introduccion tr

Teoría de l’entrenament
Tema 1 La resistència:
2.1.Concepte de Resistència diferents autors:
Villar: Qualitat fisiològica múltiple considerada com la capacitat d’oposició que te la fatiga ja sigui en pla anatòmic o bé biològic.
Joan rius: es la capacitat de mantenir perllongadament un esforç o bé de fatigar-se el menys possible en una activitat concreta.
Armando alabares: Capacitatpsicofisiològica múltiple de resistir a la fatiga en activitats de baixa o mitjana intensitat i de perllongada durada i/o de recuperar-se ràpidament després d'esforços físic i psíquics.
Concepte nostre: Capacitat que té un individu per poder mantenir l’esforç psíquic o físic d’un exercici de llarga durada i baixa intensitat, i de retrasar la fatiga i la capacitat de recuperar-se ràpidament després derealitzar aquest esforç.
2.Bases fisiològiques i diferents tipus de resistències:
Substrats energètics que es converteixen en atp (adossin trifosfat) i fan possible el moviment i l'activitat física. L'ATP es creat en base a:
-Fosfocreatina: Treball anaeròbic alactic, sense producció de lactat, sense presencia d’oxigen. Aquest tipus de treball estan per sota dels 5 segons. El lactat es produeix apartir de la glucosa, per tant, quan l’esforç esta per sota dels 5 segons no es pot produir (hi ha fosfocreatina).
2.1 Substrats energètics:
-Els substrats energètics bàsics els fa sevir el cos humà per produir energia , els substrat principals utilitzats en els treball aeròbics es la glucosa degradada en presencia d'oxigen , si l'activitat física dura mes de mitja hora l'organisme passa atransformar els dipòsits de greix emmagatzemats al cos humà per produir ATP que es la font terminal de la combustió , si l'activitat es molt intensa i de molt llarga durada es pot arribar a utilitzar una ultima font (casos excepcionals) les proteïnes. Els sistemes energètics per l'activitat física son:
2.1.1 anaeròbica alàctica: utilitza la fosfocreatina per esforços intensos i breus (menys de 5segons).
2.1.2 Anaeròbica Làctica: utilitza la glucosa dipositada al fetge o en el propi muscul o la que circula en el sistema sanguini.
2.1.3 Aeròbic: pot fer servir la glucosa i els greixos i en l’ultima instancia les proteïnes, els esforços son de poca i mitja intensitat i la durada per sobre dels 60 minuts.
3.Factors condicionants de la resistència:
3.1 Consum màxim d’oxigen(vo2màx):
- Undels factors que més condicionen els resultats a les probes de resistència es el vo2màx ( ex: proba de bicicleta i mascara).
Podem definir-lo com el resultat dels processos d’adaptació, transport, difusió i utilització de l’oxigen inspirat i la seva utilització a nivell de fibres musculars , a l’incrementar l’ intensitat de l’exercici augmenta proporcionalment el consum d’oxigen fins a un valormàxim. En aquest punt de moment d’intensitat de l’exercici no li correspon a un posterior augment del consum d’oxigen. I per tant es passa a utilitzar un proses anaeròbic, així doncs el Vo2màx determina la màxima potencia aeròbica de la persona o l’esportista, aquesta depèn de factors com l’entrenament tot i que ve condicionada per factors genètics , per mesurar aquesta proba es necessari unlaboratori. El Vo2 Max a de quedar reflectit simultàniament en un electrocardiograma per després poder-lo relacionar amb la freqüència cardíaca i amb la potencia de càrrega i wats. L’ augment d’aquest significa un augment considerable de la resistència i la millora en els nivells de recuperació després de l’esforç.
VO2 Max, pot expressar-se amb valors absoluts o relatius.
Valor absolut:
-Estableix la quantitat d’oxigen estabilitzat i sempre es dona per unitat de temps (quantitat de litres per minut). Els esportistes que han treballat molt la resistència i que son molt corpulents poden arribar a passar un consum de mes de 6 litres/minut. Ara bé cal tenir en compte que les noies acostumen a presentar valors absoluts entre un 25 i 30% més baixos , els nivells màxims en valor absolut es...