Joves I Esport

Reflexió

Aquest document és el resultat de les reflexions i conclusions extretes a partir de les conferències rebudes durant l’acte d’inauguració del Màster de Joventut i Societat. Tot seguit es podrà llegir les opinions i reflexions personals relaciones amb les xerrades que vàrem escoltar i les lectures d’articles o documents relacionats amb els oradors de les conferències.

M’agradariacomençar amb un exemple de Vilanou (1995) on afirma que:

El desenvolupament de la presència de la cultura física i esportiva en educació i la pedagogia pot tenir tres camins diferents: el camí marcat pels militars (Amorós, Jahn, etc.), que potencia la gimnàstica; la tradició estrictament pedagògica, iniciada per Thomas Arnold a Rugby i seguida per Coubertin, en la qual l’esport constituïaun ideal moral; i la línia medicohigènica de la gimnàstica sueca de Ling. (p. 181-206)

Resulta, si més no, curiós que Conrad Vilanou aporti aquestes tres grans classificacions quan durant la seva conferència va parlar únicament de dos conseqüències o branques relacionades amb l’esport que són: la religió i la guerra.

Durant la seva conferència va anar explicant i citant les reflexionsrealitzades per diferents autors que li servien, al mateix temps, per anar fent una història de l’evolució de les joventuts, i les mobilitzacions que han sofert aquestes, fins arribar a l’actualitat.

Per una banda, Vilanou fa un breu recorregut històric en què diferència dos tipus de joves en tot moment: els religiosos i americanitzats que reuneixen unes característiques basades en la religió típicade la zona, sobretot per la banda americana, i que a més realitzen uns jocs i esports molt determinats; i els militars o guerrers més europeus que basen els seus esports i característiques en un culte més bèl·lic. Aquestes característiques eren l’atractiu dels joves de cada època, és a dir, l’estat permetia realitzar aquest tipus d’esport per tal de mobilitzar una part important dels joves de lazona i, com a conseqüència, la formació i entrenaments que rebien podien ser ideològicament religiosos o militars.

Per altra banda, sobretot cap als anys 20, degut a la crisis política, econòmica i social sorgeix una nova mentalitat o definició de l’esport. Les persones deixen de relacionar-lo amb la guerra o amb la religió per atribuir-li o relacionar-li conceptes com la moda, l’elitisme delcos i, per tant, les operacions de cirurgia, i es comença a buscar el gaudi a partir de l’esport. Aquest fet provoca que l’esport ja no sigui moral i que cadascú es proposi fites diferents en relació a l’esport.

Finalment, Vilanou en la seva conferència conclou diferenciant cinc subsistemes esportius com són: l’escolar, l’espectacular, el federat, l’elitista i el recreatiu. Aquesta diferenciacióens permet relacionar l’esport amb l’actualitat, adonant-nos que avui en dia tothom pot practicar esport, amb finalitats diverses com poden ser culte al cos, sexualitat o esport, però la majoria de vegades té una intencionalitat recreativa o de gaudi.

Considero que al conferència realitzada per Conrad Vilanou ens va aportar una visió general relacionada amb l’evolució de l’esport en contextosi ideologies diferents fins arribar als nostres temps. Potser m’hauria agradat més si hagués relacionat més l’esport amb els joves o, si més no, hagués aprofundit més en les seves reflexions i no tant en la dels altres.

Personalment, la lectura de l’article “L’esport com element educatiu” m’ha agradat més que no tota la conferència de Vilanou ja que relaciona o dóna importància a l’educació, jasigui o no a través de l’esport, de les persones per aconseguir una societat crítica o selectiva. Actualment les escoles imparteixen l’educació física als alumnes, juntament amb l’educació intel·lectual i cultural. Aquest fet demostra que per tal de mobilitzar un grup de joves cal que prèviament hagin estat formats i tinguin una base educativa consolidada. La majoria de les mobilitzacions de...