Las desigualdades


L’activitat de la dona en l’actualitat en l’àmbit de l’esport:
Tradicionalment, el món del esport ha estat patrimoni dels homes. Al llarg dels segles, ha estat un camp on s’han manifestat estereotips i prejudicis que han limitat la participació de les dones que, en el cas de produir-se, ha estat sempre condicionada per una sèrie de mites i falses llegendes. La pervivència d’aquests mites hancontribuït a mantenir, no només les pautes de desigualtat, sinó també de discriminació. L'esport femení és considerat un esport de segona. Que una dona o una noia practiquin esport ja no es considera una cosa estranya. Però sí que és menys habitual que les dones tinguin el mateix protagonisme que els homes en les seves disciplines, o que arribin a ser professionals de l'esport que practiquen.L'esport femení ha tingut una evolució evident al llarg de la història. Però si comparem aquests avanços amb l'esport masculí, sembla que visquem en èpoques cronològicament diferents. Les dones continuen sent invisibles respecte als homes en el món de l’esport.
El mite més estès, el d’arrel biològica, afirma que les dones mai aconseguiran superar els homes a nivell esportiu perquè la sevaconstitució limita el seu rendiment esportiu. Però l’evolució dels resultats esportius demostra tot el contrari ( com podem veure en els últims mundials de natació i d’atletisme).
Un altre dels mites entorn la dona esportista diu que els resultats d’aquestes baixen durant el cicle menstrual. Això també es desmenteix quan les atletes neguen que els hi influeixi de manera especial, en al contrari, lesmarques de moltes esportistes són indiferents en el cicle menstrual que en la resta del període. També es diu que l’embaràs influeix negativament en les esportistes, però la història olímpica ens nodreix de casos que ho contradiuen.

Hem de ressaltar però, que la dona té clares diferències anatòmiques i funcionals respecte de l’home. Per exemple, els homes tenen més massa muscular (produïdes per leshormones masculines, testosterona). Les hormones femenines (progesterona i estrògens), junt amb uns nivells de testosterona 20 vegades inferiors als de l’home, fan que la capacitat muscular sigui també més petita i que l’acumulació de grassa sigui més gran i concentrada en determinades parts del cos (malucs i glutis, fonamentalment), però són les dones les que gaudeixen de més flexibilitat. A més,el volum sanguini és proporcionalment major en la dona, així com la seva freqüència de pols. En canvi, la recuperació de la respiració és més lenta; la capacitat dels seus pulmons es d’un 20% menys que la capacitat pulmonar masculina, però el sistema nerviós femení pot reaccionar més ràpidament. Davant l’afirmació que les dones són més dèbils que els homes, cal dir que si bé els homes són, demitjana, uns 12 centímetres més alts, tenen les espatlles més amples, els braços més llargs, el cor més gran... també s’ha de dir que el cor de les dones pot transportar més oxigen i que la força de les cames és pràcticament igual en ambdós sexes. Les dones tenen la pelvis més ampla, cosa que fa que corrin de manera menys fluïda i, per tant, més lenta.
Allò que trobem humà s’ha identificat sempreamb allò que és propi de l’home. La dona, conseqüentment ha quedat al marge d’aquesta humanitat a nivell esportiu, si definim l’esport segons els seus trets destacats (lluita, protagonisme, competitivitat...) , veiem que aquest trets coincideixen amb els que socialment se li han atribuït a l’home. Aquesta identificació és unes de les causes que han impossibilitat l’accés de les dones a l’esport. Toti que diversos factors ens demostren que ens movem cap a una igualtat en l’esport.
La discriminació també s’estén al tema econòmic ( salaris, premis, ajudes, beques etc...). Els mitjans de comunicació tenen molt a veure amb aquest fet. Actualment, l'esport que no genera audiència pròpia, recolzat per xifres milionàries de patrocinis, si vol aparèixer en un mitjà qualsevol (ràdio, televisió,...