modernismo

La bogeria és una novel·la de Narcís Oller. Junt amb la novel·la Pilar Prim, és considerada la peça més important de l'autor. La novel·la és escrita amb tècniques naturalistes i d'acord amb la llei de l'herència i la influència d'un medi opressiu. Oller hi planteja una problemàtica d'anàlisi psicològica i de moral social. La novel·la va ser escrita a Puigcerdà durant l'estiu de 1898, encara queno va ser publicada fins l'any 1899 a Barcelona.[1]
És l'obra culminant de la seva producció. Aquesta novel·la, basada en un fet real -la mort d'un client d'Oller-, tracta del jove Daniel Serrallonga, de com es va tornant boig, i fa un estudi de les causes de la seva bogeria, plantejant les dues teories científiques que hi havia en discussió en aquella època: l'una defensa que Daniel Serrallongaha heretat la malaltia (determinisme biològic) i l'altra creu que la bogeria se li manifesta perquè s'ha trobat en un medi social advers i ha viscut molt males experiències (determinisme social).
La novel·la és un estudi psicològic de la malaltia mental i de les conseqüències socials d'aquest fet en la persona de Daniel Serrallonga segons tres punts de vista: el de narrador, que a la vegada éstambé un personatge (actitud humanitària); el d'un amic del malalt (actitud habitual de la gent davant el boig), i el d'un doctor (actitud científica i positivista). La novel·la té dues característiques essencials: l'objectivisme creat pels diferents punts de vista i el determinisme. En efecte: la vida de Daniel Serrallonga ve determinada pel medi i per l'herència (pare dement i suïcida,mare mística i histèrica, una germana malformada iepilèptica i una altra de nimfòmana). La bogeria és una novel·la programàtica que no s'aparta gaire dels casos científics tractats per Zola.
Taula de continguts
  [amaga] 
1 Context
2 Estructura
2.1 Tema
2.2 Espai
2.3 Temps
2.4 Llenguatge
3 Personatges
3.1 Daniel Serrallonga
3.2 El narrador
3.3 Armengol
3.4 Pròsper Giberga
3.5 Altres personatges4 Referències
5 Bibliografia
6 Enllaços externs
[modifica]Context


Litografia de lán Mariano Foix del 1900.
Amb aquesta novel·la Oller tancà el cicle que inicià amb Vilaniu i continuà amb La febre d'or, cicle que té com a precedent immediat la "comèdia total" segons els esquemes de Balzac. En totes tres, l'escenari és limitat a Barcelona i Vilaniu; alguns personatges reapareixen encara ques'hagin traslladat d'ambient i en totes tres, també, s'estableixen les relacions entre la ciutat i el camp.
[modifica]Estructura
La bogeria està formada per un total de 9 capítols que s'estructuren en tres blocs: el primer que va del primer al tercer capítol on es presenta el protagonista, Daniel Serrallonga; el segon que va del quart al sisè capítol on s'explica el procés d'alienació delmateix; i l'últim que va del setè al novè, on es mostren les conseqüències d'aquesta alienació.[2]
[modifica]Tema
La novel·la tracta com a tema principal i global la descripció i les conseqüències de la bogeria centrant-se en la malaltia i no en l'individu. Tot i així, es desglossen altres temàtiques diferents al llarg dels capítols, entrellaçades en molts casos amb el tema principal.[modifica]Espai
L'acció es desenvolupa principalment a la ciutat de Barcelona, tanmateix, en el tercer capítol s'allunya del món urbà quan els personatges visiten el poble de Vilaniu (ciutat fictícia que hom suposa que fa referència a Valls). Malgrat això, també es presenten altres espais que prenen un paper important però sempre formen part d'un record. El marc general de la novel·la no es desenvolupa en unaBarcelona genèrica, sinó que se centra en diferents espais concrets de la ciutat comtal: "ja no vam parar fins a la rotonda que hi havia al fons d'aquell cafè, llavors un dels millors de Barcelona."[3] En el cas de Vilaniu, els paral·lelismes amb la realitat de Valls són bastant més ambigus, encara que també se'n troben: "[...] era al carrer de l'Església (un carreró estret, tortuós i fosc que...