Macroeconomia

6. El sector públic

6.1. Les funcions de l’Estat en l’economia:
El pes de les funcions de l’Estat pel que fa a l’economia ha anat canviant al llarg del temps. Des del s. XIX hi ha hagut un increment de les seves funcions en aquest àmbit.
Evolució històrica:
En un principi, l’actuació de l’Estat era purament reguladora de l’activitat econòmica. Aquesta regulació es feia a través de leslleis: garantir el dret de la propietat privada, dictava lleis per protegir determinats sectors econòmics (aranzels) o per protegir els mateixos treballadors. Exemples: les lleis que limitaven la jornada laboral.
Més endavant, l’Estat comença a actuar com a empresari i crea empreses públiques que assumeixen part de la producció de béns i serveis de l’economia, subministrament elèctric o de lescomunicacions. En molts d’aquests casos l’empresa pública en té, a més, el monopoli.
Però és en acabar la Segona Guerra Mundial quan l’Estat passa a ser el conductor de l’economia. Té la responsabilitat de reduir la taxa d’atur, de superar les crisis econòmiques, de millorar la qualitat de vida dels ciutadans o de fer el país més competitiu de cara a l’exterior.
Durant les dècades posteriors al finalde la Segona Guerra Mundial es consolida el que s’anomena l’Estat de Benestar. L’Estat adquireix el compromís de garantir als seus ciutadans un cert nivell de benestar mitjançant l’establiment de serveis públics de sanitat, d’assistència social i d’ensenyament.
Als vuitanta, però, alguns programes electorals de certs partits polítics qüestionen el paper predominant de l’Estat en l’economia. Vandur a terme polítiques de privatització d’empreses públiques i, en general, de reducció del pes del sector públic en l’economia.
La intervenció de l’Estat:
Segons l’escola neoclàssica:
L’Estat només ha de garantir que es donin les condicions per tal que el mercat pugui funcionar lliurement. L’escola neoclàssica és la defensora del lliure mercat i de la no-intervenció de l’Estat.
Segons elskeynesians:
La intervenció del sector públic no solament és bona per garantir certa qualitat de vida dels ciutadans, sinó que és necessària a causa de les mateixes característiques de funcionament del sistema.
En definitiva: la intervenció estatal es concreta en:
- Regular el sistema econòmic: a través de l’establiment de lleis, disposicions i normatives. La regulació té l’objectiu de garantir elfuncionament eficient del mercat i protegir els drets dels ciutadans en relació amb aquest.
- Proveir la societat de béns i serveis: les empreses públiques poden ser les úniques que compleixin aquesta missió o bé poden compartir el mercat amb les empreses privades.
- Redistribuir rendes: el sector públic transfereix rendes d’unes unitats a unes altres a través d’impostos i de les transferències.- Conduir l’economia nacional: a través de diferents instruments l’Estat procura millorar la globalitat de l’economia: intenta controlar l’increment de preus, reduir l’atur i impulsar el creixement econòmic.
- Estabilitzar: estabilitza l’economia radical “refredant” l’economia en èpoques d’expansió i “incentivant-la” en èpoques de crisi.

6.2. L’Estat, proveïdor i consumidor:
Els béns privats:Només poden ser consumits per una persona al mateix temps (llapis).
Els béns públics:
Poden ser consumits per més d’una persona al mateix temps (enllumenat públic).
PROBLEMA: no hi ha manera d’obligar la gent a pagar un preu perquè consumeixi aquests béns. Si algú no els pagués, se’n seguiria beneficiant: free-rider.
SOLUCIÓ: que siguin proveïts (no produïts) per l’Estat i finançat ambimpostos.
TIPUS: 
- Excloents: és possible excloure el seu ús per algun mecanisme (autopista).
- No excloents.
Els béns socials:
Aquells que la societat considera que ha de consumir tothom al marge de la seva renda (sanitat, educació). Es finança amb impostos.

6.3. El pressupost de l’Estat:
L’Estat elabora cada any el seu pressupost, en què detalla quines són les despeses que preveu que...