PAC 1
Páginas: 5 (1164 palabras)
Publicado: 4 de abril de 2014
Historia de la psicologia - UOC
PAC 1: Identitat adolescent
Autor: Jordi Balart i Martín
Enfocant el tema de l'adolescència des d'un punt de vista psicosocial, hem d'entendre primer que, des d'aquesta perspectiva no hi ha una separació entre allò que és individual i el que és social, entenem que són el mateix.És la societat qui atorga una categoria d'”adolescents” a un grup específic de persones. Els anomenats “adolescents” passen a formar part d'una categoria social nova per a ells que se'ls hi estableix i, en certa manera imposa, per defecte, amb unes normes i uns comportaments més o menys acceptats i, al mateix temps, formulats per la societat. L'individu adolescent es veu ara situat en un lloc(categoria) diferent de la societat on per als pares continua sent un nen i en altres entorns (amics, altres adults, etc) ja ha deixat de ser-ho i el consideren, gairebé, com un adult més i n'esperen d'ell un comportament adequat a la nova consideració o categoria tot i que ell encara no el tingui adquirit o ni tan sols sàpigue que esperen exactament d'ell.
Tal i com he anomenat anteriorment,no podem separar el que és social de que és individual; l'adolescent, tal i com l'anomenen ara des de la societat, té ara un “nova identitat” (individual i social al mateix temps) dins la societat.
De fet, des del punt de vista psicosocial i, en concret, del del punt de vista del socioconstruccionisme, tot és un joc de paraules. Tal i com anomena Gergen en un dels seus vídeos, en posar noms ales coses el que fem és limitar les coses, estem impedint que una cosa, al posar-li un nom pugui ser una altra cosa representada per una altre nom atorgant-li al mateix temps una categoria i uns valors que vénen definits per les paraules que utilitzem per descriure l'objecte en qüestió o, en aquest cas, l'adolescència. Amb els adolescents passa el mateix, els canalitzem a ser adolescents amb elsimple fet d'anomenar-los així. La qüestió és, quins beneficis se'n extreuen d'atorgar valors a aquest grup de gent, dintre d'un cert rang d'edats, que anomenem adolescència? I qui és que n'extreu els beneficis?
En resposta a aquestes preguntes, els adults se'n beneficien ja que amb el terme “adolescent” va implícit un conjunt de característiques que estan per sota dels adults i el posicionen persobre però, al mateix temps, li donem un valor a l'adolescent situant-lo per sobre dels infants i el capacitem per poder estar-ne per damunt i, qui sap, si no és això un pas més per, al cap d'un temps, poder ser adult i estar per sobre dels nous adolescents.
La psicologia social psicològica (PSP) tindria una visió més enfocada de cara a l'individu, en aquest cas l'adolescent, i en com li afectaa nivell psicològic el fet de veure's de cop dintre de la societat com un adolescent, i tot el que això li comporta. En canvi, la psicologia social sociològica (PSS), es fixaria més en com es relaciona l'adolescent amb la societat i en com li afecten aquestes relacions. És un punt de vista que es fixa més en com interactuen els adolescents a nivell social.
La psicologia social construccionista(PSC), en canvi, intentaria veure-ho des de les dues vessants anomenades anteriorment, però no d'una forma separada sinó que unint les dues en un punt de vista que defensa que són les relacions entre persones les que conformen el fet social i, a la vegada, en formar aquestes interaccions, les mateixes persones queden d'alguna forma presos d'aquestes idees que sorgeixen en relacionar-se. Així,podríem entendre que la PSC defensaria que és la societat i amb ella els seus individus els que defineixen l'adolescència i a l'adolescent amb les interrelacions que estableixen respecte al tema. Al mateix temps, aquestes relacions que estableixen les diferents persones d'una societat respecte a l'adolescència i els adolescents marquen la seva forma d'entendre i viure dintre de la societat.
La...
PAC 1: Identitat adolescent
Autor: Jordi Balart i Martín
Enfocant el tema de l'adolescència des d'un punt de vista psicosocial, hem d'entendre primer que, des d'aquesta perspectiva no hi ha una separació entre allò que és individual i el que és social, entenem que són el mateix.És la societat qui atorga una categoria d'”adolescents” a un grup específic de persones. Els anomenats “adolescents” passen a formar part d'una categoria social nova per a ells que se'ls hi estableix i, en certa manera imposa, per defecte, amb unes normes i uns comportaments més o menys acceptats i, al mateix temps, formulats per la societat. L'individu adolescent es veu ara situat en un lloc(categoria) diferent de la societat on per als pares continua sent un nen i en altres entorns (amics, altres adults, etc) ja ha deixat de ser-ho i el consideren, gairebé, com un adult més i n'esperen d'ell un comportament adequat a la nova consideració o categoria tot i que ell encara no el tingui adquirit o ni tan sols sàpigue que esperen exactament d'ell.
Tal i com he anomenat anteriorment,no podem separar el que és social de que és individual; l'adolescent, tal i com l'anomenen ara des de la societat, té ara un “nova identitat” (individual i social al mateix temps) dins la societat.
De fet, des del punt de vista psicosocial i, en concret, del del punt de vista del socioconstruccionisme, tot és un joc de paraules. Tal i com anomena Gergen en un dels seus vídeos, en posar noms ales coses el que fem és limitar les coses, estem impedint que una cosa, al posar-li un nom pugui ser una altra cosa representada per una altre nom atorgant-li al mateix temps una categoria i uns valors que vénen definits per les paraules que utilitzem per descriure l'objecte en qüestió o, en aquest cas, l'adolescència. Amb els adolescents passa el mateix, els canalitzem a ser adolescents amb elsimple fet d'anomenar-los així. La qüestió és, quins beneficis se'n extreuen d'atorgar valors a aquest grup de gent, dintre d'un cert rang d'edats, que anomenem adolescència? I qui és que n'extreu els beneficis?
En resposta a aquestes preguntes, els adults se'n beneficien ja que amb el terme “adolescent” va implícit un conjunt de característiques que estan per sota dels adults i el posicionen persobre però, al mateix temps, li donem un valor a l'adolescent situant-lo per sobre dels infants i el capacitem per poder estar-ne per damunt i, qui sap, si no és això un pas més per, al cap d'un temps, poder ser adult i estar per sobre dels nous adolescents.
La psicologia social psicològica (PSP) tindria una visió més enfocada de cara a l'individu, en aquest cas l'adolescent, i en com li afectaa nivell psicològic el fet de veure's de cop dintre de la societat com un adolescent, i tot el que això li comporta. En canvi, la psicologia social sociològica (PSS), es fixaria més en com es relaciona l'adolescent amb la societat i en com li afecten aquestes relacions. És un punt de vista que es fixa més en com interactuen els adolescents a nivell social.
La psicologia social construccionista(PSC), en canvi, intentaria veure-ho des de les dues vessants anomenades anteriorment, però no d'una forma separada sinó que unint les dues en un punt de vista que defensa que són les relacions entre persones les que conformen el fet social i, a la vegada, en formar aquestes interaccions, les mateixes persones queden d'alguna forma presos d'aquestes idees que sorgeixen en relacionar-se. Així,podríem entendre que la PSC defensaria que és la societat i amb ella els seus individus els que defineixen l'adolescència i a l'adolescent amb les interrelacions que estableixen respecte al tema. Al mateix temps, aquestes relacions que estableixen les diferents persones d'una societat respecte a l'adolescència i els adolescents marquen la seva forma d'entendre i viure dintre de la societat.
La...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.