Llenguatges Artístics

TEMA 4.- Forma, textura i color.

← Formes simples: _ / | (Kandinsky). Les qualitats expresives de les formes i colors “Punto y linea sobre el plano”: una forma geomètrica, té unes qualitas expresives que s’han de saber llegir. Ex: linia horitzontal més freda. Ex: el quadrat significa honestedat. Abans va escriure un altre llibre: La simbologia dels colors. Aquestes idees s’han difósmolt. (Teories poc fonamentades, arbitràries.)
- Apartir de les formes i colors, podem atribuir significats expressius.
-Aquestes qualitats expresives donen un cert dinamisme. ¬ Associacions raonables.
- Significats simbolics, lliures i personals. No són intrínsecs.
- Per conèixer les qualitats expresives hem de conèixer el context en que es presenten i elcodi de l’artista, per endevinar que volia dir. Perque les formes que escull l’artista no són arbitràries, sino que els utilitza per crear un efecte. Quan tenim aquesta informació i sabem el que l’artista volia dir, ho podem subgerir.
← Mondrian, Composició en vermell, groc, blau i negre. 1921.
← Antonio Saura, Cocktail Party, 1960.
Les formes poden donar pistes, pero hem desaber les alternatives.
← Chillida, Elogi de l’arquitectura.
← Textura: el tractament de la superficie té una aparença externa.
- Escultura: Valoració optic i tàctil. En la nostra cultura predomina l’experiència optica. “La vista ens enganya”. Els artistes quan treballen volen atribuir unes qualitats expresives i ha de pertanyer al material que pretenia representar.Ex: Chillida, sempre que es pugui es tindria que tocar, quan és d’objecte.
← Antonio Canova, Les tres gràcies. (ideal)
- Pintura: la presència de la textura té data de naixement. (s. XVI) Abans l’artista disimulaba la pincellada. A partir de Tizià. Qualitat expresiva que “entra” visualment.
Potser important en obres sobre paper com gravats... Comprobar qualitats del paper,per exemple datar l’obra.
← Meret Oppenheim, Objecte, 1936. MoMa.
← Claes Oldenburg, Hamburgueses, 1962. MoMa.
← Color: estímuls, característiques obres d’art materials. Es parla en tots els àmbits. Molt variable i relatiu, la complexitat be donada per els elements que els componen. (Condicions de lavoratori.)
No és la qualitat de la materia, és la qualitat de lamateria, és la qualitat d’una sensació. - Depén de la llum, en part de l’objecte...la matèria no té color. Que produïm nosaltres en determinades condicions.
- Diferents tipus de barrejes i de colors. La barreja sultractiva amb pigments, i altra barreja amb llums de colors.
- Té diversos motius pels quals es dificil dedefinir: insificiència de lèxic, nom ridículament limitats. Molts matissos.
- Hi han determinats colors que en altres cultures i necessitats són importants i tenen diferents noms per un mateix color.
← Relativisme percepció cromàtica: en relació a:
• La iluminació. (Estímul variable per naturalesa).
En funció dels colors que té al voltants.
← Matisse, “Madam Matisse”,1905.
• La distància el qual el veiem. Ex: Puntillisme.
• L’àrea de la superficie de color.
• En funció de la matèria el qual s’associa.




← Precisar al màxim em tipus de colors. (Nomenglatura)
• El to. (vermell, blau, verd).
• La saturació: grau que s’acosta l’aspecte electromagnètic.
• La lluminositat: grau en que s’acosta al blanc o al negre.
• Primàris: en funció de labarreja de colors. Blau-cià, groc i vermell-magenta quan es barrejen pigments. També hi han colors secundàris i complementaris.
← Efectes que produeixen el color.
• Fisiològiques: freds i càlids. (ona curta o llarga). Els càlids tendeixen a abançar, contràriament que els freds. – En un context.
• Emocionals o resposta psicològica: la forma ens expressa. Però no hi ha una llei universal....