SOFISTES I SÒCRATES

SOFISTES
SÒCRATES

De la physis a la polis
• En la segona meitat del segle V a.C., a Atenes,
s’inicia una nova recerca intel·lectual, ja no
centrada
en
qüestions
físiques
i
cosmològiques, sinó en l’ésser humà mateix i
la seva organització social (període
antropològic).

La democràcia d’Atenes
• Les cinc mil polis o ciutats-Estat que
configuraven l’Hèl·lade (món grec) van anar
evolucionant cap arègims democràtics,
autoritaris o de caire militarista.
• D’entre totes, en va emergir una que amb el
pas del temps esdevingué un punt de
referència i d’admiració per a les altres:
Atenes, on es va desenvolupar un sistema
democràtic.

• La democràcia atenesa es basava en la
participació. No existia la delegació del poder
en representants, sinó que els ciutadans
s’havien d’implicar en el governde la polis de
manera directa. Els principals òrgans de
govern eren els següents:

• Assemblea: institució principal de l’Estat.
Integrada per tots els ciutadans (a la pràctica uns
5000), es reunia un cop per setmana. Qualsevol
podia intervenir, discutir, i presentar-hi afers a
debatre.
• Consell: òrgan consultiu format per 500 membres.
• Heliea: tribunals populars encarregats d’impartirjustícia.
• Magistrats: càrrecs amb poder executiu.

Població i ciutadania
• Malgrat els seus mèrits i avantatges, el sistema
de govern atenès distava molt de ser una
autèntica democràcia.
• No tothom gaudia dels mateixos drets, i, de
fet, no governava el poble, sinó els ciutadans,
un col·lectiu que suposava aproximadament el
20% de la població. La resta estava privada de
drets polítics i quedava exclosade tota
participació en els afers públics.

• CIUTADANS: homes lliures (nascuts a Atenes);
tenen drets polítics i econòmics, participen a
l’Assemblea i ocupen càrrecs`públics.
• NO CIUTADANS:
– Estrangers: no tenen drets polítics, però sí alguns
d’econòmics; poden tenir negocis propis i paguen
impostos.
– Dones/Esclaus: sense cap tipus de dret, no tenen ni
veu ni vot a les assemblees; no podentenir propietats.

Sofistes
• Que tots el ciutadans poguessin decidir a
l’Assemblea no evitaba que els personatges
més brillants dominessin la vida política de la
ciutat.
• La capacitat dialèctica dels oradors influïa
decisivament en la voluntat dels ciutadans, i es
va anar configurant un art del ben parlar, de la
persuasió, en el qual hi van destacar els
sofistes.

Protàgores d’Abdera (485-411aC)
• “L’home és la mesura de totes les coses”
• “Sobre qualsevol assumpte n’hi han dos
arguments oposats entre sí”
• “Sobre els déus, no puc dir ni que existeixen ni
que no existeixen”

Gòrgies de Leontins (485-380 aC)
• “Sobre allò just i injust, bo i dolent, estic
disposat a mantenir amb tota fermesa que,
per naturalesa, no hi ha res que ho sigui
essencialment, sinó que és el parer de lacol·lectivitat que es fa veritable quan es
formula, i tot el temps que dura aquest parer”.

• La paraula sofista prové del grec sophistés,
que vol dir “savi”, “expert”. Més que d’una
escola, es tractava d’un conjunt heterogeni de
pensadors que compartien la condició de ser
estrangers, cultes i hàbils oradors.
• Els sofistes es definien com a mestres de virtut
i ensenyaven l’art de l’oratòria a canvi degrans
sumes de diners.

• Així, tot i no poder participar en política per la
seva condició de metecs (estrangers), van
exercir la seva influència de manera indirecta
per mitjà dels seus ensenyaments als joves
atenesos benestants.

• El punt nuclear dels ensenyaments sofístics és
el relativisme.
• La democràcia havia acostumat els atenesos a
pensar que cadascú té les seves opinions i que
valen tantcom les de qualsevol altre.

• Davant d’una diversitat tan gran d’opinions i
creences, s’imposava la recerca de punts de
referència estables, però en poc temps
s’havien multiplicat les cosmovisions rivals i
incompatibles.
• Les tesis contradictòries dels filòsofs generaven
escepticisme, i molts van començar a pensar
que no hi ha més veritat que l’opinió que
tenim a cada moment.

• Els...