París a vista de mujer

Ariadna Capella Ribera

DJAVANN , Chahdortt (2006):
París a vista de mujer: Comment peut-on être français?

1.La història que relata Djavann en aquesta novel·la és una història de ficció, però gens allunyada de la seva realitat com a escriptora i dona iraniana . El problema de l’islamisme radical és un dels temes principals de la història i s’explica a través de la seva protagonista,Roxane.

Roxane és una jove iraniana que fuig del seu país repressor i viatja a una París que ha de ser alliberadora i justa, segons la seva idealització de la ciutat. El primer que fa la nostre protagonista quan desembarca a la plaça Denfert-Rochereau és intentar encaixar en la metròpoli urbana. Recorre cada centímetre i gaudeix del no ser vista ni agredida visualment. Però de seguida s’adona queParís no és la ciutat somiada, més aviat és grisa i distant. Els primer problemes que es troba Roxane a la ciutat són; primer la dificultat per haver d’aprendre a parlar el francès i després una petita agressió que es dóna als peus de l’estàtua del lleó de la plaça Denfert-Rochereau quan un gos ataca la protagonista. Accident de caràcter simbòlic important segons el qual podria ser la mateixaciutat la seva agressora i conduint-la així a recordar el seu passat marcat per una masculinitat repressora

Roxane entén que la ciutat esdevé cada vegada una entitat més freda respecte els seus problemes. Ho expressa, sobretot, ajudant-se del simbolisme de la claraboia que veu des de la seva habitació. Al començament la veu com la llum de la ciutat que fa de testimoni tranquil·litzador, però amesura que passa el temps, la descriu com una llum obscura, impassible davant el seu sofriment.

La protagonista expressa els seus sentiments de soledat quan entén que la integració a la ciutat comporta moltes renuncies personals; “Le plaisir et la liberté n’étaient pas gratuits” (Djavann 2006: 16) . S’adona també del caràcter reprimidor de la ciutat, i el relaciona amb un personatge masculí,malgrat la seva idealització inicial, que veia la ciutat com a dipòsit de llibertats femenines. La dificultat per aprendre el francès serà important en aquest punt, perquè la llengua simbolitza l’essència de París i la seva assimilació significaria sotmetre’s al poder patriarcal de la ciutat. Roxane no és conscient d’aquesta problemàtica perquè se sent atreta per la llengua, però el seu inconscient laportarà a rebutjar-la i a crear-li problemes per assimilar-la, portant-la a sentir culpabilitat i infligirse autocàstig.


Tots aquests esdeveniments creen un caos interior en Roxane qui es desdobla en tres personalitats; persanòfona, francòfona (qui critica la seva ineptitud per adaptar-se) i d’àrbitre entre les dues. La seva desorientació en un moment donat és tan elevada que creu que Parísoculta la ciutat Iraní; ‘’Elle tourne. Elle tourne et… elle est à Téhéran! ‘’(Djavann 2006: 182). Aquest comportament vol mostrar la vulnerabilitat de Roxane davant del seu passat traumàtic; la violació múltiple que va sofrí quan la van arrestar injustament a Iran, i que retorna en forma de realitat quotidiana quan la policia de París l’arresta injustament, obligant-la a afrontar el seu trauma.Passarà un temps en un centre psiquiàtric però mai s’acabarà de refer. Roxane seguirà mirant a través de la claraboia a la freda París i es sentirà, per sempre més, com una estrangera sense pàtria.

La tragèdia final és el destí de Roxane, a través de la qual l’autora vol fer una crítica a la societat francesa actual, que deixa que els intel·lectuals occidentals fomentin una actitud tolerant capa l’islamisme radical.

2. Els conceptes fonamentals que he distingit en aquest text són;

La necessitat d’identificar-se com a pertinent d’un grup social, geogràfic o físic de Roxane per tal de no perdre la pròpia identitat i com, quan al final ja no se sent part de cap grup, se sent perduda i sense arrels, perdent la identitat col·lectiva de les dues ciutats.

La identitat cultural com...