Models Educatius

1 . Descripció dels reportatges
Tranquility Bay és un centre de tractament residencial que va exercir des del 1997 fins al 2009. Pertany a la cadena de centres de la WWASP (World Wide Association of Specialty Programs).
Aquest reportatge mostra la manera d’educar d’una part de la població. Els pares d’aquests nenes eren enganyats pels que en teoria eren els educadors socials, psicòlegs i altscàrrecs del centre (quan realment no hi havia personal qualificat). Es feien passar per centres per reeducar i ajudar a fills amb problemes de conducta o de drogues, sense saber que es trobarien un centre on abunden els maltractaments, hi ha abusos i els fills ho passen realment malament. En poques paraules, havien convertit l’escola en una mena d’exèrcit sense que els alumnes tinguin cap mena dedret. A més a més, els pares dels nenes pagaven entre 25.000 i 40.000 dòlars l’any.
En canvi, el reportatge de Francesc Ferrer i Guàrdia ens mostra l’altre cara de l’educació, una educació moderna i progressista, on pares, professors i alumnes cooperaven junts. Francesc Ferrer i Guàrdia intentava que els alumnes fossin “amics” de l’escola, que nois i noies poguessin estudiar junts, creia enl’educació amb la natura, fent que cada alumnes aprengués de les seves pròpies vivències i experiències.

2. Finalitat de la intervenció educativa
Els nens perduts de Tranquility Bay van ser educats amb la única finalitat de “mantenir-los a ratlla”. Els adolescents entraven al centre majoritàriament amb problemes de conducta, però sortien del centre amb problemes psicològics. La intervenció de lespersones que en teoria eren educadors o psicòlegs repercutien amb la nova conducta que els joves havien d’adquirir. Un bon exemple és un adolescent que va internar per problemes amb les drogues, i va sortir del centre amb problemes interpersonals: no sortia de casa per por, no es relacionava amb d’altres i es comportava amb els seus propis pares com si fos un esclau (demanar permís per anar al lavabo,per aixecar-se de taula, per anar a dormir...).
Francesc Farré i Guàrdia té una finalitat en l’educació als adolescents molt diferent. Fomentava un ensenyament en que els alumnes adquirien curiositat, amb ganes de seguir estudiant, de pensar.
Podem dir, doncs, que la finalitat de Tranquility Bay era reeducar als joves, mentre que la finalitat de l’escola de Francesc Farré i Guàrdia eraacompanyar: ajudar a que els alumnes resolguessin els seus problemes, no solucionar-los per a què en un futur no ho sabessin fer.

3. Expectatives sobre el subjecte de la intervenció
El producte de la WWASP es venia als pares com a “modificació del comportament”. Aquests centres tenien la finalitat de modificar la conducta dels joves. Era el que volien els pares dels joves, el que no s’imaginaven erael procés que portava a aquest final.
Per altra banda, Francesc Ferrer i Guàrdia intentava, mitjançant la seva escola moderna, combatre els prejudicis que dificultaven la emancipació total de l’individu: inculcar als nens i nenes l’afany de conèixer les injustícies socials perquè, amb el seu coneixement, puguin combatre-les i oposar-se a elles. Evitar la distància entre races i sexes també vaser una de les expectatives de Francesc Ferrer i Guàrdia quan va fundar l’escola.

4. Mitjans que s’utilitzen
Francesc Farré i Guàrdia creia que la educació era el motor del canvi per la societat. Recolzava els ideals francesos (llibertat, fraternitat i igualtat), així que per ell no hi havia una altra manera de ajudar als joves a través de l’escola: els nens estaven amb contacte amb la natura,feien les classes nens i nenes junts, hi havia activitats per a totes les edats (era una escola per nens, pares i professors), laica, l’ higiene era molt important i creia que les diferents classes socials podien educar-se juntes. Una de les coses més importants van ser que s’havia d’evitar el càstig sempre que es pogués.
Els nens de la WWASP vivien literalment entre reixes. Eren centres...