pedagogia

La pedagogia social és una perspectiva de coneixement amb un potencial ampli
en el camp de les ciències de l'educació. La convivència de sensibilitats
molt diverses en un món globalitzat, el desenvolupament de les persones i
els grups en escenaris complexos o les importants desigualtats socials que hi
ha tant en un pla macrosocial com microsocial són elements que representen
reptesimportants per a l'educació en el segle que acabem de començar.
Alhora, l'evidència d'haver usat la idea d'educació equivocadament vinculada
de manera gairebé exclusiva a l'escolarització i haver descuidat (fins i tot
menyspreat) l'important potencial de molts altres agents educatius posen la
pedagogia social davant d'un escenari d'incalculables possibilitats de desenvolupament.
Per a poder estar al'altura de les circumstàncies, però, és imprescindible
entendre que la pedagogia té un component normatiu i una dimensió
aplicada que s'ha de tenir molt present en el moment de plantejar quina és
la seva posició i les seves possibilitats reals en aquest escenari que ara descrivíem.
Alhora, no pot perdre de vista quines són les professions amb què ha
de mantenir una relació fluida perquè, endefinitiva, és per mitjà d'aquestes
professions que la pedagogia social aportarà els coneixements al món real.
La professió amb què necessàriament ha d'establir una comunicació estable i
de reforç és l'educació social perquè és la que treballa directament en els contextos
educatius no escolars que la pedagogia social pot contribuir a millorar
amb les seves aportacions conceptuals,procedimentals i tècniques. Aquestes
aportacions proporcionen a l'educació social elements per a construir de manera
sòlida les seves propostes d'acció sobre la comunitat. En aquest sentit, des
del nostre punt de vista, es tracta de dos elements que s'han d'entendre de manera
complementària i, sobretot, mai com a oposats. Encara que s'ha provat de
presentar la pedagogia social i l'educació social com adues àrees de treball ben
independents l'una de l'altra, amb una relació gairebé casual, des del nostre
punt de vista, entre totes dues hi ha un vincle inevitable des del moment en
què tant l'una com l'altra basen la producció en les accions educatives que se
centren en el desenvolupament la sociabilitat, en el treball amb col·lectius en
situació de vulnerabilitat i en el fet que habitualmentdesenvolupen la seva activitat
en contextos no escolars. El debat sobre quines d'aquestes tres variables
© FUOC • PID_00142305 6 Començar una nova etapa
s'han de donar de manera simultània és ardu. Potser la millor opció és remetre
a l'estudi ja clàssic però alhora aclaridor de J. Trilla en què indica la necessitat
que conflueixin com a mínim dues de les tres variables (Trilla, 1996, p. 53).En tot cas, ens interessa centrar-nos en la coincidència que es produeix entre
l'educació social i la pedagogia social sobre el mateix objecte d'estudi i insistirem
al llarg d'aquest text en la necessitat de trobar ponts de contacte entre
totes dues. La pedagogia és una disciplina que té sentit perquè les seves reflexions
contribueixen a aportar línies d'actuació sobre els problemes educatiusque aborda l'educació social, i l'educació social desenvolupa l'activitat construint
propostes d'actuació a partir de les aportacions que rep de la pedagogia
social com a disciplina fonamental (a més d'altres que estarien presents en
qualsevol proposta educativa). Així, doncs, encara que se'n poden delimitar les
tasques i presenten particularitats que permeten que no es confonguin, seria
unerror negar-ne la proximitat, fins i tot la complementarietat en relació amb
les aportacions en el camp socioeducatiu.
Podem veure paral·lelismes també en les seves respectives evolucions. De la
mateixa manera que la pedagogia social ha anat evolucionant i construint un
cos de coneixement concorde amb l'evolució dels diferents paradigmes de les
ciències socials, l'educació social ha fet un...