Origens De La Filosofia Sofistes I Sòcrates

1. LA FILOSOFIA COM A PAS DEL MITE AL LOGOS
La filosofia neix a Grècia cap els segles VII-VI a.C tot i que dos-mil anys abans del seu naixement ja trobem en les primeres civilitzacions orientals com Mesopotàmia, un pensament filosòfic arcaic des del qual s'intenta respondre a les mateixes preguntes (origen de l'univers, la vida, la mort...) però basades en un caràcter mític i religiós. No seràfins al segle VI a.C a Grècia quan aquestes respostes es racionalitzin. Podrem parlar doncs d'una autèntica revolució intel·lectual que donarà lloc al naixement de la filosofia i de la ciència.
MITE: narracions sagrades i sobrenaturals que basades en l'actuació exemplar d'uns homes extraordinaris (Déus i herois) ens relaten l'origen de l'Univers de manera màgica i religiosa de caràcterimaginatiu i fantasiós, en les quals els fets esdevenen segons la voluntat capritxosa i arbitrària dels Déus. Actitud dogmàtica i transcendent (des de fora de l'experiència humana).
LOGOS: raó i paraula. Explicació lògica i racional basada en l'observació i on es substitueix el concepte d'arbitrarietat per necessitat (una cosa és el que és i no pot ser d'una altre manera). Actitud crítica i immanent (desde dins de l'experiència humana). És el pas al pensament racional i abstracte.
2. PER QUÈ LA FILOSOFIA NEIX A GRÈCIA?
- Inexistència de llibres sagrats escrits ( la pràctica del mite era oral) I d'una organització sacerdotal establerta la qual cosa permetrà la secularització del pensament.
- Aparició progressiva de la polis que proporcionava més llibertat política (democratització) i, per tant,més llibertat de pensament per poder qüestionar l'explicació de la realitat que es donava des del mite.
- Més contactes comercials amb altres pobles i cultures que els proporcionaven altres explicacions de la realitat (relativisme cultural).
- Prosperitat socioeconòmica que els permetrà disposar d'oci per poder dedicar-se a l'activitat contemplativa, moguts per la curiositat i admiració i pelseu interès pràctic.
- Aparició de la moneda i recuperació de l'escriptura→ major capacitat simbòlica i d'abstracció d'allò material i sensible. Escriptura→ major divulgació del coneixement i fixació de les lleis per escrit → afavoreixen el pas cap a la racionalització.
- Tendència racionalista del mateix mite grec → explicació més naturalista i existència del destí que suposava un límit al'arbitrarietat dels Déus.
3. ELS FILÒSOFS PRESOCRÀTICS I LA RECERCA DE L'ARJÉ
-El seu objecte d'estudi és la fisis, natura, univers i cosmos.
-Fisis:
Conjunt de tot el que hi ha o existeix i que no ha estat creat per l'ésser humà. Sinònim d'Univers o Cosmos (ordre).
Manera de ser pròpia de cada cosa (essència).
-Dues tradicions:
Filòsofs jònics (escola de Milet i Heràclit d'Efes). Cairecientifico-naturalista. La pregunta és més material: de què estan fetes les coses?
_________________________________________
Els filòsofs milesis (escola de Milet) centraran la seva reflexió filosòfica en la recerca de l'arjé (origen de tot el que hi ha, i el seu final), que permetrà entendre la fisis de manera ordenada, bella i racional.Seran considerats els primers físics ja que l'arjé estarà referit als elements naturals i materials de la fisis.
La pregunta per l'arjé suposava distingir dos àmbits de realitat (essència i aparença) i de coneixement (raó i sentits):
REFLEXIÓ METAFÍSICA O → REALITAT → ESSÈNCIA
ONTOLÒGICA → APARENÇA
REFLEXIÓEPISTEMOLÒGICA → CONEIXEMENT → RAÓ
O GNOSEOLÒGICA → SENTITS
__________________________________________________
Essència: única, absoluta, immutable, universal, abstracta, necessària.
Aparença: múltiple, relativa, canviant,particular, concreta, contingent.
Escola de Milet (Jònia):
Tales → principi: aigua ....