minim i optim dexplotacio

Mínim d’explotació i òptim d’explotació
Per entendre aquests conceptes utilitzarem un exemple: una empresa que es dedica a pintar mocadors de seda. Per fabricar aquest producte necessita una sèrie de materials, com els mocadors de seda, les pintures... així com també, la mà d’obra. Tot això són costos variables, perquè depenen del nivell de producció. D’altra banda, aquesta empresa porta a termeles seves activitats en una petita nau per la que paga un lloguer. Això és un cost fix, perquè el lloguer l’ha de pagar sempre, independentment de la quantitat de mocadors de seda que fabriqui. Evidentment, aquesta empresa tindrà més costos, però nosaltres ho simplifiquem per entendre-ho millor.

Suposem que per fabricar una unitat de producte, l’empresa té uns costos de mà d’obra i dematerials de 2 euros (CVMi = 2 euros) i que si reparteix el lloguer de la nau entre tots els mocadors fabricats, li surt a 0,9 euros (CFMi = 0,9 euros). Si només tenim en compte aquests costos, l’empresa té un cost per unitat de producte de 2,9 euros (CMi = CVMi + CFMi = 2 + 0,9 = 2,9 euros). Això significa que, perquè l’empresa tingui beneficis, hauria de posar un preu superior a 2,9 euros. Si ven persota de 2,9 euros tindrà pèrdues i si ven a 2,9 euros, el seu benefici serà 0.

En realitat, però, els càlculs no es fan d’aquesta manera, perquè per tirar endavant l’empresa, els socis han hagut de fer una inversió, ja que han posat diners de la seva butxaca per comprar els materials, pagar els treballadors i el lloguer de la nau. Però segurament tenien d’altres alternatives d’inversió, perexemple, posar els diners al banc, per cobrar uns interessos. Però han decidit invertir-los a l’empresa i, per tant, estan deixant de guanyar uns diners (els interessos que els donarien al banc). Recordeu com s’anomena això? Cost d’oportunitat. Doncs bé, suposem que per cada unitat que fabrica (per cada 2,9 euros que inverteix a l’empresa), el banc li dóna 0,1 euros. Aquests 0,1 euros que l’empresadeixa de guanyar són un cost fix, el cost d’oportunitat. Així, en realitat l’empresa té uns costos de 3 euros (2 + 0,9 + 0,1):
2,9 euros són un cost que l’empresa paga (en concepte de materials, mà d’obra i lloguer)
i 0,1 euros són un cost que l’empresa no paga, però que representen diners que l’empresa deixa de guanyar pel fet de pintar els mocadors (enlloc de posar els diners al banc).Així, considerem que si l’empresa ven a 3 euros té un benefici ordinari, perquè una vegada ha pagat els costos, que són 2,9 euros, encara li queda un benefici de 0,1 euros, que és el mateix que hauria obtingut si, enlloc de dedicar-se a pintar mocadors de seda, hagués posat els diners al banc i hagués cobrat uns interessos. En canvi, si el preu és superior a 3 euros, l’empresa obté beneficisextraordinaris, perquè amb aquests diners pot pagar els costos i, a més, té un benefici superior al que hauria obtingut si hagués posat els diners al banc.

I què passa si ven per sota de 3 euros? Doncs està clar que té pèrdues. Li pot interessar a l’empresa vendre per sota de 3 euros i tenir pèrdues? Podria ser que sí. De fet, no sempre les empreses estan obtenint beneficis: hi ha vegades que tenenpèrdues però no per això tanquen. El que sí que està clar és que la nostra empresa no pot vendre a un preu inferior a 2 euros (CVMi = 2 euros), perquè si per fabricar un mocador ingresso menys dels 2 euros que em costen els materials i el sou de la persona que ha pintat el mocador, més val no fabricar-lo. En canvi, durant un temps puc vendre a 2,5 euros, per exemple, perquè almenys cobreixo els costosvariables CVMi (2 euros) i una part dels costos fixos. En aquest cas tinc pèrdues i no puc mantenir l’empresa en aquesta situació indefinidament, però sí durant un període de temps relativament curt.

Resumint, doncs, es poden donar aquestes situacions:
Preus
Pèrdues o beneficis
Recorda que Beneficis = Ingressos – Costos.
Com en aquest cas estem parlant d’una unitat de producte,
B =...