PAC 2 Introducció a la Psicologia

PAC 2 - INTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA. 20.508
ANTECEDENTS FISIOLÒGICS I PSICOFÍSICS DE LA PSICOLOGIA

1-. Procès de condicionament clàssic de Pavlov.

- ESTÍMUL INCONDICIONAT: es un estímul que provoca una reacció natural, una resposta innata.

- RESPOSTA INCONDICIONADA: és una resposta que no hem après, que és innata.

- ESTÍMUL NEUTRE: és un estímul que en principi no provoca capreacció. Associat amb un estímul condicional pot arribar a provocar respostes condicionades.

- COM S'ARRIBA A LA RESPOSTA CONDICIONADA: lar esposta condicionada s'aconsegueix després d'un estímul.



2-. Explica les diferències entre: “diferències a penes notades” i “unitats de sensació”, a quines lleis i autors es refereixen i quins són els principis bàsics de les lleis.

En l'estudidels llindars sensorials es va establir que hi havia el llindar absolut, que podia ser màxim o mínim, i també el llindar diferencial, que és la quantitat necessària de variació d'un estímul perquè es percebi.
Aquestes variacions van ser les diferències a penes notades per a en Weber. Fechner va anomenar aquests canvis com unitats de sensació, les unitats elementals en que es podia dividir unestímul.

La diferencia entre les diferencies a penes notades i les unitats de sensació es que aquestes ultimes de fechner poden ser quantificades directament i això permet quantificar els estímuls, però també les sensacions, és a dir, Fechner defensa que es pot quantificar fins i tot la sensibilitat corporal dels participants en l'experiment.
Weber parla d'una relació proporcional, és a dir, auna intensitat baixa de l'estímul li correspon una diferencia petita. I amb un estímul d'intensitat alta, la magnitud de la diferencia també havia de ser alta. Fechner en canvi apostava per una relació logarítmica entre les unitats de sensació i les variacions dels estímuls. Per exemple, les xifres de Weber sempre seran proporcionals, és a dir, 1/100; 2/200;3/300... I en canvi els resultats deFehcner sempre seguiran un ordre logarítmic.

La Llei Weber: es basava principalment en el concepte "fracció constant de canvi mínim", que era la variació mínima, però suficient perquè es pogués detectar. I això, aquesta diferència no era absoluta, sinó relativa en funció de la magnitud o de la intensitat de l'estímul. A partir de la constant, Weber va pensar que podia generalitzar aquestaconstant a altres tipus d'estímuls.


3.- Si tenim a la ma un sac d’1 kg de sucre i afegim 1⁄2 kg, tindrem una percepció immediata de la diferència de pes. Tindrem la mateixa percepció d’augment de pes si aquest 1⁄2 kg ho afegim a un sac de 10 Kg de sucre? Raona la resposta.
No tindrem la mateixa percepció d'augment de pes en el segon cas.
Això es basa en el descobriment que Weber va fer i que vaanomenar la "mínima diferència percebuda" m.d.p. o diferència a penes notada. El que diu Weber és que aquesta diferència no és absoluta sinó relativa, és a dir, que està condicionada al pes que s'utilitza en la comparació. En aquest cas, ens trobem que en el primer exemple afegim un 50% més de pes i per tant tindrem una percepció d'augment de pes força notable. Una percepció que no tindrem en elsegon exemple perquè el pes amb què ho comparem és superior (10 Kg). Perquè poguessim tenir la mateixa percepció que en el primer exemple, en el segon exemple hauríem d'afegir uns 5 Kg de sucre, que correspon al 50% que hem afegit en el primer exemple.
I això Weber ho va expressar matemàticament amb la constant K, que equival a l'increment de la intensitat dividit per la intensitat. O el que ésel mateix, per calcular l'increment de la intensitat de la magnitud de l'estímul s'ha de multiplicar la intensitat de l'estímul amb la K, contant que expressa el valor de la diferència a penes notada. Així

Primer cas:
K= 500 grams/1.000 grams. La K= 0,5

Segon cas
K= 500 grams/10.000 grams. La K= 0,05

Les constants són diferents i per tant les percepcions són diferents.
Un cop tenim...