Pac 1 Antropologia Pedagògica

1. Amb aquesta afirmació Herman Nohl indica que no es pot educar només tenint en compte les normes o termes tècnics, sinó que primer de tot s’ha d’observar als educands (el seu comportament, la seva experiència, la personalitat,...), per desprès poder fer servir els termes tècnics. Ja que si es fa a l’inrevés, cap la possibilitat de “falsear los hechos”, per exemple, si sense fer l’observacióprèvia de l’educand, l’etiquetem com a maltractador (per l’historial de violència), sense conèixer la seva experiència, sense observar el seu comportament; la manera d’educar, segurament, serà errònia.

2. L’ésser humà es social per naturalesa, per tant vivim en comunitats (siguin del tipus que siguin) i ens relacionem els uns amb els altres; per a que aquesta convivència fos viable, i gràcies aaquesta, apareix la cultura, l’educació. Per tant, qualsevol pràctica educadora parteix d’una experiència humana, ja sigui estudiada o innata.

3. És important perquè els comportaments observats en l’individu, o grup social, ja sigui per edat, sexe o paper emprat en la societat, poden venir de les experiències viscudes al llarg de la seva vida dins d’una determinada cultura, amb unescaracterístiques diferents. Per tant, per imitació de la seva cultura, educació, es construeix la identitat de l’individu, el seu comportament i les seves creences, que tindran diferències significatives, depenent de la cultura, i per tant, del model educatiu o accions educatives.

4. “El paper de l’escola en la reproducció de les desigualtats en àmbits diversos: classes socials, ètnia, etc. (Apple, 1986;Enguita,1997; Bernstein, 1998; Bourdieu i Passeron, 2001; Subirats i Tomé, 1992)” (pp.29, mòdul 1).
“L’estudi dels contextos socials, les condicions d’aprenentatge i els programes d’educació compensatòria,(wright Mills et al.1986) i els processos d’etiquetatge per a explicar les dinàmiques d’èxit i fracàs” (pp.29 mòdul 1).
“El professorat, la seva formació i la cultura docent. (Giroux, 1990,1997”) (pp.29 mòdul1).
“El paper de la cultura popular en el currículum, els materials instructius les pràctiques escolars (Giroux, 1996)”. (pp.29 mòdul1)

5. Perquè “l’antropologia no busca el coneixement per reducció sinó per comparació o per generalització” (pp.11 mòdul 2), i per fer aquesta comparació o generalització, és necessari un coneixement previ, mitjançant l’observació dequalsevol comportament o conducta a estudiar, primer dins de la mateixa cultura, i desprès entre les diferents cultures. Aquesta observació, serà més correcta si es fa des de la mateixa perspectiva que els individus que formen part del grup social o cultura que s’està estudiant, és a dir, barrejar-se sense arribar a ser integrant.

6. La mirada que ens aporta l’antropologia seria d’empatia, és a dir,posar-se a la pell de l’altre en la conducta que es vol estudiar (però mantenint certa distància i no per ser l’individu estudiat, sinó com a forma de coneixement. Així, l’observador haurà d’aportar informació des de aquesta perspectiva més pròxima com a participant, però sense perdre l’objectivitat de l’observant.

7. Pel treball de camp, l’etnògraf s’ha d’integrar completament, és a dir, ha deviure la vida de les persones que vol estudiar durant un llarg temps (segons Malinowski mínim dos anys), per poder extreure dades significatives a partir de la seva observació i les relacions que estableix durant aquest període.
L’etnògraf és diferent de la resta de persones que entren en contacte amb una cultura, ja que busca el coneixement d’aquesta per medis científics i no la modificació ol’aprofitament.

8. Depenent de la ideologia dominant de cada moment històric o cultural, es consideraran els fets com “normals” o “anormals”, és a dir, la mateixa situació en diferents èpoques, diferents llocs i individus, pot ser considerada de diferent manera, per aquest motiu, és important conèixer la ideologia dominant (relativitat històrica, psíquica i social); per diagnosticar una...