenys on es feia la exposició, Montjuic i els seus
voltants. També va comportar que s’exposessin nous estils arquitectònics com el Noucentrisme i el
Racionalisme i que entressin a Espanya les noves vanguardes artístiques.
L. Mies Van Der Rohe (18861969) va ser un arquitecte i dissenyador industrial. Va dirigir la escola
de la Bauhauss del 1930 fins que el nazisme Alemany van obligar a tancarla al 1933. Va ser exiliat a
Estats Units on va ser nombrat director de la facultat arquitectònica de l’Institut de tecnologia de
Illinois (Chicago).
La majoria de les seves obres es troben a Alemanya i Estats Units, com per exemple la Nova Galeria Nacional de Berlín o la Casa Farnsworth a Illinois.
Analisi Formal
El pavelló alemany es d’estil Racionalista. Aquest estil va ser originat per la escola de la Bauhaus.
Defensava l’aspecte funcional de l’edifici i rebutjava les decoracions. Va ser una ruptura de els valors
històrics i estava influenciat per la producció industrial.
La planta de l’edifici esta composta per línies rectes però no tenen cap referència geomètrica.
Les estances de l’edifici estan disposades segons la seva funció i no hi ha una clara delimitació de
l’espai interior i l’espai exterior.
A l’interior trobem un mobiliari escàs, la Cadira Barcelona, dissenyada pel mateix Mies Van der Rohe
on tenien que sentarse els reis i està decorat amb un mur d’ònix daurat, una catifa negra i una cortina
vermella, simbolitzant la bandera alemanya.
Com a elements de suport trobem un gran podi de marbre i vuit pilars d’acer inoxidable cruciformes
(en forma de creu), petits i cromats per fora que aguanten la coberta. La resta de murs de marbre i
ònix nomes serveixen per delimitar els espais, no tenen funció de suport.
Com a elements suportats tenim la coberta plana i recta. Està lleugerament desplaçada i crea per un cantó un voladís i l’altra cantó queda descobert.
Tot l’edifici s’aixeca sobre un podi rectangular de marbre de travertí. S’accedeix a l’edifici mitjançant
una escala lateral que acaba a un llac rectangular. Darrere l’estany hi ha una zona de serveis, lavabo i
despatxos integrats a l’edifici gràcies a un mur de travertí que l’uneix al pavelló. Està construit a escala humana i no té cap façana principal. Predominen els espais oberts gràcies a les
portes i finestrals i juga amb elements naturals com aigua pedra i aire.
Mies Van Der Rohe va seguir els principis funcionalistes de la escola de Chicago i del racionalisme
europeu i ha influenciat a diversos arquitectes contemporanis.
Interpretació
El pavelló volia simbolitzar els valors de la nova Alemanya basada en la austeritat, racionalitat i transparència, contraris als de l’antic imperi Alemany. Van aprofitar la exposició per mostrar els
canvis en la seva societat.
L’ obra està dins del recinte firal , apartat de l’eix principal de l’exposició.
L’emplaçament va ser elegit pel mateix arquitecte per no trencar amb els edificis historicistes dels ...
Pavelló alemany
Fitxa tècnica
Títol: Pavelló alemany
Autor: L. Mies Van Der Rohe
Cronologia: 1929
Estil: Racionalisme arquitectònic
Tipologia: Pavelló d’exposició, civil
Materials: Marbre travertí, ònix, vidre,
ònix daurat, acer
Localització: Barcelona
Context històric
Al 1918 Alemanya perd la Primera
Guerra Mundial i s’hi instaura una
república que tindrà la intenció de
regenerarse i mostrarse al món com
un païs modernitzat.
Per mostrarse al món, Alemanya
utilitza les exposicions internacionals, entre elles la de Barcelona del 1929 on hi construeixen el Palau
Alemany. Barcelona después de l’èxit de la Exposició del 1888 que va comportar la remodelació de el Parc de la
Ciutadella i un gran avanç econòmic, va tornar a fer una exposició al 1929.
Aquesta va comportar la modernització de els terrenys on es feia la exposició, Montjuic i els seus
voltants. També va comportar que s’exposessin nous estils arquitectònics com el Noucentrisme i el
Racionalisme i que entressin a Espanya les noves vanguardes artístiques.
L. Mies Van Der Rohe (18861969) va ser un arquitecte i dissenyador industrial. Va dirigir la escola
de la Bauhauss del 1930 fins que el nazisme Alemany van obligar a tancarla al 1933. Va ser exiliat a
Estats Units on va ser nombrat director de la facultat arquitectònica de l’Institut de tecnologia de
Illinois (Chicago).
La majoria de les seves obres es troben a Alemanya i Estats Units, com per exemple la Nova Galeria Nacional de Berlín o la Casa Farnsworth a Illinois.
Analisi Formal
El pavelló alemany es d’estil Racionalista. Aquest estil va ser originat per la escola de la Bauhaus.
Defensava l’aspecte funcional de l’edifici i rebutjava les decoracions. Va ser una ruptura de els valors
històrics i estava influenciat per la producció industrial.
La planta de l’edifici esta composta per línies rectes però no tenen cap referència geomètrica.
Les estances de l’edifici estan disposades segons la seva funció i no hi ha una clara delimitació de
l’espai interior i l’espai exterior.
A l’interior trobem un mobiliari escàs, la Cadira Barcelona, dissenyada pel mateix Mies Van der Rohe
on tenien que sentarse els reis i està decorat amb un mur d’ònix daurat, una catifa negra i una cortina
vermella, simbolitzant la bandera alemanya.
Com a elements de suport trobem un gran podi de marbre i vuit pilars d’acer inoxidable cruciformes
(en forma de creu), petits i cromats per fora que aguanten la coberta. La resta de murs de marbre i
ònix nomes serveixen per delimitar els espais, no tenen funció de suport.
Com a elements suportats tenim la coberta plana i recta. Està lleugerament desplaçada i crea per un cantó un voladís i l’altra cantó queda descobert.
Tot l’edifici s’aixeca sobre un podi rectangular de marbre de travertí. S’accedeix a l’edifici mitjançant
una escala lateral que acaba a un llac rectangular. Darrere l’estany hi ha una zona de serveis, lavabo i
despatxos integrats a l’edifici gràcies a un mur de travertí que l’uneix al pavelló. Està construit a escala humana i no té cap façana principal. Predominen els espais oberts gràcies a les
portes i finestrals i juga amb elements naturals com aigua pedra i aire.
Mies Van Der Rohe va seguir els principis funcionalistes de la escola de Chicago i del racionalisme
europeu i ha influenciat a diversos arquitectes contemporanis.
Interpretació
El pavelló volia simbolitzar els valors de la nova Alemanya basada en la austeritat, racionalitat i transparència, contraris als de l’antic imperi Alemany. Van aprofitar la exposició per mostrar els
canvis en la seva societat.
L’ obra està dins del recinte firal , apartat de l’eix principal de l’exposició.
L’emplaçament va ser elegit pel mateix arquitecte per no trencar amb els edificis historicistes dels ...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.