Igualtat i Diferencia convivencia i marginació


Introducció
La igualtat que en el paper estableix el model ciutadà no és suficient per diluir les desigualtats estructurals que travessen les societats actuals. Parts substancials d’aquesta iniquitat prové de la polarització econòmica i de la marginació que aquesta comporta en els terrenys socials i polítics, però també es vincula en el no reconeixement a la diversitat cultural i identitària.La diversitat cultural ha propiciat l’emergència de demandes específiques per ampliar els eixos del que és la idea de ciutadania i que en algunes ocasions semblen oblidats: participació, drets i pertinença. En realitat caldria parlar de múltiples diversitats que exigeixen ser reconegudes. En paisatges tan heterogenis com són les nostres societats trobem diverses pistes en aquest sentit; a més deles quals es generen economies altament polaritzades, que obren profundes bretxes. El reconeixement de pertinença, l’ampliació de drets i l’existència de canals de participació sense diferències, són sens dubte un dels reptes pendents més importants.
Igualtat i diferència
Si ens situem en el context d’una societat composta per múltiples identitats formades cadascuna per la composició innata queportem en els nostres gens i li afegim a aquesta mescla els referents culturals que un escull lliurement segons el seu entorn, la seva família, les seves tendències, etc., ens trobem amb una infinita varietat de diferents essers humans que formen el nostre món. Una composició dinàmica que canvia constantment al ritme de la historia igual que les persones i que la cultura que li dóna els significatssimbòlics amb els quals s’identifica. És un tot en constant moviment d’interacció i negociació amb els altres, conscientment o inconscientment per una raó o altre. L’ésser humà sent l’atracció d’interactuar amb els elements que els diferencien perquè ja és una hibridació identitatiria. El caràcter social constitutiu de la persona li permet un contacte en l'àmbit racional i emocional que proveeix lanecessitat existencial de no viure de forma aïllada i alhora construeix els vincles de les relacions socials que busquen en aquesta acció un acostament a les similituds i a les diferencies de cada persona, descobrint en aquest intercanvi objectius compartits que adopten forma d’un sentiment d’acceptació de les propostes que podrien semblar contradictòries i enriqueix la identitat sense haver derenunciar, si un no vol, al concepte predeterminat que s’ha construït de la seva identitat pròpia. Obre el camí a la tolerància, al diàleg, la comunicació, la convivència, etc. Assenta els acords per una vida social intercultural plena. Suposa el motor del desenvolupament d’una identitat individual i cultural basada en la simbiosi del caràcter moral i ètic de l’esser humà que, més enllà de lestendències negatives que volen ressaltar la diferencia com quelcom negatiu i excloent, s’enriqueix del cercle que uneix a la persona amb l’altre.
Un procés d’intercanvis culturals al que hem d’estar ben atents, ja que indissolublement es presenten diverses formes o manifestacions de resistència que s’esforcen a alterar el significat de les igualtats i les diferències. En el nucli d’algunes culturesdominants existeix un fort poder intrínsec que busca categoritzar i discriminar les diferències per mantenir una falsa imatge de normalització en el si de la societat que la sustenta. No obstant això, en el marc cultural actual és inconcebible una sublimació d’una sòl referent cultural. Aquesta visió estratificada només fa més difícil la permeabilitat de les distintes ètnies que conviuen en unamateixa societat, delimitant d’aquesta manera la capacitat natural de les identitats per tolerar les diferències, aguditzant al mateix temps “ el etnocentrismo càndido” que duen les persones1. Ofereix diverses versions per compatibilitzar un fet ja consolidat en totes les societats: mantenir ocultat el seu propi contingent cultural que li és l’eina indispensable per controlar els recursos i el poder...